Jugador de basket i nadador

(Encetem un micaco esportista…)

Quan un esportista català es fa notar a la seva disciplina no és gens estrany que al poc temps faci unes declaracions lloant la patria espanyola. Desgraciadamet aquesta gent que podria donar notorietat a la nostra lluita per la llibertat no ho fa, i moltes vegades s’escuda en el poruc "les coses estan així i jo no puc fer res per canviar-les, si voleu canviar-les que ho facin uns altres".

Encara amb la memòria fresca amb aquestes declaracions del sr. Gasol a dos diaris espanyols, l’altre dia vaig poder llegir que ja se l’està mirant d’utilitzar en clau electoral catalana. En concret. el sr. Mas va dir l’altre dia : "en cas de veure’s obligat a triar, Gasol optaria per la catalana".

En canvi, el sr. Gasol ho té ben clar: "De moment no hi ha seleccions catalanes i sí una d’espanyola amb la qual disfruto molt". A això se l’anomena saber nadar i guardar la roba, ja és sap que és molt més fàcil fer declaracions per acontentar als espanyols que als catalans, com bé reconeix ell mateix : "Fins que el tema no s’oficialitzi no cometria la imprudència de decantar-me".

El sr. Gasol és molt lliure de jugar amb qui vol i de pensar el que vol, faltaria més!!. No sentirà de mi cap retret cap a la seva elecció mentre sigui conseqüent. Així les coses, ell que segueixi disfrutant de la selecció espanyola i jo seguiré disfrutant també però a la meva manera, o sigui, veien com perden, ja que com no hem deixen tenir una selecció a la que animar i també sóc lliure de triar el que vull fer trio anar "contra de" en comptes de "a favor de". Total, com "De moment no hi ha seleccions catalanes"…

A més, estadísticament crec que disfrutaré jo més que ell, i de pas, seré un pel més antipàtic, que no va del tot malament, penso jo.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Jugador de basket i nadador

  1. Si un jugador resident a catalunya vol jugar amb l’espanyola. Fantàstic. Com tu dius ell que gaudeixi a la seva selecció i jo continuaré amb volent que perdi, tot i que no vol dir que per això l’hagi d’odiar. Això si, no fem passar la gent pel que no són. I tant els mitjans espanyols i els catalans intenten fer servir els jugadors en declaracions polítiques.
    Vull recordar que un jugador ARA no pot triar no jugar amb l’espanyola ja que és sancionat en la seva carrera com a professional esportiu, que és el que realment importa (les garrofes).

  2. Carquinyol diu:

    És ben bé com tu dius, quan alguna persona (parlem ara d’esportistes, però pot ser qualsevol professió, artista, arquitecte…) destaca fora de”la patria indivisible de todos los españoles” no falta qui el vol fer “seu”, tan d’una banda com d’una altra, el que passa és que com els espanyols tenen més mitjans de comunicació, és nota molt més.

    Si la persona en qüestió vol fer declaracions d’aquest tipus perfecte, ell sabrà a on és fica i el que vol dir, però sinó més valdria deixar-los en pau.

    També estic d’acord amb això que dius de la selecció, que jo no hem senti espanyol i que vulgui que perdin sempre les seleccions espanyoles no vol dir que odii als espanyols, ni molt menys. Potser els veuria amb uns altres ulls si pogués triar si vull ser lliure, però al no poder-ho doncs vaig a la contra, però és només això. Ni odi ni revenja ni res de tot això.

    I per acabar (ja toca!!) també tens raó en que si un esportita no volgués anar a la selecció ho hauria de poder fer. Ell mateix es perjudica en temes d’imatge i de popularitat, així que sinó va ja sap el que perd. Portar-los obligats jo ho trobo força greu.

Els comentaris estan tancats.