(Encetem un micaco opinador…)
Ara fa uns anys, el sr. Bush va sorprendre al món ( sí, per aquelles dades encara era capaç de sorprendre el que podia pensar el sr. Bush… ) amb la seva estratègia per combatre els incendis forestals : tallar milers d'arbres!!. Una estratègia també inversemblant era la que volia utilitzar el PSOE del País Valencià per a desbancar al PP : Ser més de dretes que ells. No va funcionar, és clar, com tampoc funciona l'estratègia que volia utilitzar Esquerra per mirar d'entrar a la regió metropolitana de Barcelona: anar de la mà dels socialistes.
I aquesta estratègia no funciona per varies raons. La primera és que per molt que s'hagi fet president de la Generalitat de Dalt a un immigrant espanyol la veritat és que per a una gran majoria d'immigrants espanyols només existeixen dos partits: PSOE i PP (i potser algun altre esperpèntic com Siutadanos en moment molt puntuals). Molts d'aquests no es plantegen votar ICV per “comunistes” i de CiU, ERC o les CUP ja no cal ni parlar: mai votaran a aquests partits, aquests partits són “para catalanes”. I si no li agraden el que fan “els seus partits”, simplement no aniran a votar.
La segona raó és que per a un partit independentista és molt difícil justificar el fet de governar en coalició amb partits que no ho són. Si el primer tripartit és podria arribar a justificar per una operació d'higiene democràtica d'alternança de poders i de possibilitats de desenvolupar programes, el segon ja només es podia justificar com a continuació de polítiques començades. I vist com han anat, ja ni això es pot esgrimir. A més, per aquestes mateixes raons no és poden justificar altres pactes que impedeixen aquesta alternança democràtica. Esquerra s’ha lligat massa als socialistes per a fer pactes.
Una tercera raó és que quan governes en coalició és molt difícil vendre allò que fas. Generalment, la gent del carrer ni sap ni li importa quin partit té quina conselleria o quina regidoria. L'acció de govern és sol veure i presentar com un fet monolític. Aquest fet és sovint aprofitat pel partit amb més recursos mediàtics per apropiar-se de la feina ben feta i, de pas, per a carregar les pífies als socis.
I una darrera raó és la d'absorció. Ha arribat un moment en que els socialistes ja consideren els vots republicans com a seus. Per això, quan passen coses com a Barcelona, on els republicans (amb massa poca contundència) diuen que no volen arribar a un pacte (almenys permanent) els mitjans socialistes miren de pressionar-los i desprestigiar-los. I aquest comportament dels socialistes vers els seus socis encara fa més mal als republicans.
Per cert… quants votants conegueu que hagin passat de votar als socialistes als republicans? I a l'inrevés?
Nota Informativa: Un altre curiós raonament és el que va fer el president Montilla no fa gaire, dient que la gent no va a votar perquè “ja els està bé el govern que hi ha”. Gran eslògan… l'utilitzarà en la seva propera campanya ? Veurem als seus cartells quelcom de semblant a “Si ja t'agrada el meu govern, no cal que em vagis a votar” ?
Me'n vaig al badiu…
(Esperant un estat propi)
[@more@]
Bon anàlisi. I la frase final demoledora, a veure si es converteix en l’slògan de les properes eleccions. Quan ho vaig sentir dir al Montilla em feia creus. Fins i tot en això són incapaços de veure que alguna cosa està fallant.
penso que l’anàlisi és bo, però tot i així encara prefereixo que esquerra hagi fet president en Montilla que en Mas. Sé que entre els catalanistes ara som minoria, però crec que un pacte nacional amb CIU seria el pitjor que ens pot passar als votants independentistes i d’esquerres.
Jo sempre ho he dit: en un país normal hi ha dos grans partits nacionals, un de centre dreta (CiU) i un de centre-esquerra (que hauria de ser ERC). Però vivim en un lloc “especial”.
pd40: Haurem de començar a parlar de les Montillades…
vullunfestuc: Jo tampoc veuria bé el pacte amb CiU company, en tot cas pactes puntuals amb uns o altres depenent de l’interés de les propostes. Tot el que he comentat sobre el pactes amb el PSOE es podria dir de manera similar amb els pactes amb CiU.
Em sap greu desmarcar-me, però jo preferia un pacte amb CiU que amb en Montilla. Amb en Maragall encara va colar, però en Montilla sí que no.
Sóc conscient que CiU tampoc és una bona solució, però tots aquests grans projectes socials que tenia el tripartit i que era motiu perquè molta gent hi confiés no s’han acomplert. I al final, seguim en mans dels espanyols.
Que sí, que CiU tampoc és gaire més bo. Però és que amb el PSOE i en Montilla no puc.
Jo crec que hauríem de fer campanya perquè en Montilla utilitzés aquest eslògan… potser així l’abstenció baixaria i serien pocs els que es quedarien a casa.
Jo de política últimament estic ben desmotivada. Esquerra m’ha decebut molt, crec que han deixat de banda molts dels seus ideals per les ànsies de poder, i per aquest motiu a les municipals se’ls ha castigat… En certa manera, em sap greu, però per d’altra banda crec que els hi anirà molt bé per reflexionar, o això espero!
Valqui: De fet en Maragall era la cara, però el pes del partit el portaven altres. Jo crec que millor s’haguessin quedat a l’oposició, sincerament. 😉
Tikis: Si que han decebut molt, tan de bo reflexionin… però és que el poder té això, una vegada el tastes ja no ho deixes. 🙁
Si et cau la C del nom, no t’estranyi que fins i tot els catalans deixin de votar-te…
Arquinyol ? Però… si a mi no em voten !!! 😉 😛
Si et deia algo d’spam és alguna cosa de bloc.cat. A mi també em passa de tan en tan per altres blocs, i tot radica en esbrinar quina paraula molesta (a mi m’ha passat dos cops amb la paraula convergents)
Aquí sempre tothom és benvingut, i tu més 😉
Als u wilt komen de beroemde modellen van Replica Rolex replica dan aan onze website omdat wij een volledige waaier van Replica Rolex Daytona hebben.
Si et deia algo d’spam és alguna cosa de bloc.cat. A mi també em passa de tan en tan per altres blocs, i tot radica en esbrinar quina paraula molesta (a mi m’ha passat dos cops amb la paraula convergents