Jo també vull un estat propi

9 d’octubre

(Encetem un micaco de dates…)

Avui commemorem el naixement d’un dels nostres països, el País Valencià, amb l’entrada del nostre rei Jaume I a la ciutat el 9 ‘octubre de 1238.

Aquest naixement va començar el 1225 quan a les Corts de Tortosa el rei acorda amb la seua noblesa l’expansió cap a l sud, propiciat pels èxits de les incursions que feien els nobles aragonesos i per la feblesa dels governants àrabs. Un moment determinant va ser quan el 28 de setembre els andalusins hissen un senyal com a senyal de rendició. Aquest fet l’explica la Crònica de Jaume I de la següent manera :

"E nos fom en la rambla, entre’l reyal e la torre; e quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que déus nos havia feyta."

Aquest senyal el coneixem com a Penó de Conquesta, i tot i que molts diuen que és la bandera que el rei Jaume I va cedir a la ciutat, en realitat és la senyal de rendició dels andalusins, ja que està format de tres tires cosides de drap de color blanc sobre les que s’han pintat quatre barres vermelles. Amb el pas dels anys, el color blanc s’ha engroguit i això li dóna una aparença de Senyera Reial.

Tot i que la conquesta del País Valencià la van impulsar sobretot els senyors feudals aragonesos, en els fets van participar tan aragonesos com principantins i membres d’ordres religioses. És gràcies a aquesta varietat, al saber fer del rei Jaume I i a l’estructura confederativa de la Corona d’Aragó que va poder néixer el País Valencià.

Des del principi, els senyors feudals aragonesos consideraven les terres valencianes com una prolongació d’Aragó. De fet, molts d’aquests senyors es van aixecar contra el rei, però aquest els va poder controlar gràcies als nobles aragonesos fidels i als catalans.

Una vegada conquerida València, els aragonesos volien aplicar llurs furs, però el rei Jaume I, segons diuen per mirar de mantenir l’equilibri als seus territoris, va decidir crear un nou regne otorgant a València una entitat política, jurídica i econòmica pròpia mitjançant la redacció dels Furs de Valencià, que es van basar en els Usatges de Barcelona (base del dret català ).

Sense aquesta visió descentralitzadora del rei i sense el suport dels catalans cap a la seua figura, no seria pas agosarat suposar que avui la data a celebrar seria ben diferent, ja que segurament les terres valencianes estarien emmarcades dins del Regne d’Aragó.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet