Jo també vull un estat propi (VI)

Troglodites a l’espanyola

(Encetem un micaco de temps passats…)

L’escenari és Montserrat, el Montserrat valencià, aquell poble que alguns s’empenyen en escriure "Monserrat" i que agafa el nom de la muntanya que hi ha darrera el poble i que té una mena de tall que sembla que l’hagi fet una serra gegant.

La ubicació és el parking d’un supermercat on va a comprar la gent dels pobles i les urbanitzacions de la rodalia. Estem esperant a que sortin de comprar i de sobte veiem que s’acosta un cotxe vermell bastant cridaner. El cotxe aparca aprop nostre i d’allà surt una sèrie de gent, però el que més impacte és el conductor.

Aquest ser és una mena de Manila Gorila però amb cara de mala hòstia, com si la senyora evolució l’hagués deixat de costat durant milions i milions d’anys. Tot i això, el que més crida l’atenció no és el seu aspecte, no (encara que costi de creure).

El que més crida l’atenció és el text que porta escrit en una samarreta cenyida blava amb lletres blanques que diu :

I amb un caminar macarró, no se sap si fruit de la seva malaltia, de que li premien els pantalons o d’haver descobert abans d’ahir que hi ha una cosa que s’anomenen "sabates" se’n va cap al supermercat.

Hi ha qui diu que els que tenim idees no compatibles amb el missatge de la samarreta (i que consti que jo almenys no hem ric d’Espanya, a mi m’agrada respectar als veïns, tot i que a vegades facin pena i no parin de ficar-se amb mi) hem de posar-nos d’acord amb "gent" com aquesta, bé…, que voleu que us digui, a mi hem sembla que seria més fàcil establir un diàleg amb un parameci que amb aquests espècimens.

I just aquests espècimens són els que van per molts indrets del País Valencià, protegits per la llei, foten por a la gent que pensa com tu o com jo; són els que és dediquen a realitzar agressions com les que denuncien en aquesta noticia o a mostrar les seves (nul·les) habilitats artístiques a la persiana de la llibreria Tres i Quatre :

Si això no és un tipus de Kale Borroka d’aquella que tan els agrada denunciar als populars i als socialistes espanyols, que vingui aquest analfabèstia i que m’ho digui; a ser possible, de paraula i sense pronunciar els guturals "gñ", ja que per escoltar aquests sons prefereixo els orcs de El Senyor dels Anells.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet