Catedràtic en bestieses

(Encetem un micaco repressiu…)

Qualsevol manifestació en català era perseguida i penalitzada amb fortes multes, la llengua catalana es prohibida a les làpides dels cementiris, les esqueles i els recordatoris, es castellanitza la fonètica dels cognoms, es prohibeixen els noms catalans al registre civil, també els noms en català de les persones jurídiques, dels rètols i als anuncis, l'any 1967 o 1968 un alt responsable oficial del món del cinema a Espanya, Carlos Robles Piquer, respongué a Miquel Porter Moix, peoner de l'estudi del cinema català i primer professor d'història del cinema «Hacer cine en catalán, nada de nada.» , al primer número del «Boletín Oficial del Obispado de Barcelona», del 15 de març de 1939, es publicà una nota per als rectors de les esglésies: «Accediendo gustosamente a las indicaciones que nos han sido hechas por las dignísimas Autoridades de esta Provincia, rogamos a los reverendos Rectores de iglesias, en la seguridad que nuestro ruego será devotamente atendido, que en los actos de culto público que se celebren en sus respectivos templos no se use otra lengua vernácula que la española.», una altra manera de potenciar el castellà en detriment del català era exalçar entre les nenes la riquesa, la musicalitat i l'accent de les que enraonaven en espanyol, tot posant-les d'exemple per a les catalanoparlants; una ordre del Ministerio de Educación Nacional suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. Així, és abolit l'ensenyament de filologia catalana, la història medieval de Catalunya, la història moderna de Catalunya, la geografia de Catalunya, el dret civil català, la història de les idees religioses a Catalunya, la història de l'art medieval català, l'escultura gòtica a Catalunya.

I així podríem continuar i continuar parlant de la situació de la llengua catalana sota el franquisme…

Tot això ve al cas de que el sr. Gregorio Salvador número dos de la Real Academia Española i vell conegut dels catalans, ja que no fa gaire va negar la persecució contra la llengua i cultura catalanes i l'intent de genocidi cultural sofert durant el franquisme, va arribar a comparar l'actitud de les administracions autonòmiques respecte l’idioma espanyol amb la que van tenir en el seu moment les autoritats franquistes respecte el català. Segons aquest senyor els governs autonòmics que disposen d'una llengua pròpia "obliguen" a practicar el seu idioma i aquesta situació recorda "temps passats".

Bé… si heu llegit el text amb que començava aquest article crec que podeu veure el tipus de similitat que hi ha entre la situació del català sota la dictadura feixista espanyola i la que pateixen avui els hispanoparlants a casa nostra.

I sinó coneixeu molt bé els raonaments del senyor Gregorio, amb la seua frase estrella de la setmana passada us en podeu fer cinc cèntims :

“Imposar, com es va fer en la dictadura, una llengua que parlen 400 milions de persones, és menys greu per a les víctimes de l'atropellament que imposar-los, com es fa ara, una llengua d'un milió i mig o de tres milions de parlants"

No calen més comentaris sobre aquest personatge. En aquest punt crec que seria just senyalar que la RAE ha fet públics més d'una vegada arguments filològics per reconèixer la unitat de la llengua catalana. Que un (o més) dels seus membres sigui un impresentable no vol dir que tota l'organització ho sigui. S’han de reconeixer les coses dolentes, però les bones també.

Nota Personal : El meu pare de petit no entenia l'espanyol, el meu avi de Castelló no el va parlar bé mai en tota la seva vida, la meva família que viu a França o no ho parla o ho fa molt malament, a diferència del català. Qui digui que l'espanyol sempre ha existit a nivell popular a Catalunya amb un nivell similar al de l'actualitat simplement menteix.

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet