Petit manual per a guies ocasionals (Part I)

(Encetem un micaco turístic…)

Ja estem en aquella època en la que és força habitual que reben amics o familiars de fora que venen a passar uns dies. Són en aquestes visites, quan estàs ensenyant la ciutat als demés quan te n'adones del poc que saps d'aquells indrets per on hi passes sovint, inclús a diari i se't queda una coseta dins com dient “coi, i que els explico jo ara” ?

Doncs per a solucionar aquest problema i fer que quedis com un senyor ben sabut en històries de la teva ciutat, he fet una petita guia d'una passeig per Ciutat Vella a Barcelona. D'aquest indret es podrien dir moltes coses, es podrien mencionar moltes dades històriques i artístiques, però com la gent que ve de vacances generalment no està per tot això he mirat de mencionar més aviat històries més o menys curioses.

Començarem i acabarem a Plaça Catalunya, agafem el carrer de Rivadeneyra ( al costat del Hard Rock Cafe ) i sortim a la plaça de Ramón Amadeu i davat de la colegiata de Santa Anna.

1. De Santa Anna visiteu el claustre si està obert i remarqueu que tot i la sensació de pau esteu gairebé paret amb paret amb el Hard Rock Cafe. Com a detalls podeu dir que originariament estava extramurs i que conte la llegenda que els agustins fundadors estaven discutint a on fer el seu nou convent però no arrivaben a un acord. Així estàven quan el dia de Santa Anna va caure una nevada que va deixar tot el pla de Barcelona blanc, excepte aquest indret, i van interpretar aquest fet com una senyal del cel. L'edifici va pertànyer a l'ordre de Sant Sepulcre i es sospita que també als templers. Cal fixar-se que la creu més abundant en aquest edifici és la creu patriarcal.

Continuem pel carrer de Santa Anna i el carrer de Bertrellans i sortim a la plaça Vila de Madrid

2. En aquesta plaça va haver un convent i després una església cremada a l'inici de la guerra civil. Després van descobrir la necròpolis romana, que com era tradicional estaven a les afores de la ciutat vorejant els camins que entraven i sortien d'aquesta. Aquest camí en concret anava cap a la porta del bisbe ( ja m'agradaria a mi saber de qui va ser la idea d'anomenar Vila de Madrid a una plaça plena de tombes )

Continuem pel carrer d'En Bot i sortim al carrer de la Portaferrisa

3. Aquest carrer era un dels més transitats extramurs de la ciutat romana i que acabava connectant amb la Via Augusta. El seu nom està originat en el fet que damunt de la porta de la muralla de la ciutat medieval que estava al final d'aquest carrer i tocant a la Rambla hi havien unes barres de ferro que eren els patrons de mides oficials.

Tot seguit agafem el carrer de Petritxol

4. Conta la llegenda que aquest carrer es va crear en temps dels moros, quan un mossèn va trobar un tresor ocult i el va utilitzar per a comprar al rei moro un camí per a que els cristians poguessin entrar i sortir de la ciutat lliurement per anar a l'església del Pi

i caminant arribem a la plaça del Pi

5. Diu la tradició que el primer pi d'aquest indret el van plantar els romans i que més tard hi havia un bosc de pins on una vegada hi va anar un pescador per obtenir llenya per fer-se una barca i al començar a talar un arbre va sentir un crit, al mirar dins de l'arbre va trobar una Mare de Déu i allà mateix li van fer una ermita, origen mític de l'actual església.

Prenem ara el carrer de la Palla, el carrer dels Banys Nous i pugem per la Baixada de Santa Eulàlia

6. En aquest carrer hi havia una porta que travessava la muralla romana i és un dels indrets on la tradició assegura que va patir martiri Santa Eulàlia, patrona de Barcelona

seguim per aquest carrer, girem pel carrer Sant Felip Neri i entrem a la plaça de Sant Felip Neri

7. Aquesta plaça era un antic cementiri i durant la Guerra Civil Espanyola va caure una bomba que va matar nombrosos nens. Podeu trobar més detalls ací.

Agafem el carrer de Montjuïc del Bisbe i sortim a la plaça Garriga Bachs al costat del claustre de la Seu

8. D'aquest claustre diuen els nostres avanpassats que era el lloc més fresc de la ciutat, ja que una vegada va venir el Diable a cavall del vent i li va dir que li esperés al claustre mentre ell feia una malifeta, però descobert se'n va haver d'anar a correcuita. I des de llavors el vent li espera donant voltes pel claustre

Continuem pel carrer del Bisbe i passem per sota de pont neogòtic

9. Sobre aquest pont hi ha varies històries, com la que diu que si es treu la daga del punyal Ciutat Vella s'enfonsarà. Podeu trobar varies històries ací.

Arribem a la plaça de Sant Jaume

10. En aquesta plaça es situava l'antic foro romà i just per allà passava la Via Augusta. També hi havia l'antiga església de Sant Jaume, ara desapareguda. Antigament limitava el barri jueu de Barcelona i diuen que a l'espai on ara està el palau de la Generalitat hi tenien la casa els metges jueus.

Passem per davant de la Generalitat, girem pel carrer de Sant Honorat, després el carrer de la Fruita i arribem al carrer de Sant Domènec del Call

11. Aquesta cantonada està en ple centre jueu de Barcelona, En aquesta cantonada podem la casa més antiga de Barcelona ( al Carrer Sant Domènec, mirant cap al carrer del Call ) i a la cantonada del carrer Marlet amb Sant Domènec del Call podem trobar la Sinagoga Major de Barcelona, datada en temps dels romans i que es pot visitar ( no hi ha gaire per veure però és força interessant ).

I arribats a la meitat de l'itinerari, i com s'ha fet molt llarga la narració ho deixo per avui i ja continuaré la setmana vinent.

Aquest cap de setmana toca València, que ja fa temps que no hi anàvem. Bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet