(Encetem un micaco esportiu…) 
Hi ha quatre mentires que ens volen ficar al cap als catalans : Que els espanyols d’esquerres ens entenen millor que els de dretes, que el bilingüisme ens afavoreix molt més als catalanoparlants que als hispanoparlants, que Catalunya és Espanya des dels temps de la Creació i que no s’ha de barrejar esport i política. Totes elles són mentires.
Parlem d’esport i de seleccions nacionals. No fa pas gaire, després del famós partit Catalunya-Euskadi el sr. Montilla va dir : "no mezclar política y deporte", el sr. Duran creia que era més convenient un Barça a la lliga espanyola que una selecció catalana i ara mateix en el programa electoral dels Ciudadanos consta que ells destinarien tots els diners de les seleccions (catalanes és clar) a temes educatius. Per la seva part, el molt pepero sr. González Pons va publicar fa temps al seu bloc (un lloc divertit per cert, sobretot tenint en compte que el sr. que l’escriu és conseller) que "Esto es, que en los campos de fútbol haya fútbol, que en los parlamentos haya política y que los tigres del circo se comporten como tales.". Vaja, resumint, que els catalans amb això de les seleccions ho fem molt malament.
I quan estàs rumiant tot això, llegeixes que Espanya declina organitzar l’Europeu de bitlles perquè participarà Gibraltar !! Vaja, però això no és el barreig de política i esport que tan denuncien els espanyolistes ? Com és que ara no surten tota aquesta colla anterior de personatges denunciant-ho. Com és que no ho van denunciar quan el València va sortir demanant "agua para todos" o el Salamanca es va queixar del tema dels papers?
Hem de tenir una cosa present. Catalunya és una nació sense llibertat i amb una consciència nacional oprimida, i qualsevol cosa que pugui revifar aquesta consciència serà perseguida, ja sigui l’esport, la cuina o la cantada d’havaneres. Les seleccions són un símbol d’unitat nacional i un símbol per demostrar a la resta del Món que no som espanyols, que dintre del homogeni Estat Espanyol no tots són espanyols. Això és el que no es vol mostrar ni dins ni afora.
Si la política no s’ha de barrejar amb l’esport… perquè existeixen seleccions nacionals? Perquè escolten els seus himnes abans de cada partit? Perquè hi ha reglaments per a sancionar als esportistes que no volen participar amb la "seva" selecció? Que no us enganyin, el que no volen és que fem el mateix que fan ells.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
