Veritablement necessitem el referèndum

(Encetem un micaco consultiu…)

Els arqueòlegs saben prou bé la importància que tenen els entorns ( “el entorno” que diria en Cruyff ). Una peça històrica aïllada pot aportar informació intrínseca valuosa, però el poder estudiar-la al seu entorn geogràfic i històric permet als estudiosos obtenir molta més informació respecte la cultura que la va fer.

En política passa una cosa similar, qualsevol declaració s’ha de contextualitzar al seu entorn i al seu moment per a poder obtenir diferents lectures. Agafem, per exemple, les recents declaracions del vicesecretari d’Esquerra, Xavier Vendrell, oferint la presidència de la Generalitat de Dalt a en Mas si aquest es compromet a convocar un referèndum d’autodeterminació.

Estudiem ara l’entorn. Al nostre país l’entorn és, certament, preocupant; al Principat, el fet és que d’avenços socials no hi ha, les infraestructures continuen tan tercermundistes com sempre i el sentiment nacional i la llengua està en un clar i greu retrocés. Al País Valencià i les Balears tres quarts del mateix, amb l’afegit que allà hi ha uns governs marcadament ultraespanyols que fan tot el possible per mirar de trencar els lligams culturals i lingüístics entre els territoris, i a La Franja, per la seua part, segueix sense tenir drets lingüístics.

A nivell estatal, la permanent confrontació entre els dos grans partits espanyols a ocasionat un creixent estat de crispació que porta a la paralització en la pràctica de qualsevol mesura política o econòmica per part del Gobierno, per por de que pugi servir d’excusa a l’oposició per incrementar aquesta crispació. I aquestes polítiques són, precisament, moltes de les que estem demanant els catalans. A més, cal tenir en compte que tenim eleccions municipals, autonòmiques i estatals dintre de poc.

També cal saber que Esquerra acaba de celebrar un congrés on les bases han expressat certa insatisfacció pel seu paper a l’Executiu català i que, segons la Constitución Española, les Comunitats Autònomes no poden celebrar referèndums excepte casos molt concrets.

Amb tot això, podem fer diverses deduccions… a Esquerra l’interessa mostrar la seua via independentista de cara a les seues bases i de cara a les municipals, i li convé fer aquest oferiment a CiU per veure si aquests recullen el guant, ja que, si aquests no ho fan, es poden defensar dels atacs convergents que els facin per via del sobiranisme, i si ho fan, els d’Esquerra podran continuar seient a les butaques de la Generalitat de Dalt. I vista la ràpida reculada que han fet, tot apunta a una maniobra purament electoralista d’aquestes que tan mal ens fan, doncs si no fos així no els faria res portar-lo al Parlament i anar fins a les últimes conseqüències. Però com sempre ens passa, només ens volen vendre fum.

Els convergents s'han trobat entre l’espasa i la paret, sobretot ara amb un Duran i Lleida que cada dia parla més en clau espanyola. Per això els interessa treure pilotes fora, titllar a la iniciativa de “broma” i demanar concrecions i diàleg, i així, de pas, mirar si es desinfla el globus i poden guanyar temps.

Als socialistes no els ha fet res de gràcia. La paraula “autodeterminació” és una de les prohibides a Madrid i de les que poden fer mal a en Zapatero, i per això miren d’allunyar-se tot el que poden. Com a mostra, només cal llegir l’editorial d’ahir d’El Periódico de Catalunya, on titllen als republicans de no ser partit de govern, de dedicar-se només a fomentar soroll i els personifiquen en l’escorpí de la faula de l’escorpí i la granota.

A l’Espanya profunda, bé… millor llegiu els comentaris de la notícia al 20 minutos…

I jo penso que NECESSITEM un referèndum autodeterminista, i que ho necessitem per diverses raons.

Primer per demostrar de forma clara la força d’aquesta opció i per a denunciar quant d’antidemocràtica és aquesta Constitución que suportem, i que, per exemple, impedeix preguntar a la gent però atorga el paper de valedor de la unitat de l’Estat a l’Exèrcit.

Segon, perquè està clar que la via autonomista no porta enlloc, ja que és utilitzada com a arma en la guerra PSOE-PP i, per tant, cap dels dos prova de fer grans avenços per mirar d’evitar atacs per part de l’altra. Una via autonomista congelada, quan no involucionada, per por a la crispació permanent no és alternativa. I és que en aquesta Espanya actual, parlar de certes coses no està permès i termes com federal, seleccions nacionals o oficialització als organismes estatals del català són temes tabús, i així no anem enlloc.

Tercer, perquè la situació nacional demostra la necessitat d’un govern marcadament sobiranista per a defendre la nostra essència, des de les nostres lleis a la nostra llengua i, també, com no, la nostra economia, que ens fa cada cop més febles i menys competitius. Està demostrat que pactar amb partits d’àmbit estatal no ens ajuda en cap cas, ja que a causa de les clàssiques Dos Españas només som un camp de batalla més. Només cal veure que l’experiment amb el PSOEc no funciona, estem congelats fins que passin les eleccions estatals i al País Valencià i a Ses Illes els socialistes van totalment a la seua i moltes vegades actuen exactament igual que els seus grans enemics del PP.

I quart, perquè ja va sent hora de que, a Espanya, s’assabentin, de forma clara, que hi ha qui no volem ser espanyols. I que ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou de que sempre ens diguim “pensad en la estabilidad política”, en “ahora no toca”, en “esto es España”, en “sigueu indis bons o us enviarem el setè de cavalleria”, en “estos nacionalistas nunca tienen bastante”, en “dialectos de provincianos”, en “os daba yo la independencia y después os cercaba con un muro bien alto”, en “os quejais por vicio” i en “esto no lo podeis hacer, es ilegal”. Tot això ja cansa !!

Malauradament, els nostres polítics només tenen moltes paraules i molts gestos simbòlics.

Demandes: Es necessita un[a] bon[a] cuiner[a] temprat[da] en les arts dels fogons per alimentar a la companya Gran Ahse. Imprescindible coneixements de cuina sana i natural. Menjars escombraries abstenir-se. Retribucions: Un somriure, una conversa i (opcionalment) la dedicatòria d'un post al seu menjar. Raó… Gran Ahse.

Nota: Mentre no aparegui el cuiner[a] diu la meua parella que en quant tinguem un friendly forn per a preparar una bona paella valenciana sense cremar-la, t'hi pots apuntar.

Escoltant… – Bryan Adams – Back to you

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet