El camí cap a la pau

(Encetem un micaco pacífic…)

Confesso ací públicament que jo cada dia en sé menys del que passa en aquest petit tros de matèria a l'espai que anomenem Terra. O jo m'estic tornant boig o són molts altres els que cada dia hi toquen menys, i davant d'aquest dilema la meua senzillesa innata em fa pensar que sóc jo el que cada dia estic més grillat.

Justament fa pocs dies vam començar un any nou, aquella data on desitgem pau, amor, salut i prosperitat a tota la gent, però sembla ser que de pau aquest any no trobarem massa, i és que els camins cap a la pau, com els del Senyor, són inescrutables.

Per a una determinada banda de terroristes que diuen defensar a un poble, tot i que sembla ser que no se l'escolten massa, el camí per a la pau passa per fer una treva, trencar-la volant una furgoneta bomba a l'aparcament d'un aeroport causant dos morts i tornant a fer la treva deixant clar que la poden trencar en qualsevol moment…

per a un determinat govern una negociació per aconseguir la pau és repetir moltes vegades que s'està negociant per a la pau, però només això, dir que és negocia però sense mostrar cap gest ja que estan emparedats entre els terroristes i les tesis de l'oposició i tenen por de que se'ls associi a qualsevol de les dues parts, així que deixen passar el temps sense tenir veu pròpia…

per a una determinada oposició, el camí per a la pau és estrictament policial, de conquesta, i davant d'unes possibles negociacions esvalotar a la gent en contra i mirar de que fracassi de la forma que sigui, i una vegada fracassades dir el típic "veieu, ja ho dèiem nosaltres" i assenyalar amb el dit els que les havien defensat en una actitud de franc cinisme mentre es demana "unidad" davant el terrorisme, una unitat que l'entenen per fer el que ells diuen.

I a tot això s'han de sumar les declaracions d'una organització que diu defendre a les víctimes d'aquest terrorisme cruel, i que diuen coses com ara …

La AVT ha convocado para este domingo a las doce del mediodía, "a todos los ciudadanos a una concentración en la Puerta del Sol para gritar alto y claro que con los asesinos de ETA no se debe negociar. Los terroristas tienen que pedir perdón a las víctimas y a todos los españoles, cumplir íntegramente sus condenas y abandonar las armas sin pedir nada a cambio", ha señalado la asociación de víctimas. Para la AVT, el atentado de este sábado "confirma, una vez más, que la banda terrorista ETA sólo saber hablar con las armas y que nunca las abandonará hasta alcanzar sus objetivos. El Estado de Derecho, en lugar de rendirse ante estos asesinos, debe actuar con contundencia ante la barbarie terrorista. La AVT considera que el actual Gobierno también debe pedir perdón a todos los españoles y rectificar su política antiterrorista por haber permitido que ETA vuelva a ser la de hace unos años y haber retrasado su desaparición". Las víctimas del terrorismo quieren que, "definitivamente, se las tenga en cuenta a la hora de defender lo que ellas han defendido durante décadas: la Libertad y la Justicia en nuestro país. Centenares de víctimas, sin ser preguntadas, han dado su vida para alcanzar lo que los asesinos no quieren".

I a mi que em perdonin, però cada vegada crec més que l'AVT el que busca és venjança i no justícia. Farien bé en recordar que no són ells les úniques víctimes que hi ha per ací, que hi ha moltes altres víctimes que ni han estat reconegudes ni se'ls ha demanat mai ni perdó ni opinió per a res, és més, molts dels seus botxins i dels seus familiars estan, o han estat, en aquell partit que tan ajuda a la AVT i que tan es nega a condemnar determinats fets històrics.

Mal veig jo la pau pel camí de la força, com hem pogut comprovar al cas d'Irlanda de Nord i podem comprovar amb el cas de l'Iraq, on la guerra només ha generat més violència, una violència que ningú sap ben bé com acabar, però que sembla clar que només per la força no podrà pas ser.

En tot cas, al país veí i a un de més enllà això sembla que hi ha molts que no ho pensen i així els va. Espero i desitjo que finalment comprenguin que el camí que porta a la pau és sovint un camí d'equilibris, de renúncies i de concessions, i que vegin que s'han de posar d'acord en quines renúncies i quines concessions val la pena fer. Les vides de moltes persones bé valen aquest esforç.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet