La llengua dels M&M
(Encetem un micaco de debat…)
Estrany país el nostre a hores d’ara, on el que generalment s’utilitza per a debatre és el que està generant els majors debats. I és que per molt que alguns no ho vulguin veure, la llengua continua sent un problema per a molts.
La parella M&M (Montilla i Mas) estan barallats perquè no es posen d’acord ni l’àmbit ni el idioma en que han de fer un debat electoral. La primera M vol que el debat és faci en espanyol en una cadena d’àmbit estatal, la segona M vol que és faci en català en una cadena d’àmbit principantí. Els motius de tot aquesta discussió són essencialment partidistes ja que no fa pas gaire es va publicar aquest article que bé a dir que una part important de l’electorat dels socialistes no veu televisió en català, a diferència de l’electorat dels convergents.
Però el més curiós d’això és que s’està discutint molt sobre el fet de la llengua, però no s’està discutint tan del fet que a aquest debat falta gent, i falta gent perquè, encara que molts no ho vulguin veure, no estem en un sistema de bipartit i hi ha molta gent que no està representada per cap d’aquestes dues Ms. Vaja, que de M&M hi ha de més colors…
Per cert que una altra de les particularitats d’aquesta campanya es que, tot i que es centren bàsicament en els M&M, moltes vegades treuen a les enquestes a una força extraparlamentària que no s’ha presentat mai (llegiu Ciudadanos…) i deixen de banda moltes altres forces extraparlamentàries que ja porten molts anys mirant de treure escó. Curiositat per la novetat o ganes de fer-los publicitat ?
Jo penso que són ganes de discutir per discutir. La solució és ben senzilla: Que facin un debat a cinc d’àmbit principantí (que és on hi ha les eleccions, no ho oblidem) i que cadascú parli amb la llengua que vulgui (total, tots s’entenen, no? hem de recordar que som bilingüistes cosmopolites!!). I si alguna cadena estatal el vol retransmetre, doncs que faci traducció en temps real o el subtituli si ho fa en diferit. I tots contents (i retratats, és clar…)
Aquest fet deixa clara una cosa: el tema de la llengua està molt lluny de tancar-se, encara hi ha molta feina a fer per a què el català sigui, de debò, el idioma propi de la nostra terra.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
