Jo també vull un estat propi (II)

Impactes

(Encetem un micaco impactat…)

En aquest món nostre cada dia una mica més boig és relativament fàcil trobar coses que impactin, no cal moure’s gaire per a que una cosa que vegis, una cosa que escoltis o una cosa que llegeixes t’impacti, ja sigui per una o per una altra raó. Tot seguit adjunto algunes de les coses que m’han impactat darrerament :

· Les excuses per justificar que a Nova York només desfilessin les comparses de cristians. He llegit i escoltat de tot, que era perquè el número de membres estava força limitat, per manca de pressupost, perquè les esquadres cristianes són més àgils que les mores, per no ofendre a l’islam o perquè farien falta dues bandes de música. Masses excuses per a que sigui creïble. Si les comparses haguessin estat de romans i cristians, em jugo el que vulgueu que haguessin desfilat totes dues.

· L’altre dia al sortir del metro a Fondo havien sis revisors i dos mossos d’esquadra per sancionar a tres gitanes i dos gitanos que havien enxampat sense bitllet, i tot i això un dels gitanos encara s’encara als revisors dient "y encima se rie, hijo de puta, me cago en toda tu raza". Aquestes són les coses que em fan cada dia una mica més intolerant. Si són igual que jo i tenen els mateixos drets que jo, que tinguin les mateixes obligacions i que se les exigeixen de la mateixa forma que me les exigeixen a mi.

· Escoltar a la vicepresidenta del govern espanyol que destaqui el "catalanisme" d’en Montilla. Això a més d’impactant és insultant. Si el sr. Montilla és catalanista, el sr. Carod què deu ser ?

· Llegir les declaracions "nacionalistes" del sr. Duran i Lleida dient si no seria més convenient un Barça competint a la lliga espanyola que no pas una selecció catalana reconeguda per a la projecció internacional de Catalunya amb arguments tantes vegades repetits pels sectors més rancis de l’espanyolisme com "No veig pas en Ronaldinho jugant en un Barça que només hagi de jugar contra l’Espanyol, el Lleida, el Reus…". Sr. Duran, jo no veig diferència entre el seu catalanisme i el del sr. Montilla. Això sí, tres punts més per a ser ministre espanyol.

· I per acabar, una maragallada. En el partit de l’altre dia de la selecció catalana, el sr. Maragall, president de la Generalitat de Dalt va dir "ja que l’estatut diu que Catalunya és una nació, hem de tenir una selecció nacional". Catalunya és nació, però no perquè ho digui l’estatut, que justament no ho diu, ja que, recordem, l’estatut retallat diu que "el Parlament… ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària…". Ens vol enganyar o no coneix el seu propi estatut, sr. Maragall ? (i no seria d’estranyar, després de totes les retallades que li han fotut, pobret)

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet