(Encetem un nou micaco de cartes…)
Avui tornava a llegir el 20 minutos quan he pogut llegir una altra carta d’aquelles que han fet que no compri més la revista satírica el Jueves. Amb el 20 minutos, el ADN, el Qué! i, en dossis petites, Libertad Digital ja tinc rialles més que assegurades.
La carta d’avui deia el següent :
Doncs mira tu quina casualitat: resulta que l’altre dia en la presentació d’aquell engendre polític batejat com a Ciudadanos – Partido de la Ciudadanía, el fogós "ciudadano" Iván Tubau va mirar d’aconseguir notorietat i publicitat per les seves… idees? polítiques mal imitant al Rubianes dient :
"la nación catalana me suda la polla por arriba y por abajo, que se metan Catalunya por el puto culo. A ver si les explota dentro"
I les reaccions han estat?… a veure… l’han deixat sense treballar? l’han expulsat de la seva plaça de professor de la UAB? El Mundo l’ha acomiadat com a articulista (això si que no m’ho creuria encara que ho vegés!!!), ha sortit algun alcalde o càrrec institucional dient alguna declaració en contra seva?
Res de res, la indiferència total i absoluta, que és el que és mereixen gent com aquesta. Ja són ben curiosos, diuen que no són nacionalistes però fan el mateix que els nacionalistes més radicals, diuen que no tenen cap bandera, però utilitzen les mateixes tècniques que els espanyolistes més profunds.
Hi ha, però, unes "petites" diferències entre el cas Rubianes i el cas Tubau : el sr. Rubianes és un actor que va fer el comentari en un plató situat a Catalunya, el sr. Tubau és un membre important d’un partit que és presenta per a obtenir la presidència de la Generalitat del Principat i les seves declaracions les va fer en la presentació del seu partit a la ciutat de Barcelona. Què hagués passat si el membre important d’un partit "no-nacioalista" (espanyol) hagués dit coses com aquestes enmig de Madrid ?
Van començar essent bufons i han acabat sent pallassos polítics de la pitjor mena. I encara diran que els que escalfen l’ambient són els independentistes i les seves declaracions, viure per a veure.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
