(Encetem un micaco lingüístic…)
Abans d’ahir es va aprovar (finalment!!) que els ciutadans catalanoparlants ens puguem dirigir i obtenir resposta per escrit del Parlament Europeu en el nostre idioma, encara no el podem parlar però de moment el podem escriure.
Ha estat una votació molt igualada (7 a favor i 7 en contra, ha estat el vot del president, en José Borrell, qui ho ha decidit) ja que el grup popular europeu ha votat en contra, liderat pel sr. Alejo Vidal-Quadras, del PP espanyol.
El PP, diuen ells, sempre ha actuat com el gran defensor i garant de la Constitución Española. Bé, veiem que diu aquest text :
- Artículo 3
- El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
- Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
- La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
- Artículo 139
- Todos los españoles tienen los mismos derechos y obligaciones en cualquier parte del territorio del Estado.
La Constitución Española m’imposa el deure de coneixer l’espanyol i el dret d’utilitzar-lo. A més, m’assegura que tinc els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà de l’Estat.
Si un altre ciutadà de l’Estat té el dret de dirigir-se a les institucions europees amb el seu idioma, jo tinc el mateix dret que ell. I aquest dret no queda invalidat per l’article 3, ja que aquest article hem dona el dret a utilitzar la llengua espanyola i el deure a conèixer-la, però no m’imposa el deure d’utilitzar-la.
Per tant, si el PP no defensa que jo pugui tenir aquest dret i defensa la Constitución Española, aplicant l’article 139.1, i sabent que no tinc els mateixos drets que altres espanyols, la conclusió lògica és que no sóc espanyol.
Si és que, en el fons, el PP ho sap, però no ho vol reconèixer obertament.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
