Gent amb complexes

(Encetem un micaco acomplexat…)

Seleccions catalanes mini

Dir a aquestes alçades que Espanya té un un greu problema de concepció no és dir cap novetat, fins i tot els espanyolistes més radicals tenen contradiccions profundes per aquesta manca de concreció, ja que, per exemple, si considerem que, tal com diuen ells, Catalunya és Espanya i també que ells s’estimen tan a aquesta Espanya que inclou Catalunya,… perquè sempre tenen aquesta fòbia cap a la llengua catalana, la bandera o qualsevol símbol de catalanitat, si segons el seu raonament, aquesta catalanitat en el fons seria espanyolitat ?

L’origen d’aquests problemes s’ha de cercar en el moment en que Castella, per mirar d’absorbir els territoris conquerits, es va transmutar en Espanya. Aquesta transmutació volia crear una uniformitat i una unió indissoluble en la castellanitat ( tal com encara diuen els espanyolistes ) però va fallar i com a resultat la transmutació no va ser total. El resultat va ser que el vell centralisme i uniformisme castellà no es va poder aplicar als territoris conquerits de la forma en que es voldria haver fet i, amb el pas dels anys, aquests territoris van anar adquirint consciència de les seves particularitats i les van anar reivindicant i accentuant.

És per això que ara ens trobem que a un estat que presumeix de ser democràtic, avançat i plural ( això últim ho presumeix només de portes endins ) es prohibeix que la selecció catalana pugui fer un partit de costellada contra els Estats Units amb unes excuses del tot absurdes i infantils. Què una nació que controla totalment l’estat on està encabida tingui por de les particularitats de les altres nacions de aquell estat només s’entén des del punt de vista d’una frustració produïda per no haver-se pogut convertir en el tan anhelat estat-nació.

Això ho hem pogut comprovar amb els estira-i-arronses constants que hi ha amb el tema de les seleccions catalanes, però aquest només és un exemple. També ho podem veure amb el tema de les banderes, on es pot veure el ferri control dels castellans-espanyols obligant a les altres nacions a tenir la seva bandera en qualsevol edifici oficial.

Per cert, i parlant de banderes, Escòcia va quedar exempta d’hissar la bandera britànica cada dia no fa pas gaire. Seria possible alguna cosa similar ací? Ho dubto molt, tal com vaig llegir no fa gaire, els anglesos saben perfectament quina és la seva nació i no necessiten d’escocessos o galesos per tenir-la definida, en canvi els castellans-espanyols no poden imaginar la seua sense Catalunya, potser no tant amb el Principat, però sens dubte si amb el País Valencià.

Nota Personal: Volia passar una setmana sense parlar de temes nacionals però ja ho veieu, no m’he pogut estar !!

Me’n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Gent amb complexes

(Encetem un micaco acomplexat…)

Seleccions catalanes mini

Dir a aquestes alçades que Espanya té un un greu problema de concepció no és dir cap novetat, fins i tot els espanyolistes més radicals tenen contradiccions profundes per aquesta manca de concreció, ja que, per exemple, si considerem que, tal com diuen ells, Catalunya és Espanya i també que ells s'estimen tan a aquesta Espanya que inclou Catalunya,… perquè sempre tenen aquesta fòbia cap a la llengua catalana, la bandera o qualsevol símbol de catalanitat, si segons el seu raonament, aquesta catalanitat en el fons seria espanyolitat ?

L'origen d'aquests problemes s'ha de cercar en el moment en que Castella, per mirar d'absorbir els territoris conquerits, es va transmutar en Espanya. Aquesta transmutació volia crear una uniformitat i una unió indissoluble en la castellanitat ( tal com encara diuen els espanyolistes ) però va fallar i com a resultat la transmutació no va ser total. El resultat va ser que el vell centralisme i uniformisme castellà no es va poder aplicar als territoris conquerits de la forma en que es voldria haver fet i, amb el pas dels anys, aquests territoris van anar adquirint consciència de les seves particularitats i les van anar reivindicant i accentuant.

És per això que ara ens trobem que a un estat que presumeix de ser democràtic, avançat i plural ( això últim ho presumeix només de portes endins ) es prohibeix que la selecció catalana pugui fer un partit de costellada contra els Estats Units amb unes excuses del tot absurdes i infantils. Què una nació que controla totalment l'estat on està encabida tingui por de les particularitats de les altres nacions de aquell estat només s'entén des del punt de vista d'una frustració produïda per no haver-se pogut convertir en el tan anhelat estat-nació.

Això ho hem pogut comprovar amb els estira-i-arronses constants que hi ha amb el tema de les seleccions catalanes, però aquest només és un exemple. També ho podem veure amb el tema de les banderes, on es pot veure el ferri control dels castellans-espanyols obligant a les altres nacions a tenir la seva bandera en qualsevol edifici oficial.

Per cert, i parlant de banderes, Escòcia va quedar exempta d'hissar la bandera britànica cada dia no fa pas gaire. Seria possible alguna cosa similar ací? Ho dubto molt, tal com vaig llegir no fa gaire, els anglesos saben perfectament quina és la seva nació i no necessiten d’escocessos o galesos per tenir-la definida, en canvi els castellans-espanyols no poden imaginar la seua sense Catalunya, potser no tant amb el Principat, però sens dubte si amb el País Valencià.

Nota Personal: Volia passar una setmana sense parlar de temes nacionals però ja ho veieu, no m'he pogut estar !!

 

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Gent amb complexes

  1. Pd40 diu:

    Estic d’acord amb el teu comentari, democràtic, avançat i plural sols de portes endins. De tant els hi surt el geni i passen de parlar el català a la intimitat a prohibir un partidet de costellada. Això sí, després demanen que ningú barregi política i esport 😀

  2. Laia diu:

    Ha passat el mateix molts cops amb la sel·lecció catalana d’hoquei patins. Són molt bons i no han pogut participar en tornejos importants i tot per l’estúpida tossuderia de l’Estat espanyol de no reconèixer com a oficial la sel·lecció. I després a sobre quan juga la sel·lecció espanyola guanya sempre.. perquè és gairebé el mateix equip! La majoria dels integrants de la sel·lecció espanyola (per no dir tots) són catalans!

    Què és això? És del tot incomprensible!

  3. Laia diu:

    Per cert, no sé quant de temps fa del canvi però m’agrada la fotografia que has posat a la capçalera del bloc! Bon canvi! (me n’he adonat ara… :P)

  4. joan diu:

    i no t’hi estiguis!
    la nostra consciència nacional no s’ha de deturar i va bé anar fent camí.
    Crec que els espanyols no poden admetre que els catalans tinguin selecció de futbol, senzillament perquè el futbol és la mare de totes les masses. Promocionar el futbol català és aglutinar massa gent amb un sol crit.

  5. Carquinyol diu:

    pd40: Home company, és que això que fan ells no és barrejar política i esport, és política repressiva només !! 😀

    Laia: Els espanyols s’apunten a qualsevol esport si guanyen. No fa gaire la F1 la veien quatre gats i mira ara… Gràcies pels elogis a la capçalera 😉

    Joan: És que no em puc estar !!! I coneixent-me qualsevol dia d’aquests faré un apunt d’aquests políticament incorrecte perquè començo a estar fins els c*beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeep* xD

  6. Uribetty diu:

    Vivim en un estat pseudo-democràtic, així que aquestes coses passen i passaran fins que no siguem un país lliure.
    Molt bon post, hi estic totalement d’acord!
    Que vagi bé!

  7. abans de començar: bon retorn de vacances!

    Ara si, el problema l’exemplifiques tu abans. Els anglesos son anglesos i els escosesos escosesos. I junts formen part del Regne Unit com a Estat. Però per un castellà ell com a nació és espanyol i el tema de l’espanyolitat mai ha passat per referendum així que tothom hi posa els límits on li dona la gana.

  8. Carquinyol diu:

    Uribetty: és que “aquesta” democràcia fa una mica de pudor…

    vullunfestuc: Totalment d’acord

    Robert Pons: No vull ni pensar en la nit de noces… 😉

Els comentaris estan tancats.