(Encetem un micaco estatutari…)
Ja la tenim de nou liada amb l’Estatutet. Quan semblava que tot estava dat i beneït ve el Tribunal Supremo espanyol i admet a tràmit un altre recurs contra l’estatutet del Principat. Tan net i "cepillado" que deien alguns que havia quedat… i ja té tres recursos en contra !! I s’esperen quatre més de part de part d’unes altres quantes Comunidades Autónomas. Encara rai que està "cepillado", si s’arriba a aprovar el nostre Estatut de debò, el que va sortir del nostre parlament, potser a hores d’ara ja estarien escalfant els motors dels tancs !!
Això de l’Estatut i de les demandes dels catalans en general, i dels principantins en particular, és un altre tema d’aquests molt suats, com el dels peatges que parlava ahir. Només cal que una petició vingui d’aquí per a que tothom la desqualifiqui, però això si, si s’aconsegueix, llavors tothom la vol, i clar, el Gobierno Central, que està desitjant practicar "el café para todos" amb tal de que no quedi patent que hi ha gent dins l’Estat que és "una altra cosa", corra a oferir-lo.
Tal com vaig dir anteriorment, a mi aquest estatutet no m’agrada gens, i la veritat, tot aquests moviments en contra no fan pas que m’agradi, però si que hem fan augmentar aquella sensació de "no se que cony foto en aquest estat", perquè està vist que ni així, ni foten un text ultraretallat, censurat i limitat per totes bandes, ni havent estat aprovat per una majoria dels ciutadans del Principat, ni res de res. Començo a pensar que el problema és que l’hem votat els principantins, sobretot després de la tremenda campanya en contra que va rebre de part de l’espanyolisme profund, que si aquest mateix text ens hagués estat imposat des de Madrid no hauria aquest merder.
Als espanyols els importa un rave la voluntat expressada democràticament dels principantins, els importa un rave que s’hagi pactat amb anterioritat una espectacular baixada de pantalons per fer veure que ens oferien el millor de món, els importa un rave ser "antipàtics" vers els catalans. L’únic que els importa es ficar-nos enmig de les seves baralles partidistes i que no destaquem en res, no sigui pas que veiem que són diferents i l’acabem liant.
Està vist que els catalans hem de seguir les costums ancestrals, les costums ancestrals imposades pels espanyols, és clar. I per tant, com al temps del Decret de Nova Planta, l’únic estatut que podem tenir és un que es redacti a Madrid i s’aprovi allà, per part d’un senyor d‘Àvila, d’un de Badajoz i d’un de Huelva, vaja, un "estatutillo a la valenciana", i tot el demés són tonteries.
El pitjor de tot és que, aquí, no fotem res per a queixar-nos. Els partits polítics que van estar a favor de l’estatut ja han sortit dient allò de "tranqui, Jordi, tranquil" i "aquí no pasa nada", i el que és pitjor, si el Tribunal Supremo encara retalla més l’Estatutet, encara diran que la culpa és nostra.
Ja va sent hora de començar a creure que som nosaltres els que hem de decidir allò que volem.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Jo no sóc encantador sniff sniff, ara et passaré el rebut del psicòleg pel trauma tan gran que m’has generat :
En fi… comentem doncs :
– Tu legisla el que vulguis i digues el que vulguis, que dintre dels meus sentiments no pots pas legislar, i tan s’hem fot el que diguin els papers que el que jo sóc no ho podeu canviar.
– Per sort pel País Valencià, no tots els valencians pensen com tu, i per tant, mentre ells vulguin jo els seguiré incloent.
– Si de petit hagués d’estudiat català de debó ara no l’escriuria i el parlaria tan malament, però poc a poc vaig mirant de millorar.
– Originalitat si us plau. que la fraseta de la frontera ja l’he escoltat molt dels senyors de la dreta espanyola. Ser lliure no vol dir posar fronteres ben altes, però si vosaltres les voleu posar deu ser perquè d’alguna cosa teniu por.
– Ja sé que per demanar el que és nostre som antipàtics, però és el que hi ha. Si vols catalans simpàtics, busca’ls al PSC o al PP, però segurament només trobaràs espanyols-catalans, que sembla que són el que t’agrada.
– Sort amb el vostre estat quan ja no estiguem dins.
Doncs ja sabeu que heu de fer, perquè trigueu tant?
Si segur que teniu espai… “ancha es Castilla”
hehehe… el misteri ha de romandre fins al final, així que apa, ves fent conjetures de quin grup és el meu.
Pocs? Bé, potser, però l’important no és només la nostra mida actualment, sinó la nostra projecció futura, això és el que fa que persones com tu estigueu preocupades.
Per cert, estic encantat que t’agradi la meua pàgina, ja saps que pots venir sempre que vulguis.
No cal que et preocupis home, per sort, “el meu grup” (que no sé quin és) tracta de forma exquisita als que no pensen com ells. En la diferència d’opinions està la riquesa.
Sobre l’acollida, de res home, de res… ja saps que els catalans en som molt, d’acollidors.
A reveure o a rellegir, tal com dius !!