(Encetem un micaco agitador…)

Una de les escenes que més m’agrada de la pel·lícula Matrix és quan en Morpheus li explica a en Neo que les màquines han transformat als humans en piles, en simples fonts d’energia. Un clar exemple de com el dominador ha canviat de rol per convertir-se en dominat i serf.

Una cosa similar ha passat amb els principantins. A l’Estat Espanyol, un dels focus històrics d’inestabilitat de sempre ha estat el “problema catalán”. Però, increïblement, darrerament sembla ser que són els catalans, i els principantins sobretot, els que hem d’assegurar l’estabilitat de l’Estat, “no feu això, que portarà problemes, no demaneu allò que no caureu simpàtics, ni digueu allò altre que aquells s’enfadaran”. Ens venen a dir que els catalans hem de ser un dels responsables de l’estabilitat d’Espanya, mentre veiem com dia si i dia també els partits espanyols es barallen entre ells !!

I per això ens han aplicat la Pax Montilla, i per això els interessa als partits espanyols manar a Catalunya, per apaivagar qualsevol llavor de problema que els pugui distreure dels seus assumptes. I ho estan aconseguint, només cal veure l’enfrontament dels dos principals partits soberanistes i com un tema tan seriós i tan vital pel nostre poble com és l’autodeterminació s’ha convertit en una eina més de enfrontament polític i recaptació de vots a semblança del cas del 3%, de les cartes als funcionaris o dels informes secrets sobre periodistes. En analogia Matrix, en Montilla-Morfeus ens diria que ha convertit als catalans en una bassa d’oli.

I és que els nostres polítics s’haurien de deixar de tanta paraula i actuar més. Sembla mentida que un tema tan important com l’autodeterminació aparegui ara com a debat electoral i no hagi aparegut fa temps quan ens van destrossar l’Estatut. Jo, reconec, trobava sentit en mirar de fer un govern de continuïtat per a veure que podíem aconseguir, però molt em temo que en només quatre mesos queda clar que no aconseguirem res de res, només promeses, advertències i aplaçaments, vaja, la quietud d’una bassa d’oli. Sembla mentida que després d’aguantar el retall estatutari, el caos de rodalies, el robatori de l’aeroport, la mancança d’infraestructures, la persecució de la llengua i tants altres temes, els nostres polítics encara no vegin que sinó es posen d’acord entre ells i deixen de pactar amb els partits espanyols no anirem enlloc.

I no és que tinguin un marge d’obra petit, precisament. Un acord entre ells podria posar demà mateix a en Montilla a buscar poltrona a la Diputació de Barcelona i a en Zapatero reconsiderant tot allò que ens ha dit que era impossible de fer. Però sembla ser que ni així ho aconseguirem, aquesta és la nostra maledicció, estar desunits. S’ha provat l’opció A, no ha sortit bé, bé, reconeguem-ho i provem la B coi. La persona sàvia no és aquella que no s’equivoca mai, és aquella que reconeix els seus errors i n’aprèn d’ells.

Si al Principat estem cansats de ser una bassa d’oli per a glòria de l’estabilitat espanyola, al País Valencià hi ha qui està fart de botiflers que ofrenen noves glòries a Espanya. Us recomano llegir aquest article d’en Francesc de Paula Burguera, president de Valencians Pel Canvi, del que m’agradaria destacar la següent part…

“L´edició valenciana d´El Mundo, el diari del famós Pedro J., es despenjava amb aquesta acusació a Eliseu Climent per voler mantenir Acció Cultural del País Valencià l´audiència de TV3: «El polifacético editor sigue empeñado en mantener las históricas batallas ligadas a la lengua y la cultura como método para hacer negocio.» Miren, senyors d´El Mundo, en València, un dels «métodos para hacer negocio» és el que li ofereixen al seu director, Pedro J., el president Camps i altres membres del Consell concedint-li quatre emissores comarcals de televisió digital perquè faça negoci. El mateix que fan amb el descarat de Losantos, amb quatre emissores més, o amb la Cope, concedint-li una d´Ã mbit autonòmic, o amb el grup Intereconomía, al que li han adjudicat cinc emissores, o al grup Mediamed Comunicación, amb 13 emissores locals.

Els senyors del PP valencià, com a bons botiflers que són, han concedit la majoria d´emissores a empreses i periodistes-empresaris de Madrid. No poden amagar el seu complexe d´inferioritat. No volen que els valencians pugam veure la televisió catalana. Prefereixen inundar-nos amb un fum d´emissores madrilenyes. Volen que l´opinió pública valenciana siga conformada i dirigida per les consignes que ens vinguen de Madrid. Volen que pensem com aqueixa colla de desvergonyits periodistes madrilenys. Aquestes patums del periodisme més barroer i sectari ens informaran i ens orientaran amb les seues opinions per on tenim que anar els valencians. I el conseller González Pons declarant que en aquestes concesions «havia primat la pluralitat». ¡Tindrà cara…! Tot gent estranya a aquest país i tots de la mateixa corda política, mentre li neguen, per exemple, una emisora a Info Valencia TV, una empresa netament valenciana, que emet totalment en valencià, promoguda per professionals del periodisme d´aquesta terra. Televisió catalana, no. Televisió valenciana, tampoc. Televisions madrilenyes, sí. Les que facen falta i més.“

Botiflers i basses d’oli,… ja va sent hora de remoure de nou l’Estat… ja ho sabien bé els “gambusinos” que només remenant la terra obtindrien or.

Minuts musicals: Voldia compartir amb tots vosaltres aquesta divertida canço que he trobat per la Tafanera… Ta Mare és de Porexpan !!

>Escoltant… Bruce Springsteen – The River

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

Tweet

(Encetem un micaco agitador…)

Una de les escenes que més m’agrada de la pel·lícula Matrix és quan en Morpheus li explica a en Neo que les màquines han transformat als humans en piles, en simples fonts d’energia. Un clar exemple de com el dominador ha canviat de rol per convertir-se en dominat i serf.

Una cosa similar ha passat amb els principantins. A l’Estat Espanyol, un dels focus històrics d’inestabilitat de sempre ha estat el “problema catalán”. Però, increïblement, darrerament sembla ser que són els catalans, i els principantins sobretot, els que hem d’assegurar l’estabilitat de l’Estat, “no feu això, que portarà problemes, no demaneu allò que no caureu simpàtics, ni digueu allò altre que aquells s’enfadaran”. Ens venen a dir que els catalans hem de ser un dels responsables de l’estabilitat d’Espanya, i per això primer hem de mirar l’estabilitat del Principat, mentre veiem com dia si i dia també els partits espanyols es barallen entre ells !!

I per això ens han aplicat la Pax Montilla, i per això els interessa als partits espanyols manar a Catalunya, per apaivagar qualsevol llavor de problema que els pugui distreure dels seus assumptes. I ho estan aconseguint, només cal veure l’enfrontament dels dos principals partits soberanistes i com un tema tan seriós i tan vital pel nostre poble com és l’autodeterminació s’ha convertit en una eina més de enfrontament polític i recaptació de vots a semblança del cas del 3%, de les cartes als funcionaris o dels informes secrets sobre periodistes. En analogia Matrix, en Montilla-Morfeus ens diria que ha convertit als catalans en una bassa d’oli.

I és que els nostres polítics s’haurien de deixar de tanta paraula i actuar més. Sembla mentida que un tema tan important com l’autodeterminació aparegui ara com a simple debat electoral i no hagi aparegut fa temps quan ens van destrossar l’Estatut. Jo, reconec, trobava sentit en mirar de fer un govern de continuïtat per a veure que podíem aconseguir, però molt em temo que en només quatre mesos queda clar que no aconseguirem res de res, només promeses, advertències i aplaçaments, vaja, la quietud d’una bassa d’oli. Sembla mentida que després d’aguantar el retall estatutari, el caos de rodalies, el robatori de l’aeroport, la mancança d’infraestructures, la persecució de la llengua i tants altres temes, els nostres polítics encara no vegin que sinó es posen d’acord entre ells i deixen de pactar amb els partits espanyols no anirem enlloc.

I no és que tinguin un marge d’obra petit, precisament. Un acord entre ells podria posar demà mateix a en Montilla a buscar poltrona a la Diputació de Barcelona i a en Zapatero reconsiderant tot allò que ens ha dit que era impossible de fer. Però sembla ser que ni així ho aconseguirem, aquesta és la nostra maledicció, estar desunits. S’ha provat l’opció A, no ha sortit bé, bé, reconeguem-ho i provem la B coi. La persona sàvia no és aquella que no s’equivoca mai, és aquella que reconeix els seus errors i n’aprèn d’ells.

Si al Principat estem cansats de ser una bassa d’oli per a glòria de l’estabilitat espanyola, al País Valencià hi ha qui està fart de botiflers que ofrenen noves glòries a Espanya. Us recomano llegir aquest article d’en Francesc de Paula Burguera, president de Valencians Pel Canvi, del que m’agradaria destacar la següent part…

“L´edició valenciana d´El Mundo, el diari del famós Pedro J., es despenjava amb aquesta acusació a Eliseu Climent per voler mantenir Acció Cultural del País Valencià l´audiència de TV3: «El polifacético editor sigue empeñado en mantener las históricas batallas ligadas a la lengua y la cultura como método para hacer negocio.» Miren, senyors d´El Mundo, en València, un dels «métodos para hacer negocio» és el que li ofereixen al seu director, Pedro J., el president Camps i altres membres del Consell concedint-li quatre emissores comarcals de televisió digital perquè faça negoci. El mateix que fan amb el descarat de Losantos, amb quatre emissores més, o amb la Cope, concedint-li una d´Ã mbit autonòmic, o amb el grup Intereconomía, al que li han adjudicat cinc emissores, o al grup Mediamed Comunicación, amb 13 emissores locals.

Els senyors del PP valencià, com a bons botiflers que són, han concedit la majoria d´emissores a empreses i periodistes-empresaris de Madrid. No poden amagar el seu complexe d´inferioritat. No volen que els valencians pugam veure la televisió catalana. Prefereixen inundar-nos amb un fum d´emissores madrilenyes. Volen que l´opinió pública valenciana siga conformada i dirigida per les consignes que ens vinguen de Madrid. Volen que pensem com aqueixa colla de desvergonyits periodistes madrilenys. Aquestes patums del periodisme més barroer i sectari ens informaran i ens orientaran amb les seues opinions per on tenim que anar els valencians. I el conseller González Pons declarant que en aquestes concesions «havia primat la pluralitat». ¡Tindrà cara…! Tot gent estranya a aquest país i tots de la mateixa corda política, mentre li neguen, per exemple, una emisora a Info Valencia TV, una empresa netament valenciana, que emet totalment en valencià, promoguda per professionals del periodisme d´aquesta terra. Televisió catalana, no. Televisió valenciana, tampoc. Televisions madrilenyes, sí. Les que facen falta i més.“

Botiflers i basses d’oli,… ja va sent hora de remoure de nou l’Estat… ja ho sabien bé els “gambusinos” que només remenant la terra obtindrien or.

Minuts musicals: Voldia compartir amb tots vosaltres aquesta divertida canço que he trobat per la Tafanera… Ta Mare és de Porexpan !!

>Escoltant… Bruce Springsteen – The River

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

Tweet

(Encetem un micaco agitador…)

Una de les escenes que més m’agrada de la pel·lícula Matrix és quan en Morpheus li explica a en Neo que les màquines han transformat als humans en piles, en simples fonts d’energia. Un clar exemple de com el dominador ha canviat de rol per convertir-se en dominat i serf.

Una cosa similar ha passat amb els principantins. A l’Estat Espanyol, un dels focus històrics d’inestabilitat de sempre ha estat el “problema catalán”. Però, increïblement, darrerament sembla ser que són els catalans, i els principantins sobretot, els que hem d’assegurar l’estabilitat de l’Estat, “no feu això, que portarà problemes, no demaneu allò que no caureu simpàtics, ni digueu allò altre que aquells s’enfadaran”. Ens venen a dir que els catalans hem de ser un dels responsables de l’estabilitat d’Espanya, i per això primer hem de mirar l’estabilitat del Principat, mentre veiem com dia si i dia també els partits espanyols es barallen entre ells !!

I per això ens han aplicat la Pax Montilla, i per això els interessa als partits espanyols manar a Catalunya, per apaivagar qualsevol llavor de problema que els pugui distreure dels seus assumptes. I ho estan aconseguint, només cal veure l’enfrontament dels dos principals partits soberanistes i com un tema tan seriós i tan vital pel nostre poble com és l’autodeterminació s’ha convertit en una eina més de enfrontament polític i recaptació de vots a semblança del cas del 3%, de les cartes als funcionaris o dels informes secrets sobre periodistes. En analogia Matrix, en Montilla-Morfeus ens diria que ha convertit als catalans en una bassa d’oli.

I és que els nostres polítics s’haurien de deixar de tanta paraula i actuar més. Sembla mentida que un tema tan important com l’autodeterminació aparegui ara com a simple debat electoral i no hagi aparegut fa temps quan ens van destrossar l’Estatut. Jo, reconec, trobava sentit en mirar de fer un govern de continuïtat per a veure que podíem aconseguir, però molt em temo que en només quatre mesos queda clar que no aconseguirem res de res, només promeses, advertències i aplaçaments, vaja, la quietud d’una bassa d’oli. Sembla mentida que després d’aguantar el retall estatutari, el caos de rodalies, el robatori de l’aeroport, la mancança d’infraestructures, la persecució de la llengua i tants altres temes, els nostres polítics encara no vegin que sinó es posen d’acord entre ells i deixen de pactar amb els partits espanyols no anirem enlloc.

I no és que tinguin un marge d’obra petit, precisament. Un acord entre ells podria posar demà mateix a en Montilla a buscar poltrona a la Diputació de Barcelona i a en Zapatero reconsiderant tot allò que ens ha dit que era impossible de fer. Però sembla ser que ni així ho aconseguirem, aquesta és la nostra maledicció, estar desunits. S’ha provat l’opció A, no ha sortit bé, bé, reconeguem-ho i provem la B coi. La persona sàvia no és aquella que no s’equivoca mai, és aquella que reconeix els seus errors i n’aprèn d’ells.

Si al Principat estem cansats de ser una bassa d’oli per a glòria de l’estabilitat espanyola, al País Valencià hi ha qui està fart de botiflers que ofrenen noves glòries a Espanya. Us recomano llegir aquest article d’en Francesc de Paula Burguera, president de Valencians Pel Canvi, del que m’agradaria destacar la següent part…

“L´edició valenciana d´El Mundo, el diari del famós Pedro J., es despenjava amb aquesta acusació a Eliseu Climent per voler mantenir Acció Cultural del País Valencià l´audiència de TV3: «El polifacético editor sigue empeñado en mantener las históricas batallas ligadas a la lengua y la cultura como método para hacer negocio.» Miren, senyors d´El Mundo, en València, un dels «métodos para hacer negocio» és el que li ofereixen al seu director, Pedro J., el president Camps i altres membres del Consell concedint-li quatre emissores comarcals de televisió digital perquè faça negoci. El mateix que fan amb el descarat de Losantos, amb quatre emissores més, o amb la Cope, concedint-li una d´Ã mbit autonòmic, o amb el grup Intereconomía, al que li han adjudicat cinc emissores, o al grup Mediamed Comunicación, amb 13 emissores locals.

Els senyors del PP valencià, com a bons botiflers que són, han concedit la majoria d´emissores a empreses i periodistes-empresaris de Madrid. No poden amagar el seu complexe d´inferioritat. No volen que els valencians pugam veure la televisió catalana. Prefereixen inundar-nos amb un fum d´emissores madrilenyes. Volen que l´opinió pública valenciana siga conformada i dirigida per les consignes que ens vinguen de Madrid. Volen que pensem com aqueixa colla de desvergonyits periodistes madrilenys. Aquestes patums del periodisme més barroer i sectari ens informaran i ens orientaran amb les seues opinions per on tenim que anar els valencians. I el conseller González Pons declarant que en aquestes concesions «havia primat la pluralitat». ¡Tindrà cara…! Tot gent estranya a aquest país i tots de la mateixa corda política, mentre li neguen, per exemple, una emisora a Info Valencia TV, una empresa netament valenciana, que emet totalment en valencià, promoguda per professionals del periodisme d´aquesta terra. Televisió catalana, no. Televisió valenciana, tampoc. Televisions madrilenyes, sí. Les que facen falta i més.“

Botiflers i basses d’oli,… ja va sent hora de remoure de nou l’Estat… ja ho sabien bé els “gambusinos” que només remenant la terra obtindrien or.

Minuts musicals: Voldia compartir amb tots vosaltres aquesta divertida canço que he trobat per la Tafanera… Ta Mare és de Porexpan !!

>Escoltant… Bruce Springsteen – The River

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

Tweet

(Encetem un micaco agitador…)

Una de les escenes que més m'agrada de la pel·lícula Matrix és quan en Morpheus li explica a en Neo que les màquines han transformat als humans en piles, en simples fonts d'energia. Un clar exemple de com el dominador ha canviat de rol per convertir-se en dominat i serf.

Una cosa similar ha passat amb els principantins. A l'Estat Espanyol, un dels focus històrics d'inestabilitat de sempre ha estat el “problema catalán”. Però, increïblement, darrerament sembla ser que són els catalans, i els principantins sobretot, els que hem d'assegurar l'estabilitat de l'Estat, "no feu això, que portarà problemes, no demaneu allò que no caureu simpàtics, ni digueu allò altre que aquells s'enfadaran". Ens venen a dir que els catalans hem de ser un dels responsables de l'estabilitat d'Espanya, i per això primer hem de mirar l’estabilitat del Principat, mentre veiem com dia si i dia també els partits espanyols es barallen entre ells !!

I per això ens han aplicat la Pax Montilla, i per això els interessa als partits espanyols manar a Catalunya, per apaivagar qualsevol llavor de problema que els pugui distreure dels seus assumptes. I ho estan aconseguint, només cal veure l'enfrontament dels dos principals partits soberanistes i com un tema tan seriós i tan vital pel nostre poble com és l'autodeterminació s'ha convertit en una eina més de enfrontament polític i recaptació de vots a semblança del cas del 3%, de les cartes als funcionaris o dels informes secrets sobre periodistes. En analogia Matrix, en Montilla-Morfeus ens diria que ha convertit als catalans en una bassa d'oli.

I és que els nostres polítics s'haurien de deixar de tanta paraula i actuar més. Sembla mentida que un tema tan important com l'autodeterminació aparegui ara com a simple debat electoral i no hagi aparegut fa temps quan ens van destrossar l'Estatut. Jo, reconec, trobava sentit en mirar de fer un govern de continuïtat per a veure que podíem aconseguir, però molt em temo que en només quatre mesos queda clar que no aconseguirem res de res, només promeses, advertències i aplaçaments, vaja, la quietud d'una bassa d'oli. Sembla mentida que després d'aguantar el retall estatutari, el caos de rodalies, el robatori de l'aeroport, la mancança d'infraestructures, la persecució de la llengua i tants altres temes, els nostres polítics encara no vegin que sinó es posen d'acord entre ells i deixen de pactar amb els partits espanyols no anirem enlloc.

I no és que tinguin un marge d'obra petit, precisament. Un acord entre ells podria posar demà mateix a en Montilla a buscar poltrona a la Diputació de Barcelona i a en Zapatero reconsiderant tot allò que ens ha dit que era impossible de fer. Però sembla ser que ni així ho aconseguirem, aquesta és la nostra maledicció, estar desunits. S'ha provat l'opció A, no ha sortit bé, bé, reconeguem-ho i provem la B coi. La persona sàvia no és aquella que no s'equivoca mai, és aquella que reconeix els seus errors i n'aprèn d'ells.

Si al Principat estem cansats de ser una bassa d'oli per a glòria de l'estabilitat espanyola, al País Valencià hi ha qui està fart de botiflers que ofrenen noves glòries a Espanya. Us recomano llegir aquest article d'en Francesc de Paula Burguera, president de Valencians Pel Canvi, del que m'agradaria destacar la següent part…

“L´edició valenciana d´El Mundo, el diari del famós Pedro J., es despenjava amb aquesta acusació a Eliseu Climent per voler mantenir Acció Cultural del País Valencià l´audiència de TV3: «El polifacético editor sigue empeñado en mantener las históricas batallas ligadas a la lengua y la cultura como método para hacer negocio.» Miren, senyors d´El Mundo, en València, un dels «métodos para hacer negocio» és el que li ofereixen al seu director, Pedro J., el president Camps i altres membres del Consell concedint-li quatre emissores comarcals de televisió digital perquè faça negoci. El mateix que fan amb el descarat de Losantos, amb quatre emissores més, o amb la Cope, concedint-li una d´àmbit autonòmic, o amb el grup Intereconomía, al que li han adjudicat cinc emissores, o al grup Mediamed Comunicación, amb 13 emissores locals.

Els senyors del PP valencià, com a bons botiflers que són, han concedit la majoria d´emissores a empreses i periodistes-empresaris de Madrid. No poden amagar el seu complexe d´inferioritat. No volen que els valencians pugam veure la televisió catalana. Prefereixen inundar-nos amb un fum d´emissores madrilenyes. Volen que l´opinió pública valenciana siga conformada i dirigida per les consignes que ens vinguen de Madrid. Volen que pensem com aqueixa colla de desvergonyits periodistes madrilenys. Aquestes patums del periodisme més barroer i sectari ens informaran i ens orientaran amb les seues opinions per on tenim que anar els valencians. I el conseller González Pons declarant que en aquestes concesions «havia primat la pluralitat». ¡Tindrà cara…! Tot gent estranya a aquest país i tots de la mateixa corda política, mentre li neguen, per exemple, una emisora a Info Valencia TV, una empresa netament valenciana, que emet totalment en valencià, promoguda per professionals del periodisme d´aquesta terra. Televisió catalana, no. Televisió valenciana, tampoc. Televisions madrilenyes, sí. Les que facen falta i més.“

Botiflers i basses d'oli,… ja va sent hora de remoure de nou l'Estat… ja ho sabien bé els “gambusinos” que només remenant la terra obtindrien or.

Minuts musicals: Voldia compartir amb tots vosaltres aquesta divertida canço que he trobat per la Tafanera… Ta Mare és de Porexpan !!

>Escoltant… Bruce Springsteen – The River

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet