Unes altres tradicions nadalenques

(Encetem un micaco nadalenc…)

Guarnir l'arbre, alimentar al tió, col·locar les llums de colors, muntar el pessebre, petonejar sota el vesc són algunes de les tradicions habituals per aquestes dates, en que hom pot comprovar d'una forma més o menys clara com diferents creences han anat deixant la seva empremta en aquestes dates, ja que podem trobar per una banda tradicions clarament cristianes i, contràriament, altres clarament paganes. I enmig, com no, tradicions paganes que s'han anat cristianitzant progressivament.

Encara que no ho sembli, i si de tradicions parlem, té molts punts en comú amb altres nits especials de l'any com ara la revetlla de Sant Joan o la Nit de Tot Sants, i així ha quedat marcat al tradicionari popular. D'aquesta forma, a l'igual que a les altres nits màgiques, a la Nit de Nadal trobem coses prohibides, esdeveniments que només ocorren en aquesta data i contacte amb el món dels morts.

Comencem per les coses prohibides. Diu la tradició que des de que fosqueja és pecat sortir a caçar o a pescar, i que altres activitats no són gaire recomanables. Així, per exemple. no és bo trobar-se al mar, puix en aquesta nit hom corre el risc de trobar-se el bergantell del patró Martell, vaixell fantàstic que té la propietat d'estirar-se, i així la proa pot escaure's pel Cap de Creus o Perpinyà mentre la popa cau per l'illa de Buda al Delta de l'Ebre o al cap de Sant Vicenç més enllà d'Alacant, mentre que el pont des d'on el patró dirigeix la nau s'escau enfront de Montjuïc, sens dubte a causa dels efluvis màgics d'aquesta muntanya. Veure aquesta embarcació, que a vegades es tan petita com una barqueta i a vegades ocupa tota la nostra costa, és tingut com a senyal de molt mal averany.

No deixem de tot l'aigua perquè ens desplacem fins a Banyoles, on diuen que sota les aigües del seu estany jeu enfonsada la vila de Porqueres on cada any, aquesta nit, la seva esglesiola celebra les matines, i hom pot veure la gran resplendor de la lluminària de la festa així com escoltar el toc de les campanes que criden als fidels, espectrals devots que acudeixen a la crida originant una remor que es barreja amb el soroll de les campanes.

I acabarem aquest apunt sense deixar de tocar el món del més enllà puix, segons explicaven els nostres avis, durant les festes de Nadal els penjats celebraven grans festes i les seves ànimes es reunien al voltant de la forca on ballaven i jugaven. A més, al bon punt de la mitjanit hom podia escoltar als penjats difunts com, enmig de grans renecs i paraulotes, es contaven els uns als altres els crims que havien comés, tot i que els vius solien evitar tot el que podien aquests llocs sempre en general i aquesta nit en particular ja que, segons la creença més estesa, les ànimes dels penjats són rebutjades al cel i a l'infern i han de vagar rabioses impossibilitades de trobar repòs i complaent-se de fer mal i, per tant, no és gaire bona idea trobar-se a llocs on hi puguin abundar aquestes ànimes errants.

Tres histories més que, tot i no semblar-ho, són ben nadalenques. Qui ho hagués dit, veritat ? Bon cap de setmana, llarg, curt o de vacances, per a tothom.

Nota friki: No podia deixar que acabés aquesta setmana sense posar una cita !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet