En Saramago viu a “Los Mundos de Yupi”

(Encetem un micaco innocent…)

Als anys 80 Televisión Española va emetre un programa infantil per a substituir al mític Barri Sèsam i amb un format molt similar. Aquest nou programa s'anomenava “Los Mundos de Yupi” i el seu fil principal eren dos extraterrestres que han de parar-se a la Terra per reparar la seua nau espacial i mentrestant es fan amics dels seus nous veïns. Amb el pas del temps “los mundos de Yupi” van agafar un altre significat: Hom deia que els que eren molt innocents i s'ho creien tot vivien als “mundos de yupi”. I l'altre dia vaig descobrir que un premi nobel vivia en aquests mons.

El sr. Saramago ( a més d'una excel·lent pintora com diuen les males llengües que va dir la sr. Esperanza Aguirre quan era ministra espanyola de cultura ) és un excel·lent escriptor portuguès al que se li va atorgar el Premi Nobel de Literatura l'any 1988. Jo estic segur que de literatura i de moltes altres coses aquest home en sap un munt, però de política a Espanya no en sap res.

Ara no fa gaire, en una entrevista, en Saramago va dir que creia que Portugal acabaria per convertir-se en una comunitat autònoma més d'Espanya. En concret, el sr. Saramago deia que els portuguesos acceptarien la "integració territorial, administrativa i estructural" amb Espanya si fossi ben explicada: "Amb deu milions d'habitants, (Portugal) tindria tot a guanyar en desenvolupament, i no seria una cessió ni acabar amb el país, continuaria d'una altra manera. No es deixaria de parlar, de pensar i de sentir en portuguès, (…) y no seriam governats per espanyols, hauria representants dels partits dels dos països en un parlament únic amb totes les forces polítiques de Iberia". Iberia és com en Saramago proposa que s'anomeni el nou Estat.

El sr. Saramago viu als “mundos de Yupi”. Només li caldria llegir els comentaris sobre la seva noticia que han aparegut a diferents llocs per obrir els ulls. Molts espanyols, com no podria ser d'una altra manera, es mostren encantats de la idea, i ja comencen a comentar coses com ara “si als portuguesos se'ls hauria d'exigir parlar espanyol”. I és que per aquests espanyols la unió que promou Saramago no seria més que una annexió, i el somni de l'escriptor es tornaria en un malson, ja que és fàcilment deduïble que al parlament únic la única llengua que es parlaria seria l’espanyol ( tal com passa ara mateix ) i que en un curt termini de temps qui manaria a Portugal serien els més nombrosos partits polítics espanyols. Només cal que miri com és l'Estat Espanyol actualment per a veure-ho !! Per a la cultura portuguesa millor seria que Iberia continués sent només una companyia aèria.

I en aquests casos, i com no podria ser d'una altra manera, també va sortir Catalunya pel mig. Molts comentaris deien allò tan triat de “en aquests temps en que els països tendeixen a unir-se a l'Unió Europea es de bojos i de retrògats el que volen els separatistes catalans”. I jo dic “bé, si és hem d'unir tots… no és millor que ens unim nosaltres directament i no a través d'un altre país que parli per nosaltres?”

Però el tema de Catalunya no acaba ací, ja que just per aquestes dates el president Montilla ha fet una visita a Portugal, i per aquest motiu l'altre dia apareixia a El Periódico un article de l'ambaixador portuguès a Espanya ressaltant els múltiples vincles econòmics i d'interessos que uneixen els nostres dos països. I tot i que semblava un article fet de “país a país” la realitat és que, en el fons, era molt espanyolíticament correcte, ja que al parlar dels interessos comuns entre Catalunya i Portugal es va obviar dels històrics, com ara del fet que durant dos anys en Pere el Conestable de Portugal va ser Comte de Barcelona quan el Consell del Principat li va oferir la Corona en el marc de la Guerra Civil Catalana que enfrentava la Generalitat del Principat amb el rei Joan II. Un petit i molt oportú “oblit” de l'ambaixador, ja que en aquells temps Espanya simplement no existia.

I per acabar, també voldria fer nota el nerviosisme que hauria de crear aquesta particular “unió” que proposa Saramago als que paguem l'Estat Espanyol…

Nota de Cap de Setmana : Igual que el dia acaba amb una posta de sol, el cap de setmana acaba la nit de diumenge. Per sort en el meu cas les postes de sols han estat precioses…

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet