(Encetem un micaco mariner…)
Hi ha dues coses que m'agraden per separat, però que juntes em van parar boig. Per una banda m'encanta passejar per la natura, els paisatges plens de vegetació i endinsar-me dins del bosc a caminar; per una altra banda m'agrada la història, sobretot la història medieval, encara que no li faig fàstic a la època romana o ibèrica, vaja, que podria dir que sobretot m'interessa del segle XVIII cap enrere, en fi, que estic encisat per les pedres antigues; i quan es combinen arbres i pedres antigues… bé, perdo l'oremus !!
Per sort a casa nostra tenim molts llocs on això passa, i al costat de casa nostra també !! Amb tot això, no és estrany que, per a mi, la carretera occitana D117 que travessa el que es coneix com a País Càtar sigui una mena de carretera cap al paradís : preciosos paisatges de camp i muntanya adornats per petits pobles ací i allà i per runes entre les que destaquen la dels castells càtars. Avui parlaré d'un d'aquests castells, el de Puivert.
Aquest castell va ser un dels que van veure's assetjats per la creuada que van realitzar els francesos amb la benedicció papal durant el segle XIII, tot i que d'aquell castell ( el Castell Vell ) només en queden uns quants vestigis…
… el castell actual, Castell Nou, va ser construït al segle XIV per un descendent del lloctinent de Simó de Montfort que el va conquerir durant la creuada. La seua entrada està a una torre-porta quadrada…
… el principal element d'aquest castell és la torre de l'homenatge ( donjon ) de 32 metres d'alçada i que és la part del castell que millor es conserva …
… dins de la torre de l'homenatge hi ha una habitació coneguda com la habitació dels músics, ja que hi ha vuit escultures de músics representats, i és que sembla ser que el poble de Puivert acollí al segle XII una cèlebre trobada de trobadors…
… des de dalt de la torre de l'homenatge es té una visió perfecta de l'enorme patí del castell …
… com també del poble de Puivert…
… del seu llac i d'aquests paisatges occitans que tan m'agraden …
… les habitacions soterrànies de la torre de l'homenatge tenen un aire misteriós segons com es mirin …
… en definitiva, un lloc on la història i la natura s'uneixen a la perfecció. Si podeu fer-hi una escapada us puc assegurar que val la pena.
Nota periodística: Ahir llegia al Menéame els comentaris sobre una noticia que deia que Madrid superava a Barcelona en una llista de les 20 ciutats del món on millor es viu. La noticia en si la veritat és que ni fu ni fa, però hi havia comentaris que deien que la gent de Madrid és molt més acollidora que la de Barcelona, que aquí hi ha un cert classisme vers els de fora, que allà no et pregunten d'on ets, que allà hi ha millors serveis, teatre, biblioteques, comunicacions ( d’on surten els diners? ) i, fins i tot que per a tenir la platja que té Barcelona més val no tenir-ne ( ¿? ). I penso jo, si a Madrid diuen que s'hi viu tan bé i la gent és tan oberta i amable i ací som tan antipàtics… perquè no se'n van tots a viure allà ? Jo a molts els incentivava, la veritat…
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
Ostres, ara m’has fet recordar una sortida amb moto que vam fer fins a Carcassone. Vam tornar per carreteres secundàries i els paisatges eren molt macos. No sé si era la D117, però en tinc molts bon records. Per cert, bones les fotos!
Jo em vaig pasar tot un estiu visitant els castells i coves de Occitania,Aude,Arriege,Herault,Gard i Rosello i aquet es el que te millor acces de tots,i potse el de foix.
Es una zona molt interesant,sobretot si t agrada l historia,pero com es tant aprop no l hi fotem cas,molts preferiexen anar a Puket o Bali.
Molts tenen l encant de que son gairebe inaccesibles com Chateau les Tours o altres tenen llargues pujades de mes de 45 m(com Montsegur) i quant arribas adalt et sents tant recompensat per l esforç…per la vista,per l historia que tenen dins…aixo si el de Puivert tambe es dels mes sencers
Jo he visitat aquella zona, però fa tants anys que ja no recordo res! Ara tinc en ment marxar amb amics de vacances per aquella zona, és a prop i hi ha coses meravelloses.
Què coi és el Menéame???
Bé, de moment sembla que sóc l’única que no hi ha estat! Ja tinc lloc on anar les properes vacances.
I d’oberts i amables a Madrid no ho són gaires, ja que jo un dia hi vaig estar i quan parlava amb els meus pares pel carrer ens feien una cara que déu n’hi do…
ja hem trobat un punt en comú, a mi també m’encanten les ruïnes! ara m’has fet venir ganes de tornar al sud de França…
pd40: és que aquells paisatges són al·lucinants.
ddiver: això si que eren unes bones vacances!! Bon apunt el de Puivert, és veritat que és el més accessible
valqui: Menéame és una pàgina on la gent posa noticies d’altres planes webs i la gent les comente i les vota. En català hi ha quelcom similar que és diu latafanera. Segur que les teves vacances seran un èxit.
Laia: doncs si, tothom molt obert amb els que parlen el teu idioma, tenen la teva cultura…
Anna: A Occitània sempre ve de gust anar-hi !!
Entre els castells càtars, guardo un “especial” record del de Montsegur; gràcies al meu vertigen, gairebé vaig estar a punt de quedar-me a viure allà a dalt per sempre!!!… Encara que excepte pel meu problema amb les altures, reconec que és una ruta per no perdre-se-la!!!
reconec que no he tingut massa ocasió de viatjar per aquella zona però pense que m’agradaria…
Bé, Vaig visitar Carcassone i em va decebre una mica, la veritat. Em va semblar un parc temàtic 🙁
i per què dius que és un micaco mariner aquest?
Joan: De Puivert és que tot està bé, com en altres castells, l’entorn i el castell. 🙂
Alalluna: és veritat!! Ja tenies decidit on posar unes cortines 😛
nimue: Ara quedaria molt bé si digués “és que com sé que t’agraden els micacos mariners…” però la veritat és que vaig utilitzar l’apunt de l’altre dia com a model 😉 I respecte Carcarssone tens part de raó, massa parc temàtic, una mica està bé, però allò és Disneyworld en medieval.
CAMARADA!
Avui un xavalito m’ha dit:
Si no estás bien en España, pues te vas!!!!!
(Collons, es referia a Tarragona- España- … )
això volem fer, però no ens deixen coi !! 😉
Cada any ens atansem uns dies per aquells indrets, però el castell de Puivert és l’únic que encara no hem vist!!!
Si puges un pèl més al nord no et perdis la regió de l’Aveyron, un encreuament entre la Toscana i l’anell de Kerry.
Els castells càtars, per cert (i ara vé el moment promo) són l’escenari d’un dels moments de Montecristo.
Salut!