Legalitat i justícia

(Encetem un micaco de memòria…)


Una pila d’anys després de la dictadura, el Govern Espanyol s’ha decidit a crear la llei de memòria història, llargament demanada des de diversos àmbits, sempre promesa i mai realitzada, encara que sembla ser que ara, per fi, va de debò.

Segons he pogut llegir, aquesta llei regularà la "rehabilitació moral i simbòlica" de les víctimes de la guerra civil i del franquisme, millorarà les ajudes econòmiques que percep aquest col.lectiu; fixarà els mecanismes per a l’exhumació de fosses comunes per buscar desapareguts; facilitarà l’accés a les bases documentals que acrediten la repressió; propiciarà la retirada de símbols franquistes; i transformarà el Valle de los Caídos, on reposen les restes de Franco, en un Memorial de la Llibertat. Estaria bé que el sr. Clos i la sra. Barberà apliquessin aquestes lleis i traguessin d’una vegada els símbols feixistes que segueixen a les seves ciutats, sobretot als edificis militars.

Però no tot és tan maco com sembla, ja que no inclourà la promesa anul·lació dels consells de guerra i altres judicis sumaríssims del franquisme. O sigui, que per exemple en Lluís Companys seguirà sent, oficialment, un traïdor condemnat a mort. El fiscal de la Sala Militar del Tribunal Suprem va considerar "altament contraproduent" la revisió dels consells de guerra, i va argumentar que amb això es reobririen les ferides, "del tot cicatritzades", de la guerra civil. El fiscal general de l’Estat està d’acord i precisa que aquestes sentències es van desenvolupar d’acord amb la legalitat llavors vigent, i segons unes quantes sentències no es poden revisar.

A Espanya segueix passant el de sempre, sempre hem d’oblidar els mateixos. Ferides "del tot cicatritzades" diuen, doncs bé, jo els puc assegurar que, per a uns quants, aquestes ferides no estan, ni de bon tros, cicatritzades, que sempre estarà al nostre cor la flama que la injustícia va encendre i que la manca de voluntat de reparar-la manté viva i que a molts dels que viuen fora perquè van haver de fugir i dels seus descendents també els passa això.

Sembla ser que el pes de les lleis que va imposar un règim feixista i dictatorial tenen molt més pes que la justa neteja dels noms d’aquells a qui va repressaliar. Lamentablement això sol passar molt en aquesta societat, i especialment a l’Estat Espanyol, moltes vegades les lleis no defenen la justícia.

I jo hem pregunto, si ens dotem d’un sistema legal justament per a fer més justa aquesta societat, però veiem que molts cops no serveix… Perquè ens hem d’acostumar a que les coses legals no tenen perquè ser justes? Perquè no mirem de canviar-ho?

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Legalitat i justícia

  1. Jaume diu:

    I jo em pregunto, ja ho sap en Garzon que aquí vam tenir dictadors abans que a Xile? Està molt bé perseguir un assassí com en Pinochet, però l’exemple l’hauria de donar començat per aquí

  2. Carquinyol diu:

    I tan que ho sap, però ja es sap que la millor distracció enfront els problemes (o vergonyes) internes és ensenyar les que tenen els altres.

  3. Isaac diu:

    Tens tota la raó del món, la del dret intenacional i la moral.
    Aquesta és la vergonya de la falsa democràcia espanyola, jo que visc en una país molt diferent a Europa sento vergonya cada cop que haig de defensar en moltre sistema, com és possible que en un país de la Unió Europeo no es respectin els drets humans, o encara estiguin al poder personatges que, en altres paisos estarien cumplin condemna pel seu passat nazi, nazi, sense eufemismes.

  4. isaac diu:

    Compensacions.
    Fa anys ,quan estudiava a Anglaterra, d’Erasmus, uns amics alemanys em van dir que el seu país pagava a l’Estat d’Israel una part dels seus impostos com a compensació per les víctimes de la Shoah, creien que era injust que ells, nascuts 30 anys després de la guerra haguessin de continuar pagant.
    Han de pagar, tant de temps com faci falta, fins que els nets dels nets de les víctimes de la Shoah siguin ancians, com pots valorar una vida humana, fins on s’acaba el deute, aquesta és una lliçó que no ha après Espanya.

  5. Carquinyol diu:

    No només no s’ha après, sinó que ens volen fer creure que no cal donar-hi més voltes perquè tot allò ja ha passat. A sobre de no parlar-hi, volen enterrar-ho.

Els comentaris estan tancats.