La depressió del filòleg

(Encetem un micaco comprensiu…)

No se com ho aguanten els pobres filòlegs. Ja se que a totes les carreres hi ha un cert nivell d’intrusisme professional (els informàtics, sense anar més lluny, en patim bastant) però el que els passa als pobres filòlegs no té nom.

Ells dediquen anys i panys als seus estudis, es sacrifiquen i miren d’aprendre tan com poden d’una temàtica que no és gens fàcil ni gens agraïda, i que obtenen a canvi ?

Doncs que qualsevol Font de Mora, González Pons o Sentandreu puguin dir el que és i no el que no és una llengua sense tenir estudis de cap mena en aquest àmbit.

I com si no hi hagués prou intrusisme, l’altre dia s’apunten més al tema encara. Resulta que al veí Aragó estan discutint el seu nou estatut (ara tothom vol cafè… perdó, estatut nou). En aquest estatut, de moment, han deixat de banda el tema de les llengües que es parlen al seu territori.

Tot i així, el portaveu del PSOE Jesús Miguel Franco ha dit que hi ha "diferències" sobre si el català que es parla a la Franja de Ponent és una varietat pròpia o no.

Ja, i aquestes diferències qui les tenen? Els polítics o els filòlegs? No se perquè, però m’ensumo que de filòlegs pocs hi haurien.

En fi, que com si no hi havia prou amb les diferències que volen ficar a la nostra llengua pel sud (amb l’ajuda del PSOE, no ho oblidem) i per l’est (amb l’ajuda del PSOE també) ara per l’oest també (i aquí apareix de nou el PSOE, tres vegades, com la "Santisima Trinidad Jimenez, llena eres de cuero")

En fi, sant tornem-hi que no ha estat res, preparem la falç que el juny s’acaba.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet