(Encetem una micaco rondalla…)
Fa poc poc temps a un país molt i molt proper hi vivien un president i un fiscal. El primer s'encarregava de gestionar el territori i els seus serveis, oferir benestar als seus habitants i crear amb el consens de tots les lleis necessàries per a que poguessin viure en llibertat i justícia, mentre el segon s'encarregava de vigilar que aquestes lleis fossin complertes i perseguia als que no les obeïen.
Un dia el fiscal va detenir a un alcalde molt i molt dolent que estava violant aquestes lleis per enriquir-se i que al fer-ho feia malbé el país alhora que beneficiava només a uns pocs dels seus més rics habitants. El president, tot i saber que aquest home era del seu mateix partit, el va expulsar del partit, es va dedicar a investigar a tots els altres alcaldes per a assegurar-se que no hi havia cap més que no procurés només pel benestar dels seus ciutadans i el seu territori, va oferir tota la seva ajuda al fiscal per a perseguir a aquest home i els seus sequaços i va acordar, amb la totalitat dels partits de l'oposició, crear una sèrie de lleis i mecanismes per a evitar que, en un futur, fets tan deplorables tornessin a passar.
I llavors va sonar el despertador.
I em vaig despertar i vaig veure la realitat.
I la realitat era que el president s'havia anat a parlar amb el fiscal perquè un membre de l'oposició havia dit que ara trobarien encara més culpables, gairebé tots del partit del president, i estava preocupat. I llavors el fiscal, utilitzant els seus poders màgics, li va dir que res de tot això, que no havia indici de cap altre delicte i que se'n podia anar ben tranquil ja que la història acabava aquí, i que si en tot cas un altre dia, de forma molt improbable, apareixia cap altre presumpte culpable, ja li demanaria el seu ajut.
I el president se'n va tornar tot tranquil dient penjaments del membre de l'oposició, i així va quedar tot.
I qualsevol dels habitants de la seua terra al veure com estava quedant el seu territori i altres de similars, només podien pensar que el president no ho volia veure i que el fiscal tenia els poders màgics oxidats. I que allò de l'"Spain is different" era ben cert, ja que era un país on la paraula independència semblava no afectar a la relació entre poder polític i poder jurídic.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquesta rondalla ja s'ha acabat.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
A mi també. Avui estic prenent til·la a litres !! 😉