(Encetem un micaco rebotat…) Sens dubte el catalans som una nació, però no és menys cert que cada vegada més som una nació de bledes. La veritat és que som dignes d’un estudi psicològic, ja que som una gent que ens enorgullim al recordar que hem patit centenars d’anys de repressió i tot i així encara mantenim la nostra identitat, però al mateix temps no defenen mai la nostra cultura, la nostra llengua i les nostres idees amb la força necessària per a que deixin de patir greuges de forma continuada.
La veritat és que això nostre és ben curiós, sobretot comparat amb gent que bé de fora, i és que la nostra relació amb la gent que bé de fora també és digne d’estudiar. Els que van venir fa 50 anys, dels quals van haver uns quants que no van poder o no van voler integrar-se, van generalitzar allò de que som un poble "bilingüe" i que sempre hem estat bilingües. Qui eren els que van esdevenir bilingües? els que parlaven català, és clar. Ì així, de mica en mica i cada vegada més, aquesta perfecte societat bilingüe utilitza més i més l’espanyol, un dels "seus" dos idiomes "de sempre".
I l’utilitza tan que de fet ara, fins i tot, volen fer els debats electorals corresponents a les eleccions de la Generalitat de Dalt en espanyol. El motiu? Doncs que la resta de l’Estat ho pugui veure. I és que ara ja no som només bilingües, ara si parlem espanyol som "cosmopolites" i arribem a molta gent, a molta gent que generalment té tota una sèrie de prejudicis cap a nosaltres i els importen un rave, però és veu que nosaltres tenim la necessitat de caure’ls bé i de ser simpàtics amb aquesta, oh!, pobre gent que són tan pocs cosmopolites que segur que no faran debats electorals en anglès perquè ho vegi la resta d’Europa quan els toqui a ells fer eleccions.
Si l’emigració de fa 50 anys ja ens va portar canvis, la de fa 4 dies ens ha portat mutacions genètiques. Ara resulta que hi ha alguns que "en nom de la bona convivència" volen que canviem part de les nostres costums culturals. Les nostres costums culturals potser no són del tot bones i potser necessiten algun canvi, però en tot cas això ens correspon a nosaltres decidir-ho, igual que als nouvinguts els correspon l’esforç d’acoblar-se a la nostra societat, i no a l’inrevés. Però si ara jo dic que "en nom de la bona convivència" estaria bé que els nouvinguts es molestessin en saber i en aprendre que aquí tenim una llengua pròpia que s’anomena català (jo només he vist a emigrants parlant en català per TV3, al meu barri us puc ben jurar que no hi ha NI UN que ho parli o ho entengui ,i això que hi ha un munt), si a més afegeixo que "en nom de la bona convivència" estaria bé que complissin els mateixos horaris comercials que la resta de comerços, que "en nom de la bona convivència" i de la igualtat de gènere estaria bé que no assetgessin de forma descarada a les dones que van soles pel carrer, que "en nom de la bona convivència" no està bé que en alguns dels seus països d’origen tallin mans per castigar als lladres o que lapidin a les adulteres, bé… si dic tot això, llavors jo sóc un racista o un xenòfob (o les dues coses).
Doncs bé, no només les penso dir, perquè ho veig cada dia i sé que és veritat, sinó que voldria recordar també que els emigrants no només tenen drets, també tenen deures, i estaria bé que algú dels que manen s’ho recordés de tan en tan, igual que a mi hem recorden que pagui els meus impostos, que no corri massa amb el cotxe o que fumar és dolent.
Més mostres de que som uns bledes? Hi ha un munt… redactem un Estatut… amb por, d’immediat ja surten veus que "reconeixen" que s’ha de retallar, i passa el que passa, que el retallen, i llavors què? Doncs va i aprovem la retallada, tot i que la majoria diem que no és allò que volíem… i perquè ho aprovem aleshores!!! Però és que després encara ens donen menys dels que ens havíen promès i nosaltres seguim tan calladets i tan feliços, i votant als senyors de les tisores… som o no som carn de psicòleg ?
I encara més bledes que és la guerra. Una Plataforma social fa un anunci on de forma clara és diu allò que molts pensem i alguns callen, o sigui, que no tenim seleccions esportives perquè Espanya no ens deixa. I què passa? Doncs que bé un senyor jutge i ho prohibeix, però no perquè aquí no es pugui dir el que vulguis, noooooo… ho prohibeix perquè "pot fomentar la discriminació entre menors i provocar ‘danys i perjudicis de difícil restauració’". Vaja!! Es veu que els anuncis del PP on apareixen nens són tan perfectes que això no ho provoquen?, per no esmentar aquells anuncis dirigits a nens que els divideixen en classes, els fan objecte de burles o d’enveges per tenir els objectes d’una determinada marca comercial, això no, això no pot mai "provocar discriminació entre menors" !!
Voleu més? Doncs només cal recordar que la recent moció de censura tan publicitària a les Corts Valencianes es va discutir pràcticament en espanyol, molt cosmopolita si senyor. Tan cosmopolita com la presència de la cultura catalana a la fira de Frankfurt, on s’està fent tot el possible per incloure en aquesta cultura l’espanyol, perquè ja se sap, som bilingües de tota la vida…
Bé, jo ho tinc clar, estic tip de bledes. Estic tip de que per parlar en català a la meua terra hagi gent que hem miri malament, estic tip de que gairebé t’obliguin a canviar d’idioma al parlar i estic tip de no poder dir les coses pel seu nom. A partir d’ara, deixo les bledes i hem passo als espinacs…. desperta ferro !!!
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
L’Aya, la meva parella, va viure quatre anys a Catalunya, els dos primers anys va viure amb un desconeixement total de la nostra cultura, història i tradicions tot que estudiava a la Llotja i algunes classes es feien en catala. Tot i fer amistat amb catalans a la Sant Lluc, tots li parlaven en castellà i mai li va explicar res, per això el primer onze de setembre junts es va sorprendre tant. Ara vivim al Japó, però parla català millor que castellà, magrat tot alguns amics catalans que ens han visitat se li adrecen en castellà, fins i tot la meva mare, que fins hi tot em tradueix el nom “Issaaaaac”. No hi manera.
Jo crec que molt sovint som nosaltres mateixos que ens fem petits. Com tu has dit molt bé som uns bledes.
Si en comptes de queixar-nos tant, deixèssim de ser tan bledes i defenguèssim el que és nostre, un altre gall ens cantaria.
Benvingut de nou estimat amic, començava a estar preocupat per tu. M’alegro que estiguis bé.
Precissament perquè no som espanyols ens preocupa tan el que passa a les Corts Valencianes !!