(Encetem un micaco lingüista…)
Molt s’ha parlat i s’ha escrit sobre el tema de la llengua a Catalunya, i molt s’ha de parlar i escriure encara, ja que encara que ho sembli, aquest tema no està, ni de bon tros, resolt. Ahir mateix es podia llegir la següent carta al diari gratuït 20 Minutos :
Mira que maco el raonament dels impostos. Doncs apa, anem a aplicar aquest raonament :
· Com el Ejército Español està pagat amb impostos catalanoparlants, que parlin en català i que tinguin la senyera a les seves casernes (i de pas que treguin aquestes fastigoses i antiquades gallines, per Déu !!)
· Com TVE1 i TVE2 estan pagades amb impostos catalanoparlants, que facin programació en català, però no desconnexions no, programació per a tot el territori estatal, ja que els catalanoparlants poden, en un moment determinat, estar en qualsevol punt. Això també és aplicable al canal Internacional i amb RNE.
· Com los diputados del Congreso i els senadores estan pagats amb impostos catalanoparlants, que es parli en català al Congreso i al Senado amb tota normalitat.
· Com la Monarquia està pagada amb impostos catalanoparlants, ja està trigant el Rei i la seva senyora en obtenir el nivell C de català (i a demostrar-ho en públic, no com altres…)
· Com els Institutos Cervantes estan subvencionats en part amb impostos catalanoparlants… ja estan trigant en fer cursos de català.
· El tema de les ambaixades i consulats… queda molt lleig això d’anar pel món i que no et puguin garantir que t’atendran en català. O és que no paguem els nostres impostos els catalanoparlants ?
· Els organismes oficials m’haurien d’atendre en català a qualsevol punt de l’Estat… total… no ho pago amb els meus impostos? Doncs vull els mateixos drets !!
· Els aranesos també paguen impostos, i, per tant, també tenen dret a tot el que acabo de dir fins ara.
I podria seguir i seguir i seguir… i és que ja estic fins els dallonses !! Aquí els veritables bilingües som els que parlen en català, els que parlen en espanyol tan se’ls fot això del bilingüisme. Jo ja fa temps que una cosa la tinc clara, les úniques llengües que haurien de ser oficials a Catalunya haurien de ser el català i l’¡aranès. I punt.
Què després a l’escola s’ensenyés l’espanyol, l’anglès i el francès, que aprendre llengües és molt important i va molt bé, però d’oficials només aquestes dos. Crec jo que aquesta és l’única forma de fomentar el seu ús i evitar que es perdin, en cas contrari ho tenim cru, ja sabem que el peix gran sempre mira de menjar-se al petit.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Ui! has tocat el meu tema, les ambaixades.
Si goses fer de català en una ambaixada espanyola estat fitxat per sempre.
Et perden documents, et triguen un més en fer una traducció que trigaria una setmana, són uns mal carats, prepotents, i altres coses que em callo.
Diuen que tenen molta feina, feina? si només hi ha 1500 residents “espanyols” registrats a l’ambaixada, i la majoria viuen a Kansai, o sigui que els toca al consulat d’Osaka!
Ha i el meu cognom l’escriuen sempre malament Sitjà i no Sitja. Quins collons!
Endivina qui m’ha inspirat aquest tros de les ambaixades…
Abans de venir a viure al Japó, vaig quedar amb un noi que hi va viure quatre anys. També dissenyador gràfic.
Aquest noi no és nacionalista, tot i que es considera català, no en fa bandera, passa.
Ell ja em va advertir que els funcionaris de l’ambaixada eren uns ca**ons. Que es feien portar els mobles des d’Espanya perquè no els agradaven els dissenys del Japó. Que passaven de tu si tenies problemes. No sé si els mobles dels funcionalis al domicili privat són espanyols, però els bancs de la sala d’espera de l’ambaixada són Figueras, els mateixos que a can Barça. Una empresa catalana molt “cosmopolita” que té el web en els quatre idiomes grans de l’EU, i apa.