Jo també vull un estat propi (IV)

Una veritable creu

(Encetem un micaco pesat…)


Una veritable creu és la que ens ha caigut al damunt, i no ho dic només per aquesta data (que també) en que hem de veure com s’autoritzen manifestacions feixistes i xenòfobes i on aquells que diuen que no són nacionalistes surten al carrer a passejar la seua bandera.

Però en aquest cas no parlo d’aquesta fauna, sinó que em refereixo a la creu que van plantar al ben mig de la moderníssima Ciutat de les Arts i les Ciències per la visita del Papa a València, i de la que ja vaig parlar ara fa un temps. Resulta que tot i desmuntar el megaaltar que li van fer al Papa la creu encara roman al mateix lloc, i el que és encara més curiós, sembla ser que ningú sap quan la trauran.

I això que sembla que si que la trauran finalment , o això va dir la sr. Barberà no fa pas gaire : «se quitará de allí», desmentin així els rumors que deien que es quedaria com a record o que es traslladaria a un altre lloc. Sembla ser que, fins i tot, ja té parlat amb Calatrava la construcció d’alguna mena de recordatori de la visita papal.

Jo el que puc dir de primera mà és que un dia fent footing per allà, al passar al costat d’un grup de visitants vaig escoltar a la guia turística que deia, tot segura, que la creu es quedaria de forma permanent com a record. Potser estan les guies turístiques més informades que el govern municipal ?

És un fosc misteri misteriós el que envolta tot l’assumpte, tot l’assumpte de la visita del Papa vull dir, ja que a l’igual que no és sap quan es retirarà la creu tampoc és sap a hores d’ara quan li va costar a l’ajuntament la visita. També ho sabrem algun dia? Ho sabrà la guia turística?

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.