(Encetem un micaco electoral…) 
La campanya electoral al Principat ha començat mogudeta, si per començar vam tenir la gran “mascletà” del dvd convergent, abans d’ahir vam poder llegir a les pàgines del molt socialista El Periódico de Catalunya aquest article que fa gala del mateix seu mateix estil, aquest estil tan criticat però alhora tan imitat.
El senyor Ramón de España, escriptor, periodista, director de cine i ves a saber quantes coses més estic segur que té la suficient cultura i coneixement per poder criticar el que vulgui sense necessitat d’utilitzar un to tan despectiu. Aquest to, de fet, no és més que una burda copia del tosc estil que sol utilitzar el senyor Pérez-Reverte.
I que és el que no li agrada al senyor Ramón ? doncs precisament els republicans i llurs idees. Segurament és per això que el senyor Ramón de España dona suport al Partit de la Ciutadania-Ciudadanos.
Bé, ara que ja ens coneixem tots, analitzem allò que ha dit el senyor Ramón. Comença dient que els republicans són “un partit etnicista que, com que no li agrada la Catalunya real, s’inventa un país fictici”. I com és aquest país? Ho explica tot seguit : “tothom és independentista, monolingüe, seguidor del Barça i aficionat als bolets”. Vaja, tòpics i més tòpics, no m’ho esperava pas d’una persona amb certa cultureta!!. Per cert, ja hem direu què li han fet els bolets, que ben bons que són a la brasa per a que és fiqui amb ells!! No hem negareu que titllar a un col·lectiu d’etnicista i després deixar anar tota aquesta col·lecció de tòpics és una mica incoherent, o no?
Seguim, el senyor Ramón ens relata més tard que “Si aquest fos un país normal, ERC, després de la seva brillant actuació en el tripartit, tornaria al seu hàbitat natural, la vida extraparlamentària, on la seva habilitat per a l’exabrupte i l’aldarull li garanteix a perpetuïtat un lloc d’honor al costat de Fuerza Nueva o una possible escissió del PP liderada per Ángel Acebes”. Estem d’acord, aquest país no és normal. Si aquest país fos normal a un “intel·lectual” se li cauria la cara de vergonya al dir que l’espanyol està amenaçat al Principat i se li recordaria que els que més utilitzen darrerament l’exabrupte i l’aldarull són els seus amics Ciudadanos per mirar de sortir a televisió i als diaris. O és que vostè ha vist molts candidats a la presidència de la Generalitat de Dalt en boles darrerament ? Aquest és el missatge amb el que volen arribar a la gent? No és patètic ? Si és descuiden agafen com a candidat a en Josmar !!
I, per finalitzar, el senyor Ramon ens diu que “I si no queda més remei que donar-los alguna cosa als d’ERC, que els donin qualsevol cartera menys la de Cultura. La d’Agricultura, per exemple, que té quatre lletres més que la que sol·liciten i que, com que són gent amb tirada a la terra, està més a la seva altura.”
Senyor Ramón, dues apreciacions, Queda molt lleig fer política quan es tenen interessos personals pel mig. Veritat que és lleig que un constructor miri de dir el que vol i el que no al Departament de Medi Ambient i Habitatge? Doncs que un escriptor digui qui ha d’anar i qui no a Cultura fa lleig també. Sembla que vostè vulgui assegurar-se tenir “amics” allà dins. Estic totalment segur (…) que no cauria vostè tan baix, però ja sap que la dóna del Cèsar, a més de ser virtuosa, ho ha de semblar.
Però és que a més menysprea a la gent del camp, la qual a vostè no li ha fet res. Si vostè considera que els republicans no estan al nivell necessari per manegar la conselleria que li afecta directament, com té la santa barra de posar-los a manegar els assumptes d’uns altres. Això està molt lleig senyor Ramón !!
En fi, de moment els republicans ja han tingut dues garrotades, una enviada des del dvd convergent i una altra des del molt socialista El Periódico perpetrada pels Ciudadanos, aquests senyors que no es cansen de repetir que “només ens importen les persones”, tot i que no és cert. Només els importen les persones… que pensen com ells!! Jo per exemple no els importo gens ni mica, segurament perquè no sóc persona, sóc independentista i m’agraden els bolets.
El senyor Ramón va dir una vegada a un article : “el peor daño que se puede hacer al nacionalismo es reirse de él”. Vostè no se’n riu senyor Ramón, vostè directament menysprea als que no pensem com vostè. Què hagués passat si els republicans els haguessin tractat a un mitjà de comunicació de la mateixa forma que els ha tractat vostè? No estarien a hores d’ara queixant-se per tot arreu (per tot arreu d’Espanya, és clar) del “intolerante fascismo catalán” ? Si vol respecte, comenci respectant als demés, sobretot els que no pensen com vostè. És així de fàcil, Ramonet.
Per cert, també va dir que “todos los nacionalismos son iguales”… bé, compari el que li va passar al senyor Rubianes per riure’ns del nacionalisme espanyol i el que li passa a vostè per riure’s del català. Crec que hi trobarà una petita diferència.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Molt bon anàlisi. Realment, dir-se intel·lectual en aquest pais, cada dia surt més bé de preu.
Doncs si, i a més de seguida se’ls veu el llautó. Resulta que no paran de demanar que els polítics mirin pels ciutadans i deixin de banda els aspects simbòlics però de seguida ja estan dient qui ha de manar o no a l’àmbit de cultura…. penós.