(Encetem un micaco tradicional…)
Si hi ha una nit que hom de la nostra nació associa al foc, aquesta nit ha de ser la del 23 de juny, la Revetlla de Sant Joan. Per tot arreu podem viure una nit de foc i festes, des de Boí amb les seves falles fins a Alacant i les seves fogueres, des del Canigó i la seva flama fins a Menorca i les seves festes. És una de les festes que ens recorda el nostre vincle comú.
Per això de petit em sorprenia quan el meu pare em deia que l'aigua també tenia molta importància durant aquesta nit. Me'n recordo que m'explicava que durant la Nit de Sant Joan banyar-se atorgava bona salut i forces per a la resta de l'any, però que, com sol ocórrer al món de màgia, també hi havia un aspecte tenebrós… el mar es cobrava sacrificis aquella nit, concretament la vida d'alguns d'aquells que, sovint massa borratxos, es banyaven en ell pertorbant-lo. Jo, vailet, em vaig impressionar molt.
Arribats a aquest punt, haig d'afegir que, per a mi, la Nit i el dia de Sant Joan era quelcom més: Sant Joan era l'aniversari del meu pare. Aquest detall va adquirir més importància temps després, ja que el meu pare va morir pocs dies després de Sant Joan. I després d'aquest trist succés, i no se ben bé perquè, vaig decidir realitzar un petit ritual la Nit de Sant Joan: A les 00:00 en punt em banyaria al mar (això si, sempre seré!!). Més recenment, i per influències de la meva companya, també faig un ritual que fan a la Platja de la Malvarosa a València : Saltar dotze onades d'esquenes al mar.
I això és el que faig cada nit de Sant Joan, vaig al meu trocet de platja de Montsolís, on s'hi pot estar ben tranquil fins a les 01:00 més o menys …
… des d'allà hi ha una visió magnifica de la costa de Barcelona, Badalona i Montgat…
… a més es pot gaudir de certa tranquil·litat dels focs d'artifici…
… i, tranquil·lament, de la coca !!
Aquest any, com no feia gaire calor, vaig decidir que només saltaria les onades. Vaig començar a saltar-les, i al veure que l'aigua no estava gaire freda, no m'ho vaig pensar gaire i cap a dins !! L'aigua estava realment magnifica, així que em vaig banyar una estoneta i em vaig quedar uns segons surant panxa amunt, mirant els estels i recordant-me del meu pare en silenci. Aquest es el meu petit ritual.
Sant Joan va venir amb sorpresa afegida, ja que mentre llegia al “Costumari Català” d'en Joan Amades les diferents tradicions del nostre país durant aquesta data vaig poder llegir, entre moltes altres tradicions que donen una importància cabdal a l'aigua en aquesta nit, ja que segons diuen “hom creu que les aigües estan posseïdes de virtuts especials, exclusives d'aquesta nit”, el següent : “A l'Alguer també és costum banyar-se al punt de mitjanit, i així mateix hi és popular la creença que el qui es banya és guardat de qualsevol mal durant tot l'any”.
Jo de moment ja he fet la meva part, ara li toca a la tradició fer la resta !!
Nota Aclaridora: L'altre dia vaig posar un comentari al bloc de la Tikis sobre el dret i la 5à esmena i li vaig prometre que avui ho aclariria. Si al fet que vaig a comentar tot següit no hagués una persona morta seria per riure i tot. El fet va succeïr durant el judici que es va realitzar a Sevilla a un persona que va matar a trets a el conductor del cotxe que havia atropellat lleument a la seva filla. Durant el judici l'acusat no va voler contestar les preguntes de l'acusació i davant de la primera pregunta va dir, textualment, “me agarro a la quinta enmienda”. Aquesta frase va causar certa confusió fins que el jutge li va recordar que estava a Espanya i no als Estats Units.
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
ahir tornan a casa,com cada dia vaig pasar per Montgat,pero la platja estava a petar fins el primer xiringo del masnou.
Que viviu en terres el Marques de Montsolis?
tens un ritual propi preciós. Espere que et portarà molt bona fortuna per tot l’any. La combinació d’aigua i foc és màgica!
(mmm… jo tinc entés que això de saltar les onades a la Malvarrosa ho fan les dones per quedar-se embarassades… :P)
ddriver: Ja tens raó que allò es posa a petar, el truc és saber escollir les hores 😉 Nosaltres vivim a Badalona, però jo he anat allà tota la vida.
Nimue: Ara ja entenc perquè no puc fer desapareixer la meua panxeta… 😀
Per cert, Carquinyol la teva panxeta sol dóna per a un embaràs de quatre mesos com a molt, encara tens possibilitats de fer-la desaparèixer jajaja 😛
Un ritual molt macu. I amb lo freda que està l’aigua ja et ben mereixes sort per tot l’any! 😉
Dissabte vaig anar una estona a la platja i pel meu gust encara està massa freda :S
x cert, un judici força surrealista però també molt trist… 🙁
Freda, freda? T’has de banyar en un riu de muntanya, allà sí que està freda. Està bé aquesta forma de celebrar la revetlla.
per mi es una nit especial ja que hi van nèixer els meus fills bessons, imaginat l’alegría.
Entenc perfectament com et sents, quan et ficas a l’aigua, el sentiment es d’anyorança, però és molt bonic.
un petó desde la meva caixa.
pandora.
Alalluna: Ei… tu ja sabies que la meua intenció no era banyar-me però… és que no estava freda !! I la panxeta, en fi, que farem, jo faig el possible però… 😉
Tikis: I tu també mereixes sort tot l’any, i tots els demés també !! Jo comparteixo de gust el meu bany amb vosaltres !! (el possible refredat també) 😀
Pd40: Exactament company. L’aigua d’un riu de muntanya està molt molt més freda. De fet, l’aigua de la platja està més calenta de nit que de dia, el dia de la Revetlla no em va costar gens ficar-m’hi…. ara bé, sortir ja és un altre tema… 🙂
AhSe: Són les tradicions companya, entenc que si no t’agradin els petards ho passis malament, però ja veus que la festa no és només això, el que passa és que, sovint, els aspectes que es queden de les tradicions són els més lúdics. Al teu país no hi ha festes així? En tot cas no totes les festes són amb petarts. Ací al costat, a l’Aragó, a Calanda fan una festa on els petards ni apareixen.
Pandora: És que estar surant allà enmig de l’aigua, de nit, veien els estels i sense escoltar res, només el soroll de l’aigua és tot un plaer. I si és una nit màgica com la de Sant Joan, encara més !!
Suposo que en això hi ha un canvi de mentalitat, una llei així ací és impensable, sobretot en determinades zones.
Mira per exemple el rebombori que està liant amb la normativa europea que no permet l’ús de productes pirotècnics als menors de 12 anys. La veritat, és que generalment aquests menors utilitzen productes de poca potència, bombetes, cebes, trons i similars (si els pares són com haurien de ser, que aquesta és una altra).
El principal problema crec jo que són els majors de 12 anys, que com ja és costum en aquesta societat van molt passats de voltes i foten una animalada darrera d’una altra.