L’espoliació i l’oblit

(Encetem un micaco de memòria…)

Ara no fa gaire vam realitzar un viatge a la Vall de Boí. Allà el guia ens va explicar que la majoria de pintures que hi havia a les esglésies estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. El motiu no és el típic centralisme de que, no sense raó, s'acusa sovint a la Ciutat Comtal, ben al contrari.

El seu trasllat va ser obligatori si es volien preservar, puix en cas contrari amb tota seguretat haguessin estat venudes i portades fora del país, ja que en aquella època ( segle XIX ) no hi havia ni consciència del tresor cultural que suposaven ni mitjans per protegir-les “in situ”. Per sort, avui en dia això ha canviat i les pintures que es descobreixen resten al seu lloc.

Això no vol dir, però, que hagi desaparegut l'espoliació de les obres d'art. No fa pas gaire, a València una comunitat de monges va vendre el convent de Sant Josep, al barri del Carme, a un empresari que vol convertir-lo en un hotel de luxe. Però abans de traslladar-se al Convent de Serra, la congregació se'n va emportar uns valuosos murals ceràmics dels segles XVII i XVIII. El problema va ser que això ho van fer d'amagatotis de la Conselleria de Cultura, amb preses i a cops de picot, el resultat va ser que moltes de les peces de ceràmica van resultar danyades.

I ara és un altre convent, situat gairebé al davant del de Sant Josep, sembla ser que també acabarà clausurat i per evitar que passi com l'anterior cas, la Conselleria de Cultura està movent fitxa. Aquest convent és de la Trinitat.

El convent de la Trinitat va ser fundat l'any 1256 com a convent de Trinitaris. En 1445 la reina Na Maria va substituir els trinitaris per franciscanes i va construir un nou edifici, del que destaquen el claustre gòtic i la seua església també gòtica.

I si ara hom vetlla perquè no es perdin aquests tresors artístics, cal dir que davant del convent hi ha una d'aquelles coses que alguns preferirien obviar i altres no oblidarem mai. I quina és aquesta cosa ? Està relacionada amb un dels nombrosos ponts que travessaven el Túria, en concret el més antic que és conserva, construït entre els anys 1355 i 1405.

Aquest pont es coneix com a Pont de la Trinitat pel seu veïnatge amb el convent, però de fet no sempre es va dir així. El seu nom originari era Pont dels Catalans i la seva construcció va ser impulsada mitjançant impostos per Jaume I. Al llibre “València, 750 any de nació catalana” de Josep Guia, podem llegir el següent fragment del Manuals de Consells del 14 d'agost de 1355 :

“Fonch per lo dit Consell molt parlat entre si del negoci dejús scrit, ço és, de la obra del Pont de Catalans, la qual se deya qu·es faria tan bona…”

I Déu n'hi do si va sortir bona l'obra !! Bons temps passats aquells on els valencians i els principantins aixecaven ponts amb llur nom comú i estrenyien llaços. Temps aquestos que molts voldrien enterrar per sempre a les boires de la història.

Nota Comunicativa: Sovint la realitat és millor que qualsevol pel·lícula d'humor, i el que vaig llegir ahir ho justifica. Resulta que el PP d'Otinyent talla les emisions de la cadena que emet en valencià Info TV per “garantir la pluralitat informativa” !! Com tothom sap, el millor mitjà per garantir aquesta pluralitat es tancar cadenes de televisió… Aquest argument és digne de pel·lícula ( psss psss sr. Woody miri miri… ) Per acabar-ho d'arreglar, al comunicat de l'ajuntament el PP ens diu que InfoTV “és una televisió fortament polititzada”. Apa, mira que bé!! Tot el contrari que Canal 9…

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet