Un Sant Joan a la platja

(Encetem un micaco de revetlla…)


Com cada any vam anar a passar la revetlla a la platja de Montsolís. Amb la nostra coca de llardons, la nostra coca de crema, el cava, l’entrepà, unes espelmes i cosetes per a picar vam sortir de casa, vam agafar el tren i vam passar una distreta revetlla.

Ja al tren vam veure gent que anava passada de voltes, ja que havien un parell que es dedicaven a fotre cops de peu a la porta del vagó. A les 22:00 tocades ja estàvem a la platja i vam muntar la paradeta, una estora de plàstic per a posar el menjar, les tovalloles i unes espelmes envoltant el perímetre i a sobre de l’estora per a fer llum. Feia una nit magnifica a la vora del mar, ja que no feia aire i la temperatura acompanyava.


A mitjanit vam complir la tradició i vam saltar onades i ens vam banyar, després vam estar una estona xerrant i prenent la fresca, mentre la platja s’anava omplint cada cop més, i van arribar un grupet de gent que se’ns van posar al costat. Aquesta gent anava prou "armada" amb focs d’artifici, encara que el més divertit era escoltar els comentaris d’un d’ells :

· Encenen una font i tots deien "ooooh ooooooh" i l’home aquest deia "oooh ohhh 30 euros a pendre per cuuuuuuuuuuul ohhhhhhhhhhhh!!!"

· Cada cop que tiraven un cohet, s’escoltava "aaaaapa, 15 euros més que han volat !!"


Quan vam veure que ja hi havia massa gent ens vam anar cap a Badalona tot xino xano, i a l’arribar a Badalona vam presenciar una de les moltes bretolades que fan els que aquesta nit no pensen gaire amb el cap. Aquest brètols havien calat foc a una de les barques de pescadors que hi ha davant de la Rambla de Badalona.

Per sort, molta de la gent que hi havia a la sorra van anar corrents cap allà i van començar a tirar sorra per mirar d’apagar el foc mentre la gent que passava per la Rambla els anava animant. Tot i que van aconseguir apagar-ho bastant, no l’aconseguien apagar del tot. Al cap d’una estona van arribar els bombers i el van apagar, encara que si no hagués estat per la gent que va anar a tirar sorra, potser el foc hagués afectat a altres barques que estaven al costat.

Finalment, morts de cansament, vam arribar a casa i ens vam adormir ràpidament. La nit va tornar a ser màgica.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.