Petit manual per a guies ocasionals (Part II)

(Contiuem un micaco turístic…)

L'altra dia vaig començar una petita i breu guia per ensenyar una part del Barri Gòtic de Barcelona a qualsevol visitant que haguereu de guiar, amb unes quantes anècdotes i històries que puguin fer més entretingut el passeig.

Avui,doncs, acabaré aquesta petita guia, petita perquè només mostra una part de l'antiga ciutat i moltes coses, com ara el carrer de Regomir, el barri de Sant Pere, el Born o el Raval, que miraré d’ncloure en altres guies. Començarem de nou mostrant el recorregut i recordant que ens vam quedar al punt 11.

Seguim el carrer de Sant Domènec del Call fins a la Placeta Manuel Ribé i el carrer Arc de Sant Ramon

12. Estem en ple Call. Al carrer Arc de Sant Ramon tocant la Placeta Manuel Ribé trobem la Casa Encantada ( ara en obres ) la qual segons la tradició resta encantada per un jueu per a que no es pugui habitar ( més informació ací ). La placeta de Manuel Ribé va estar originada per l'enfonsament de les cases que hi havia durant els bombardeigs que va patir Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola.

Seguim pel carrer de l'Arc de Sant Ramon cap abaix fins arribar al Carrer del Call.

13. A prop de la cantonada entre el Carrer Arc de Sant Ramon i el carrer del Call podem veure una casa gòtica amb les restes d'una mena d'arc. Aquest arc, fet en la muralla romana, era una de les portes del Call, el Portal del Call, que formava part del Castell Nou anomenat també Castell de Cató perquè diu la tradició que va ser construït pel cabdill romà Cató. A la cantonada del carrer de l'Arc de Sant Ramon amb el carrer Marlet podem veure una placa jueva trobada al enderrocar una casa propera.

Seguim pel carrer del Call direcció Plaça de Sant Jaume, girem a la dreta pel Carrer de Sant Domènec del Call, travessem el carrer Ferran, passem pel Carrer Pas de l'Ensenyança, per la Plaça Sant Miquel, pel carrer Font de Sant Miquel i girem a l'esquerra pel carrer Ciutat fins a la façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona.

14. La plaça de Sant Miquel correspon al solar que ocupava l'antiga església de Sant Miquel i el seu fossar. Diu la tradició que els veïns la van aixecar després d'escoltar una colla de nits seguides una gran cantúria d'àngels molt dolça i harmoniosa. La façana gòtica de l'Ajuntament era abans la porta principal, ja que la major part de la plaça Sant Jaume era el fossar de l'església del mateix nom. Aquesta façana va ser fortament escapçada al construir la que avui és façana principal al segle XIX.

Agafem el carrer Hèrcules i arribem a la plaça de Sant Just.

15. Diu la tradició que l'església de Sant Just va ser fundada l'any 804 per Lluís el Pietós després de reconquerir Barcelona als moros i és la més antiga que hi ha, tot i que l'actual edifici és la darrera gran església gòtica en construir-se. També es diu que ací hi havia hagut el circ romà, i sota d'ell les catacumbes on es van reunir els primers cristians. La font de la plaça es diu que va ser construïda el 1367 en honor de Joan Fiveller, veí d'aquell indret i descobridor fortuït d'una mina d'aigua a la serra de Collserola, la qual féu canalitzar cap a la ciutat a fi de pal·liar-ne l'escassetat.

Prenem el carrer de la Dagueria, travessem el carrer Jaume I i girem a l'esquerra pel carrer Llibreteria i després de nou a la dreta pel carrer Paradís.

16. Al carrer Paradís conta la tradició que en temps de la Barcelona romana existien uns jardins tan gemats i rics en tota mena de flors que foren qualificats de Paradís. Dins del casalot gòtic del Centre Excursionista de Catalunya se'n conserven unes columnes romanes de l'antic temple romà dedicat a Júpiter. A l'entrada del Centre Excursionista hi ha una pedra de molí, que forma part de l'empedrat del terra, que marca el punt més alt de l'antiga Barcelona romana.

Agafem el carrer de la Pietat, després el carrer dels Comtes i anem a la Plaça de Sant Iu

17. Conta la llegenda que Sant Iu és l'únic advocat que va poder entrar al cel, lloc on es veu que els advocats no gaudeixen de gran estima, i que ho va fer, com no podia ser d'una altra manera, enredant a Sant Pere. A la paret del Palau del Lloctinent que dona a aquesta plaça podeu observar pedres amb escriptura hebraica provinents del Call i que es van reutilitzar per aixecar. No deixeu de visitar l'encantador pati gòtic del Palau Reial Major amb entrada des d'aquesta plaça.

desfem part del camí, tornem pel camí dels Comtes, girem a l'esquerra per la Baixada de Santa Clara i entrem a la Plaça del Rei

18. Es diu que el Palau Reial el va fundar el rei got Ataülf, també es diu que els picaportes de les portes el Palau eren les anelles de la porta principal de Granada, obtingudes pel comte Ermengol d'Urgell,així mateix diu la tradició que una de les mortes persones executades en aquesta plaça va ser el popular cabdill Joan de Serrallonga. La casa Padellàs, palau gòtic situat en un extrem de la plaça i seu del Museu de Història de la Ciutat va ser traslladada des de la Via Laietana a començaments del segle XX.

Agafem el carrer Veguer, després la Baixada de la Llibreteria, a l'esquerra el carrer de la Tapineria fins a la Plaça de Ramon Berenguer el Gran

19. Des d'ací es pot veure una de les imatges més espectacultar que de les diferents muralles de Barcelona ( romana i medieval ). La part més a la dreta se li deia Muralla de la Inquisició, ja que es va cedir aquella part del Palau Reial a aquest organisme de tan mal record. A una casa del carrer Tapineria es deia que hi havia un pou que era una de les entrades de l'infern.

Continuem pel carrer Tapineria fins a l'Avinguda de la Catedral i el Pla de la Seu

20. La Catedral, tot i la seva gran bellesa, no tenia façana. A les darreries del segle XIX un capitalista barceloní, en Manuel Girona, va sufragar la construcció de la façana actual. Les males llengües deient que en Manuel Girona havia comprat un caselot de mala mort i que al enderrocar-lo havia trobat un tresor amb una indicació que deia que s'havia d'utilitzar aquell or per a construir la façana de la catedral. Va seguir les instruccions però només va utilitzar la mitat d'aquell tresor per a realitzar l'obra.

Agafem el carrer de Santa Llúcia i girem a la dreta pel carrer del Bisbe fins a la plaça Nova.

21. Aquesta era una de les antigues portes romanes de Barcelona. No deixeu d'admirar la capella de Santa Llúcia al carrer de Santa Llúcia, d'estil romànic i una de les parts més antigues de la Catedral, on diuen que la motllura que hi ha a la cantonada amb el carrer del Bisbe és la mida de la cana barcelonina, no us oblideu tampoc de visitar el patí gòtic de la Casa de l'Ardiaca, en aquest mateix carrer.

Passem pel carrer dels Arcs i després agafem l'Avinguda del Portal de l'Àngel fins a la plaça Catalunya on acabem la passejada.

22. Del Portal de l'Àngel podeu explicar la història del seu nom que trobareu ací

. Espero que us hagi agradat.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet