(Encetem un micaco educat…) 
Aquestes eleccions del Principat de moment venen caracteritzades per un ambient força hostil que ens envolta a tots, des de líders de partits fins a electors.
Tinc com a màxima respectar als que no pensen com jo, a vegades ho aconsegueixo més i a vegades ho aconsegueixo menys, però la meva voluntat és sempre respectar als demés. No cal dir que jo no sóc pas un fan dels populars, però trobo lamentable que hagi gent que es dediqui a utilitzar com a premissa bàsica la seva exclusió total de la vida política del Principat. Agradi o no, els senyors populars representen a part de la gent que hi viu aquí, i només per això ja es mereixen el meu respecte.
Podem no estar d’acord el 99%, però si existeix un 1% en que podem estar d’acord en alguna cosa que beneficii a tothom, seria irresponsable no fer-ho per prejudicis polítics. Siguem una mica oberts i tolerants (que no vol dir pas claudicants ni servils) i aprenguem a respectar i a provar d’arribar a acords puntuals amb tothom sense abandonar mai la nostra ideologia.
Com a mostra de que no costa gens ser educat i respectuós fins i tot a les condicions més difícils, voldria recordar un episodi de la història no gaire llunyà. Durant la Segona Guerra Mundial, la Gran Bretanya li va declarar la guerra a l’Imperi Japonés després de que aquest ataqués als Estats Units d’Amèrica. La declaració de guerra que li va enviar Winston Churchill a l’ambaixador japonès finalitzava de la següent forma :
"tinc l’honor de posar-me, senyor, amb tot respecte, a les seves ordres"
Aquesta actitud quasi servil va rebre moltes crítiques per part de nombrosos polítics que creien que la carta hauria de tenir un caràcter molt més dur, però Churchill es va limitar a dir :
"després de tot, si s’ha de matar a algú, no costa gens ser amable"
Hauríem d’aprendre d’aquesta actitud. Després de tot, si hem de desmentir les propostes d’uns i desmuntar la idea de nació d’uns altres no costa gens ser amable.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
