Conclusions electorals

(Encetem un micaco de resum…)

Ja s’acaba. Després de passar molts dies de precampanya i de campanya, després d’haver escoltat un munt de declaracions i de missatges, després d’haver llegit una muntanya d’opinions, el que a mi m’ha arribat ha estat el següent.

·CiU: Vol tocar cuixa sigui com sigui, i ha posat tota la carn a la graella per a fer-ho. Si s’ha hagut de fer un DVD posant a parir a tots els demés partits s’ha fet, si ha calgut anar a cal notari, s’ha anat, sense miraments ja que és una lluita per a la supervivència, la federació no aguantaria quatre anys més d’oposició. La seva campanya ha estat més destructiva que constructiva, basada en la supèrbia, la desqualificació i l’idea de que ells són Catalunya i la resta uns pelagats. Han volgut donar una imatge de partit sense lligams, però li segueixen donant molta importància a les decisions presses a Madrid i en el fons creuen que el President de la Generalitat de Dalt es tria des d’allà (una de les moltes curiositats d’aquest partit nacionalista). La fotografia del sr. Mas als cartells, digne d’un noi Martini.

·PSOEc: Jugar a perdre. Sembla mentida que de debó vulguin guanyar les eleccions, segueixen amb el mateix discurs antiquat i desgastat de sempre, però envoltat d’un aire gris i avorrit que encara el fa més pesat. Si abans la idea del federalisme ibèric podia animar una mica, ara fins i tot això s’ha perdut i la seva imatge és d’un partit sucursalista sense cap tipus de dissimul. Sembla que el seu objectiu és ser necessaris per a formar govern i així convertir-se en la mà del Govern Central dins l’executiu del Principat. Això si, hi ha una avantatge. Si al dia següent de les eleccions canviéssim al sr. Montilla pel Sergi Mas poca gent s’adonaria del canvi (si no fes gaires acudits, és clar).

·ERC: Els pupes. Els ataquen des de totes bandes i com no tenen mitjans de comunicació afins aquests atacs es multipliquen per 10. Han mirat de fer un discurs 50% social i 50% nacional, a vegades l’han aconseguit i a vegades no. Han provat de fer un discurs constructiu i alhora defensiu, tot i que cap al final no han escatimat atacs cap a les altres forces. No han volgut aclarir res sobre possibles pactes i han defensat la seva imatge de partit que va per lliure i sense dependències centralistes. Ara toca saber si han après que no s’ha de confiar sempre en el que et diuen els altres i que a Madrid no se’ns ha perdut pas res. Una de les coses més discutides de la campanya dels republicans… si el sr. Carod s’afaita amb ulleres o no.

·ICV: Vendre’s. S’han dedicat a fer un programa… bé, més que un programa una declaració d’intencions, i a aprofitar els bons resultats que els hi donen les diverses enquestes per a començar a vendre i a posar preu el seu possible suport al nou govern. Hem segueix costant veure al sr. Saura com a ecosocialista, i segueixo sense saber en quina de les dues definicions falla més.

·PP: Victimisme. El mateix discurs victimisme i espanyolista de sempre, carregats dels mateixos tòpics sobre l’idioma i sobre els catalans i els espanyols. Una llàstima que un bon polític com és el sr. Piqué no estigui a un altre partit que podria aprofitar millor les seves habilitats.

I poca cosa més a afegir… bé, una nota d’humor. Si se’ls hagués d’assignar programa de premsa rosa als dos principals candidats a la Generalitat de Dalt, jo els assignaria els següents :

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi) . Que voteu de gust!

[@more@]

Tweet