Separant València de Barcelona

(Encetem un micaco de comunicacions…)

Fa poc han ocurregut dos fets puntuals que han fet obrir els ulls a més d’un respecte a la precarietat de les infraestructures de transport del Principat que depenen en gran mesura del Govern Central, com ara els aeroports i les línies de ferrocarril de gran abast.

S’està gestionan un moviment cada vegada més gran que demana que l’aeroport del Prat el gestioni principalment la Generalitat del Principat. Respecte al tema ferroviari, però, la cosa sembla més parada, i tot i així, penso que és un tema tan o més important que l’altre, des d’un punt de vista nacional.

Per veure la gravetat del tema, hauríem de remuntar-nos als temps de govern del PP, quan des del Ministerio de Fomento és va fer la seva peculiar versió del "Café para todos" anomenada "AVE para todos" i van començar a desenvolupar-se plans per tenir trens de gran velocitat per tot arreu.

Tot i que penso que els TGV no són la solució màgica als problemes de transport que tenen ja no només els Països Catalans, sinó l’Estat Espanyol, parlaré un altre dia d’aquest tema. Ara hem vull centrar en que, fruit d’aquesta "bandada de AVEs" va sorgir un document anomenat Plan Estratégico de Infraestructuras del Transporte (PEIT) on, oh sorpresa!!, no es preveia TGV entre València i Barcelona (en concret, no es preveia el tram Castelló de la Plana – Tarragona) i només és deixava com una opció difusa de futur l’ampliació de l’anomenat "Corredor del Mediterràni" «si las condiciones de tráfico, funcionalidad y servicio así lo determinan».

En aquella època, la Unió Europea promovia el desenvolupament de les infraestructures del Mediterrani com un dels seus eixos estratègics, infraestructures com el "Corredor". Van haver unes quantes i tímides protestes per denunciar aquest "oblit" del Govern Espanyol, però no van anar gairé més enllà.

Heu de saber també que la línia València-Barcelona és la més utilitzada que hi ha (alguns diuen que a causa de l’elevat preu de l’autopista que uneix aquestes dues ciutats) i que, justament el tram Tarragona-Castelló de la Plana és el que està pitjor, amb zones de via única. El famós Euromed no és més que l’adaptació d’un TGV a l’amplada ibèrica de vies, però és un gegant amb peus de fang, ja que al haver de compartir la via amb rodalies, regionals, mercaderies i a l’haver de patir infraestructures "menors" fa que perdi gran part de la seva efectivitat (en condicions ideals, podria rebaixar el temps de viatge en gairebé una hora). Vaja, que "las condiciones de blablabla…" que comentava anteriorment és compleixen amb escreix.

Doncs bé, ara la UE ha canviat (ves a saber com…) d’idea, i la seva prioritat en l’Estat són les línies de Tours-Vitoria-Madrid i de Nimes-Barcelona-Zagaroza-Madrid. I València? València només surt mencionada per a destacar que aquest pla permetrà la conexió Vitoria-Zaragoza-València per fer anar les mercaderies per amplada europea… cap a França !!

Com déu ser el tema de greu que fins i tot s’han posat d’acord la Generalitat de Dalt i la de Baix per demanar que modernitzin aquesta infraestructura i que incloguin un TGV que uneixi el País Valencià amb el Principat. Deixant de banda l’ús polític que es pot fer d’aquest tema, és una obra molt necessària, tal com van recordar ahir els batlles de Tarragona i de Castelló de la Plana.

Hem de tenir cura que els avions no ens deixin veure com ens trenquen una mica més el país. L’aeroport és vital pel Principat, d’acord, però el tren és vital per la cohesió de la part continental dels Països Catalans. Tenir-ho pot fer que els interessos econòmics siguin convergents, i quan hi ha convergència econòmica i calés pel mig, el demés arriba solet.

Cal demanar i lluitar per un un TGV País Valencià-Principat-Rosselló i, paral·lelament, per la millora de les actuals infraestructures. Aquesta és una de les obres que vertebren una nació.

No vull anar amb TGV de Barcelona a València… passant per Madrid !!

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet