(Encetem un micaco epitàfic…)
El president de la Generalitat del Principat, el sr. Pasqual Maragall, va confirmar un rumor que feia temps que era vox populi, i va anunciar que no es tornaria a presentar al càrrec.
Certament ha estat un president estrany, freqüentment més recolzat pels membres dels altres partits que del seu, desaparegut institucionalment en èpoques importants i capaç de sorprendre a tothom amb les seves sortides (anomenades maragallades). No faré ara un repàs del seu mandat, això ja ho han fet altres molt millor del que jo ho podria fer.
Però si hem vull centrar en aquest darrer acte. Veureu, de petit tenia la Biblia en format tebeo (el que ara diuen còmic). Una de les coses que s’hem va quedar gravat va ser que a l’Antic Testament, per donar gràcies a Déu o per solemnitzar o beneir actes o fites importants aixecaven un altar de pedres, encenien un foc i li sacrificaven ritualment un xai.
No puc deixar de pensar en la renúncia del sr. Maragall com el sacrifici ritual necessari per beneir el nou estatut, i per tant, en comptes d’un acte voluntari jo el veig més aviat com el ritual d’agraïment per part d’aquells que han aconseguit l’estatut que volien. A quin "déu" l’han sacrificat? Això no sembla gaire difícil d’esbrinar, tenint present que el PSOEc, sense Maragall (agradi o no) és molt més PSOE i molt menys c.
I encara té sort el sr. Maragall, que els espanyols van utilitzar mètodes molt més contundent per fer renunciar al darrer president de la Generalitat que els molestava…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
