El veritable problema

(Encetem un micaco analític…)

Des de petits ens ensenyen a que tot problema té una X que hem de trobar. Però a vegades passa que el que necessitem buscar no és la X, sinó el problema, ja que serà bastant difícil trobar la solució sinó sabem quin problema hem de solucionar !!. La meua veueta friki em recorda mentre escric aquestes línies una de les frases de Indiana Jones i l'última creuada : “mai hi ha una X que et marqui el lloc” i també la famosa frase de la sèrie Expedient X : “la veritat està allà fora”. En aquest cas potser tampoc una X marca la solució, però aquesta és ben visible i està allà fora, ben visible, tot i que molts hi mirin però no hi vegin.

Potser heu sentit a parlar darrerament de l'Estatut del Principat, hi ha qui diu que és inconstitucional, hi ha que diu que no, hi ha qui diu moltes coses. El problema al que em refereixo no és l'Estatut però aquest hi té a veure. Sembla mentida que aquestes alçades encara s'estigui discutint sobre l'Estatutet. El problema no és si hi ha parts del text que són inconstitucionals o no ( de fet en altres estatuts hi ha textos similars i no hi ha aquestes discussions ), ni tampoc el traspàs de competències, ni el traspàs de rodalies, ni l'agencia tributària, ni si som una nació o no, ni el calendari d'aplicació, ni la política lingüística, ni la gestió de l'aigua, ni la inversió prevista; no, no és res de tot això, és una cosa més senzilla, el problema de l'estatut està en el mateix nom que li posen a aquest text, de fet el problema és…

Estatut d'autonomia de Catalunya

… i és que el problema és aquest : Catalunya, un problema que ve arrossegant-se des del segle XV amb la unió dinàstica i, sobretot, des del segle XVIII amb l'ocupació militar. Arribats a aquest punt em podríeu dir “ei, que l'Estatut del País Valencià no va tenir problemes”. Cert, però és que pels espanyols valencià no implica català ( i lamentablement per a molts principantins tanoques que s’engoleixen tota la propaganda espanyola tampoc… ) i, a més, allà hi ha un factor clau : el text l'han fet els dos partits espanyols, sobretot el que es ven com més espanyol, tot i que l'altre és igual d'espanyol però no ho diu. I no és que ser espanyol sigui una cosa maligna, no m’entengueu pas malament, ací no hi ha ni bons ni dolents, però els interessos que tenen ells són incompatibles amb els nostres.

Com ja us he comentat abans el problema no és l'estatutet, aquest només és un reflex del veritable problema, i el veritable problema és Espanya. I perquè és un problema? Podríem parlar de raons històriques, podríem parlar de xoc de societats, podríem parlar de diferències culturals, lingüístiques, democràtiques, podríem parlar de moltes coses… però en aquest món el principal culpable dels problemes més grans només és un : els diners.

Ara no fa gaire el BBVA va presentar un informe sobre la distribució de riquesa de l'Estat Espanyol durant el període 1964-2004. Aquest informe ens indica que el Principat té el 18,8% de la riquesa i el País Valencià el 11,28%, parlant clar, aquestes dues regions tenen gairebé un terç de la riquesa de l'Estat i si sumem les Illes i els altres territoris segur que ho sobrepassem. Aquest és el veritable problema, que l'Estat veu que amb una hipotètica independència d'aquests territoris perd, de sortida, un terç del seu valor efectiu, sense tenir en compte altres aspectes també força importants.

Però és més que això ja que en aquest estudi també es constata que, per exemple, al Principat la inversió en infraestructures és només del 13,6% i que la major part  de la inversió prové de la iniciativa privada, a diferència d'altres zones com Madrid on la majoria d'inversió té com a origen les arques públiques. Parlant clar, les nostres terres són generadores de riquesa cap a altres zones de l'Estat, entre elles la poc necessitada, en comparació amb altres zones, capital. Parlant més clar, quan finalment ens traspassin els Rodalies, els diners per a arreglar el que l'Estat no ha estat capaç d'arreglar no vindran de Madrid, sortiran del Principat.

Ara que ja tenim clar el problema que hi ha a Catalunya podem entendre millor el que passa. Podem veure molt clar aquesta necessitat que té Espanya de separar el Principat i el País Valencià de qualsevol manera possible i també podem entendre aquesta ànsia per concentrar el poder econòmic a Madrid. I això com es fa? De la forma més antiga que hi ha : “panes et circensis”.

Fixeu-vos en que tan Barcelona com València acullen grans events que fa que es parli molt d'aquestes ciutat ( i de pas d'Espanya també ), grans events als que el govern espanyol dóna suport i que permeten arreglar certes parts d'aquestes ciutats, però que no acaben de suplir la falta d'infraestructures d'aquelles terres de les quals són cap i cassal. O sigui, les ciutats guanyen equipaments però el territori no. Ja ens hauria de fer pensar que per obtenir unes rondes absolutament necessàries o remodelar la façana marítima Barcelona necessités uns Jocs Olímpics, o que per remodelar el port, València es necessités una Copa Amèrica. Mentrestant, i sense tanta promoció, la inversió en infraestructures si que es realitza a Madrid i a casa nostra ens trobem que tenim molts events, moltes portades i molt fum però que les infraestructures per produir i conduir electricitat segueixen com sempre, les carreteres obtenen poques ampliacions i les xarxes ferroviàries segueixen com fa més de 30 anys i tota la millora que ens prometen són uns TGV que ens enllaçaran… amb Madrid !!

Ara sumem-ho tot, sumem el perill que suposa pertànyer a Espanya per a la nostra cultura i la nostra llengua i li sumem l'espoli fiscal que patim, i així obtindrem el nostre problema. I un cop clar el problema, la solució, crec jo, és bastant clara.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet