Fantasmes madrilenys i encants barcelonins

(Encetem un micaco ectoplasmàtic…)

Hi ha notícies que provoquen una mena de dejà-vú cada vegada que les llegeixes ja que són cícliques. I el pitjor és que no són exactament iguals però acaben explicant el mateix, el que encara despista més. Una d'aquestes és la dels suposats fantasmes vuitcentistes que habiten a un palauet madrileny anomenat Palacio de Linares. I és que no falla, quan per qualsevol motiu s'ha de parlar d'aquest edifici ens treuen a relluir la suposada presència fantasmal, no sigui pas que ho oblidem !!

Què a Madrid hi ha fantasmes ho sabem prou bé els catalans, el que és estrany és que els localitzin només al ja mencionat palau. I és que amb tanta repetició sembla que només existeixin fantasmes allà. I no és que siguin precisament un gran pedigrí fantasmal, que són uns fantasmets de 200 anys com a molt.

Això no és res si els comparem amb els fantasmes més antics que es coneixen, els d'uns legionaris romans a la Torre de Londres… però és que la Torre de Londres, en qüestions fantasmals, juga a una altra divisió degut a la multitud de llegendes d'éssers ectoplasmàtics que té. Tot i així, els anglesos no es dediquen a repetir les llegendes fantasmals cada vegada que pronuncien “Torre de Londres”. De fet, si ho fessin, no acabarien mai.

I com no podia ser d'una altra manera, a Barcelona ciutat també hi ha llegendes sobrenaturals. Les podem trobar a la zona de l'antic Call, en concret carrer de l'Arc de Sant Ramon on podem veure el següent casalot…

… aquest casalot gòtic rep el nom de la Casa Encantada o Casa de l’Alquimista. Diu la llegenda que en aquesta casa vivia un alquimista jueu molt destre en fer encisos i filtres i que tenia una filla molt maca que era rondada per diversos cavallers cristians. D'entre tots ells hi havia un de força bonic i ric amb el que va festejar d'amagat. Un dia la noia va requerir al seu pretendent que la demanés al seu pare, però el jovenet no tenia intencions gaire nobles i li proposà d'estimar-se sense arribar al casament, cosa a la que la xicota es va negar en rodó.

El fals cavaller va jurar vengar-se i va anar a cerca al seu pare, l'alquimista jueu, per demanar-li un potent preparat que emmetzinés sense adonar-se i que produís una mort lenta i impossible de desfer. L'alquimita, ignorant de tot, li va preparar una flor bella i fresca amb el verí, de tal forma que només olorar-la la víctima quedés condemnada. El cavaller, complagut, va donar l'ofrena a la filla de l'alquimista per a que guardés un record d'ell, i la xicota, a l'olorar-la va segellar el seu destí.

L'alquimista, quan va saber el que havia passat, va fer tot el possible per a salvar la seva filla, però no va poder. Després de que aquesta morís, el pobre vell, desesperat, va abandonar la casa, que va deixar encisada i emmetzinada i per això mai ningú mai no hi va voler viure, per por d'ésser víctima del desesperament del pobre jueu miserablement enganyat i traït.

Ara aquesta casa l'ha adquirida l'Ajuntament de Barcelona, que l'està reformant per a convertir-la en un centre d'interpretació del Call…

… i tot i que hom pensava que en aquesta casa no hi quedava pas cap rastre de la seva època jueva, s'han pogut trobar una mezuzà, diverses objectes en estudi i un mur transversal del segle XIII. Potser l'alquimista vol donar ara mostres de la seua existència ?

Madrid té fantasmes, d'acord… però Barcelona té encant!!. Bon cap de setmana !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet