(Encetem un micaco de números…)
He llegit a diferents llocs articles i textos defenent la proliferació de camps de golf a les nostre terres (en concret al País Valencià) amb la justificació de que els camps de golf gasten menys aigua que els camps de tarongers i que són més rendibles que aquests.
És ben cert que, avui dia, per les taronges als llauradors els hi donen quatre rals i que els hi costa mans i mànigues fer rendibles les seves explotacions (això canviarà tan bon punt ens posem d’acord en Isaac i jo per muntar la infraestructura necessària per exportar taronges al Japó !!) i també és cert que els camps de golf deixen un important pessic de diners.
Tot i això, la cosa no és tan senzilla com la volen fer veure.
Vaig parlar l’altre dia d’aquest tema amb els pares de la meva promesa i vam fer números. Resulta que on ells tenen els tarongers reguen a partir de l’aigua que surt d’una mina i que pertany a la cooperativa de regants d’aquell lloc. Aquesta aigua va canalitzada mitjançant sèquies i basses d’aigua per a que arribi a tots els membres de la cooperativa. Com no són gaires, les explotacions no són gaire grans i l’aigua prové de basses i, per tant, no té gaire pressió, utilitzen un tipus de rec que s’anomena "a manta", que és més eficient que el d’aspersió però menys eficients que el de goteig.
Amb aquest tipus de rec, per regar 2’5 hanegades de tarongers (1 hanegada = 833’33 m2) utilitza una mitjana de 30 l/m2 setmanalment als mesos d’estiu, mesos on s’han de regar més els arbres ja no només per la calor i el sol, sinó perquè és l’època quan el fruit està creixent.
Buscant per internet, podem trobar que l’aigua necessària per regar un taronger pel mètode del goteig (el més utilitzat en grans plantacions) en aquesta època bé a ser d’uns 50 a 80 litres diaris. Com els tarongers es planten, generalment, a dos metres de distància del següent pels quatre cantons, cada taronger ocupa una superficie de 16 m2 i per tant necessita entre 21’8 i 35 litres per m2 setmanalment.
Per obtenir les dades d’un camp de golf he buscat un altre cop per internet, i he obtingut que la quantitat d’aigua mitja que es necessita per regar anualment una hectàrea és de 10000 m3, que equivaldrien a 19’1 litres/m2 setmanals, encara que hi ha autors que diuen que al nostre clima aquesta quantitat seria de 15000 m3 (28’7 l/m2 setmanals)
Com es pot comprovar, la quantitat d’aigua utilitzada es similar, molt similar, i tot i que amb aquests números sembla que un camp de golf estalvia aigua s’han de tenir en compte altres paràmetres, paràmetres que no solen aparèixer als articles que defenen els camps de golf.
Generalment, un camp de golf no utilitza només l’aigua per a regar la gespa, també necessita aigua per omplir els estanys artificials que hi ha al seu recorregut i que també consumeixen aigua per reemplaçar la que es perd per l’evaporació. Tot i així, tampoc són aquests estanys la veritable font dels problemes (mai millor dit!!)
La veritable font dels problemes són les urbanitzacions que envolten als camps de golf i que l’utilitzen com a reclam. Aquestes urbanitzacions, formades per apartaments generalment amb piscina comunitària amb jardins comunitaris i per xalets amb piscina pròpia i jardi, són un veritable forat negre per l’aigua.
Hem de pensar que el consum mitjà d’aigua per habitant a l’Estat és d’uns 160 litres diaris. Això pels habitants, però no fa falta ser gaire observador per veure que els turistes, vinguin d’on vinguin, no venen amb la mentalitat d’estalviar aigua (quan un se’n va de vacances es per a oblidar problemes i obligacions!!) i menys encara els que van de sol i platja (generalment, sempre hi ha excepcions).
Amb tot això, el que aconseguim és un increment bestial d’una població que vol tenir piscines impecables, que vol veure el camp de golf ben verd, que vol tenir un jardí magnific i que no dubtarà en triar una bona sessió de jacuzzi abans que una dutxa, i que, per tant, no està per estalviar aigua a unes zones on aquest element és crític, i just a les èpoques de l’any on encara escasseja més. Aquest és el veritable perill.
Però com en aquest país sembla que són l’urbanisme (el clan del totxo) i el turisme (el clan del guiri) els que marquen les polítiques només es veuen els beneficis que reporten aquestes pràctiques, però no es paren a pensar en els problemes que porten i que aquesta situació no es podrà aguantar indefinidament.
Ja és cert que als camps del País Valencià els falta aigua, però tampoc és menys cert que els llauradors miren i cuiden molt aquesta aigua, perquè són conscients de la seva vàlua, cosa que no es pot dir dels constructors i propietaris de complexos turístics. Tan de bo els que manen deixessin de tenir al cap només els turistes i els seus diners.
Abans d’acabar, voldria agrair a Alalluna la seva ajuda per poder realitzar aquest post.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
Com sabeu no és época de taronges o sigui que us passo els preus d’altres fruites.
Préssecs blancs (una varietat japonesa semblant als d’aigua): 42 euros X 3 quilos
Melons (petits i rodons) desde 11 a 107 euros la peça segons la qualitat.
Peres (llimoneres) 38 euros 5 quilos.
Val a dir que hi ha préssecs a 4 euros la peça o que el kiwi el comprem a euro la peça, un luxe.
Per això quan van a la Boqueria flipen.
Els pagesos japonesos estan associats en el sindicat JA, que ven directament al detall o a l’engrós.
Una altre cosa interessant són les sortides d’escola o els viatges de recollida, crec que a Sant Sadurni ja ho fan, la gent va i es recull la fruita i després paga pel que ha agafat.
O et deixen 1 hora dins d’un hivernacle de maduixes i tu mateix (pots agafar un empatx!)
Però esclar aqui no es barallem per l’aigua n’hi ha massa, però de terra cada cop menys.
Us agradaria el meu poble està plè de camps d’arròs i sèquies.
amb aquests preus ací no hi hauria aquests problemes amb els camps de golf. Quan tingui preparada la maquina trikitransportadora de fruita marca ACME, ja t’aviso !!
fantàstic aquest post comparatiu.
Per això que diu l’isaac hi ha una empresa a l’empordà que vindria a ser self-service de fruita (si és que els incendis no l’han cremat ja)!
Elisenda tens molta raó amb tot el que dius.
Quan jo estudiava a l´universitat, companys meus de classe s´anaren un estiu a fer practiques a un Kibbutz a Israel, no hi ha res millor que la necessitat obligue per aguditzar l´ingeni, i en qüestió d´innovació en temes de aprofitament d´aigua, i hi ha que reconèixer que ells son els millors en aquesta matèria. En el seu dia, el sistema de reg per goteig subterrani també fou invent dels israelians, amb aquest reg Israel pudo domesticar el seu desert, transformant-ho fins a lo que és hui dia, un país rico des de el punt de vista agrícola. Aquest sistema de reg subterrani ja és una realitat a la jardineria en el entorn mediterrani, però la seua utilització es mínima principalment per el seu coste d´implantació.
Solucions hi han moltes si es volen buscar; però per el que sembla, es veig que els nostres polítics en lloc de voler buscar-les es dediquen a empitjorar encara més la situació. Si ni son capaços de establir una política seriosa de restriccions hídriques a la ciutat, ni son capaços de fer una campanya informativa per a que la gent sigui conscient del problema, com vas a demanar que innoven en noves tecnologies???. Ells estan massa preocupats per construir apartaments con per parar-se a pensar-lo, i massa ocupats en utilitzar el problema del aigua con a arma política.
S´hauria de donar el poder de decisió als llauradors i a tota la gent implicada directament amb el tema, segurament així si se minimitzava el problema.
Vullunfestuc: caxis, ens acabaran pispant l’idea !! 😉
Elisenda: Tal com comentes de possibles tècniques a utilitzar n’hi ha, el que sembla que no hi ha és voluntat des dels que manen per provar-les o utilitzar-les, pensant malament, sembla que ja els va bé vendre com a única solució els transvassaments i tot el sarau que aquest tema comporta.
Alalluna: Com tu dius, els que de veritat estan mirant d’estalviar aigua són, sobretot, els llauradors. Ja m’agraria a mi saber les polítiques de restriccions d’aigua que s’estan desenvolupant a Marina d’Or, per exemple.
El balneari ja sabia que era d’aigua de mar, el que seria interessant saber és d’on bé l’aigua dels cada vegada més nombrosos apartaments que té al costat, perquè en tres anys s’ha passat de tenir només l’edifici del balneari a tenir una miniciutat de gratacels.
A més, vaig llegir que volien fer… una pista d’esquí !!