Hi ha morts i morts

(Encetem un micaco lugúbre…)

Pot ser haureu escoltat més d'una vegada que la mort ens fa a tots iguals. Des del punt de vista del difunt així sembla ser (no tenim proves del contrari) però no és menys cert que els vius ja ens encarreguem que, des de la nostra vessant, això no sigui així.

Jo penso que ens hauríem de recordar d'allò que van fer, però no, els vius ens hem encarregat de fer classificacions materials entre els morts, des dels que ténen les tombés més luxoses als que segueixen guanyant diners. Però això no és res comparat amb la mesquinesa d'associar graus als morts segons la seua validesa per a uns determinats fins polítics.

I amb aquest punt de vista, ens podem trobar que a l'Estat Espanyol aquests darrers dies es parla moltíssim menys de les víctimes d'un dels pitjors atemptats a Europa del qual ahir vam recordar el tercer aniversari que de les víctimes d'un altre greu atemptat ocorregut fa vint anys. I tot plegat perquè? Doncs perquè interessa a un partit polític que té com a principal mitjà per arribar al poder el foment de la crispació.

Com de l'atemptat més recent no pot treure rèdit polític no en parla pas, ni des del partit ni des dels mitjans de comunicació afins. És increïble comprovar el poder d'aquests mitjans per distorsionar la realitat. I mireu que fins fa ben poc en parlaven, però com ara es desmunten les seues teories i insinuacions judicialment ja no poden continuar obertament per aquest camí. És molt trist veure com juguen amb les memòries de les víctimes i els sentiments dels familiars per a qüestions polítiques. És encara més trist veure com s'utilitza el dolor d'alguns familiars per fomentar un ultranacionalisme irracional i visceral amb l'única finalitat d'arribar al poder, fins i tot el d’aquestes víctimes que sembla que volen fer oblidar perquè no se les poden apropiar.

Però encara hi ha un cas més trist, i és quan les víctimes no van morir a causa d'un atemptat amb més o menys finalitat polítiques, sinó a causa d'un accident presumptament atribuïble amb menor o major grau als polítics de torn. Què deuen pensar els familiars de les víctimes de l'accident del metro de València quan saben que "Camps no recibirá a todas las víctimas del metro porque no lo ve oportuno ni procedente" i un dia més tard el poden veure a la manifestació convocada pel seu partit a Madrid, "Camps encabeza la marcha de miles de valencianos contra «el chantaje de ETA»" (això sembla ser que si que ho veu oportú i procedent… ), manifestació on també estava la meua musa Rita Barberá, i on va opinar que «Hay que manifestar la indignación por esta farsa que supone la cesión por parte de Zapatero y su Gobierno al chantaje de ETA, que supone una ayuda a los asesinos y una humillación para las víctimas. ZP no sabe lo que tiene entre las manos, le viene grande la gestión de gobernar y los propios socialistas deberían reaccionar para acabar con esta situación».

Als populars sembla ser que no els fa cap angunia utilitzar la memòria dels morts per arribar al poder, com tampoc els ho fa l’amagar aquells morts que no els interessa ensenyar. I a mi tot això em produeix més fàstic cada dia, sobretot quan escolta que ells no volen remoure el passat.

Nota Personal: El cap de setmana va anar segons el previst, això si, cada dia em faig més vell. Al sopar amb amics vaig prendre una copa i mitja de lambrusco i més tard un cacaolat amb menta… i al dia següent vaig poder de gaudir d'una simpàtica ressaca !!

> Escoltant… Alejandro Fernandez – Me dedique a perderte

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet