(Encetem un micaco passejant…)
Un dels millors remeis per a desconnectar de tot ràpidament és fer una bona passejada per la muntanya. Ahir justament vam fer això, i vam aprofitar per a donar un tomb per les muntanyes de la Conreria, a Badalona. Tot i ser un lloc amb molta pressió urbanística i humana, la zona encara té llocs força encantadors i on es pot gaudir d’una tranquil·litat impensable només uns metres més abaix.
Vam començar el passeig pel camí del costat de la ex-pedrera de la Vallençana. Per sort el camí costerut va per la part d’ombra de la muntanya i discorre entre pins.
Ahir al matí havia molta boira, i amb ella i els raigs d’un sol mandrós encara a aquella hora del matí es podien veure imatges com aquesta
A l’arribar amunt del turó es podia contemplar aquesta vista de Sant Fos de Campsentelles, amb el Montseny de fons
De sobte va començar a arribar boira del mar, en qüestió de minuts el paisatge va agafar un aire molt grisos, la cartoixa de Montalegre es veia així
Per acabar el passeig, vam agafar el GR-92 direcció cap a Can Ruti per a agafar l’autobús, i vam passar al costat d’aquesta roca que sempre m’ha cridat l’atenció
Després vaig gaudir tot el dia d’un gran mal de cap, i és que un no està acostumat a moure’s tan !! A veure si hem cuido una mica més, que encara hi ha molts indrets de la Serralada de Marina per visitar !!
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Si que és veritat, de fet he caminat diverses vegades per allà fins a Sant Mateu, i després he baixat per Vilassar de Dalt cap a la costa.
Un cop fins i tot vaig arribar fins a Argentona, tot i que el camí des de Sant Mateu fins Argentona no es tan maco perquè va per pla part d’ombra i no es veu el litoral.