(Encetem un micaco interneter…)
A poc que et posis a cercar per la xarxa pots trobar històries de totes les classes imaginables. A vegades no fa falta ni això, els coneguts te les envien directament al correu electrònic. Entre aquestes històries sempre m'han cridat l'atenció aquelles que diuen que són verídiques. Bé, hi ha que es veuen de lluny que ni de conya, però altres… bé, millor ho considereu vosaltres mateixos…
Uns lladres aficionats van aconseguir aquesta gesta : – Van amenaçar un ancià perquè els donés droga. – Finalment van haver d'acontentar-se amb les seves pastilles per al cor. – Quan sortien de la casa de l'ancià, van arrencar un obrellaunes elèctric de la paret, creient que era un telèfon, perquè no truqués la policia. – Assetjats per la policia, es van perdre a les carreteres de Florida. – Van travessar la tanca d'un control en meitat d'una de les carreteres, fent gests obscens al policia que la guardava, mentre… entraven a tota pastilla dins d'una base militar.
A una noia li roben el cotxe, i en fer la denúncia diu que aquest cotxe tènia un telèfon. Llavors un policia truca a aquest telèfon i li diu al conductor que si se'n recorda d'ell, que van estar parlant sobre allò de l'anunci del cotxe fa un mes, que ja ha decidit finalment i que li comprarà el cotxe, després d'haver estat mirant preus i tal. El xoriço va mossegar l'ham, i va ser detingut en anar a la cita per tancar el tracte aquell mateix vespre.
Tret de Forbes magazine : Nike té un anunci d'unes sabatilles per a muntanyisme rodat a Kenya, en el qual apareix gent de la tribu "Samburu". La càmera s'apropa un moment a un dels homes de la tribu, i mentre parla en "Maa", apareix el slogan "Just do it" a la pantalla. Cronk, un antropòlog de la universitat de Cincinatti, va descubrir que el kenyà està realment dient "No, no vull aquestes, doni'm les grans". Elizabeth Dolan, portaveu de Nike, ha reconegut "No creiem que ningú a Amèrica se n'adonés "
Uns fabricants de serres mecàniques noruecs van començar a exportar el seu producte als Estats Units. Tot era pràcticament igual, excepte el manual d'instruccions, que era considerablement mes llarg. La raó és que com en els USA et poden denunciar per qualsevol rucada han d'especificar fins i tot l'inespecificable, sobre tot tractant-se d'un producte perillós. Pixeu-vos de riure si voleu, però quan expliquen com s'ha de parar la serra mecànica, diuen literal- ment: "No intenti detenir la serra amb la mà. " Aquesta frase es va fer famosa al cap d'un parell d'anys, quan un ciutadà nord-americà va tenir un accident i va denunciar als fabricants. ( En honor a la veritat, no crec que intentés parar la serra amb la mà ). Òbviament no va guanyar el judici, perquè al manual li advertien del perill.
Es diu que un 'professional' va tenir la genial idea de posar-se en una botiga i mirar si hi havia gent, o policies, o com escapar, etc., mentre li demanava canvi d'un bitllet de 20 $ al dependent. El de la botiga li va dir que ho sentia, però que els de seguretat s'acabaven d'emportar tots els diners i que sol li quedaven uns 15 $ a la caixa. El lladre no es va tallar un pèl, va treure la pistola i li va dir que li donés els 15 dòlars. Després se'n va anar, deixant-se el bitllet de 20 $ a sobre del taulell.
Dereese SR. W., "presumpte" lladre de bosses pel procediment de l'estrebada a Minneapolis, va ser detingut per la policia i el van posar en una fila entre altres persones per ser identificat per una dona gran. Quan un dels policies li va dir que s'arreglés posant-se la visera de la gorra per davant, ell va dir "No, és que la portava cap enrere quan vaig robar a la vella. "
Veritat? Mentira? Sigui com sigui almenys un passa una estona entretinguda. A més, sovint la realitat supera a la ficció !!

Nota Personal: Cap de setmana ferroviari. Si els senyors de Renfe no hi posen objecció i l'Euromed va segons el previst aquest cap de setmana ens anem cap a València. La veritat és que aquest viatge comença a ser força imprevisible. Bon cap de setmana a tothom !!
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
jejeje, bones les històries. I si non e vero e ben trobatto!
Bon cap de setmana!!t
Jo que sé. Jo me les crec. De fet, és que la gent fem cada cosa. A mi m’han renillat pel carrer, posem per cas. O siga que això, que sí aquestes no són de veritat, les de veritat poden ser encara més fortes.
Bon cap de setmana!!!
jo pense en la gent que decideix en un moment donat difondre aquestes històries… cadascú s’entreté com vol! jeje
Espere que hages arribat bé a València!
molt bones aquestes!
no m’imagino un gringo intentant parar la serra mecànica amb les mans…però, com sempre, ells sempre tan originals!
salut camarada
Pd40: Gràcies company !!
efe: Ja diuen que hi ha més a fora que a dintre 😉
AhSe: La veritat és que no em sé les respostes 😐
Nimue: També potser !! El viatge va anar bé, gràcies !!
Joan:Crec que sobreestimes als gringos !! 😉
AhSe II contraataca: sniff sniff… és que sinó m’accepten com a micaco que faré jo ?
Quin gran recull! 😀
Amb això de l’anunci de Nike he recordat que aquestes samarretes amb missatges en japonès o algun alter idioma asiàtic que la gent porta perquè molen, sovint hi ha escrits missatges com “la tinc petita” o “sóc lleig”. evidentment, si en demanes les fonts, sempre ho ha sentit d’un amic d’un amic…
Ver o fals?