Una autonomía llamada Portugal

(Encetem un micaco autonòmic…)

Aquest curiós títol era el que tenia un article que vaig llegir ahir. Tot i que moltes vegades els independentistes hem utilitzat a la mateixa frase les paraules "autonomia" i "Portugal", aquest titular no el vaig llegir a cap pàgina independentista, ni tampoc a cap pàgina cosmopolita espanyola.

Aquest article el publicabla a una columna d’opinió al diari gratuït Metro (pàgina 8 ). No deixa de ser curiós l’inici de l’article :

"Miren por dónde: una reciente encuesta dice que uno de cada tres portugueses quiere ser español. Y no es coña. Los dos tercios restantes no desean vernos ni en pintura y hacen bien"

La forma de començar és, com a mínim, ambigua, però poc a poc va anant a allà on l’interessa :

"Bien mirado, si se integrasen en España como una realidad nacional más, a sumarse a las 17 actuales, su renta per cápita subiría un pico. Y ¿a quién le desagrada llevarse al bolsillo unos euros de más?"

Vaja, que anar-te’n d’Espanya per tenir "al bolsillo unos euro de más?" està malament, però en canvi ingressar per tenir-los està bé !! Difereixo d’aquest senyor, des del punt de vista dels d’aquí… un altre comensal no gràcies !! Si voleu Portugal us ho pagueu vosaltres !!

Però encara que sembla mentida, l’anterior paràgraf no és el millor, per a mi, sens dubte, el millor és el següent :

"Por otra parte, no perderían precisamente mucha autonomía respecto a la que ahora gozan. Un estatus como el de Cataluña o Euskadi, incluido el concierto económico de este último, con su propia policía y un mínimo de inversiones públicas garantizadas a largo plazo, seguro que les parecería un chollo a muchísimos portugueses. "

Jo trobo molt fort la primera frase "Por otra parte, no perderían precisamente mucha autonomía respecto a la que ahora gozan". Des del meu punt de vista, qui diu aquesta frase o no sap del que parla o menteix descaradament. Si per a aquest senyor no tenir llibertat per representar-se un mateix a l’exterior, tenir veu pròpia a la Unió Europea i a la ONU, legislar totalment en dret penal i civil, poder controlar totalment la teva economia, decidir les infraestructures que necessites, decidir quants diners destinar a solidaritat amb els demés, tenir seleccions nacionals, poder anar a Eurovisió (ho admeto, aquesta la he posat de conya hehehehe…), poder decidir si vols o no tenir exèrcit i quines banderetes posar quan vulguis, poder determinar la teva política lingüística i social, i tantes altres tasques… si tot això és "no perdre molta autonomia" sincerament, aquest senyor no sap el que diu !!

Encara que després de seguida se li veu el llautó "Y es que las fronteras nacionales no tienen ya más sentido que el aislamiento de quien las padece"… ja ja,. totes les fronteres fora, però com? Doncs fent a tothom espanyol !! Però que maco és el cosmopolitisme a l’espanyola !!

En fi, si els portuguesos volen ser espanyols, podem arribar a un acord. Ells ingressen i nosaltres ens marxen. Total, no seria més que repetir l’historia però a l’inrevés, ja que cal recordar que al segle XV ells es van poder lliurar dels espanyols i a nosaltres ens van fotre per una banda els espanyols i per una altra els francesos. Diuen les males llengües que els espanyols van haver de triar entre deixar lliure Portugal o al Principat… i van triar Portugal.

En el fons és cert allò que diuen que si fossin pobres ja faria temps que seriem independents.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Una autonomía llamada Portugal

  1. Isaac diu:

    Home, la cosa no es exactament així, be que volien quedar-se amb Portugal, i de pobre res, en aquella època metropolis d’un imperi que arribava on sóc ara. Nagasaki al Japó , i Macao a la Xina eren ports portuguesos. No és que els espanyols triesin es que els portuguesos i els seus aliats britànics ( que no els van fallar) eren mes forts. A Holanda va passar el mateix, si tens prous diners per pagar soldats i comprar influències pot arribar molt lluny. No sé quina fal.lera tenen els espanyols de menys prear als portuguesos, van saber conservar el seu imperi d’ultramar molts més anys. La seva llengua gaudeix de més presigi que mai, gràcies a Saramago i altres, i es parla a més continents de l’espanyol. La guineu quant no les pot haver diu que són verdes.

  2. Carquinyol diu:

    He… jo el que volia fer era un comentari irònic estil “els espanyols ens estimen tan que fins i tot ens trien als catalans abans que a uns altres” i ja veus uin xurro hem va sortir !! No es poden fer les coses amb presses i amb son !!

    Per sort, hi ha gent com tu que amb els teus comentaris arreglen allò que vaig deixar fet una pena… moltes gràcies !!

  3. Isaac diu:

    Hi ara no és cap xuro, és divertit!

    No sé si recordes la mini-sèrie “Shogun” (1980) protagonitzada per Richard Chamberlain i Toshiro Mifune, basada en la novel.la homònima de James Clavell. Explica la història d’un pilot de vaixell anglès que treballa per holanda, amb dret a cors. El vaixell naufraga a les costes del Japó just abans que comencés el periòde Edo S. XVI, al Japó encara hi ha missionaris portuguesos, en aquella època Portugal estava sota domini espanyol. Doncs, és divertidíssim com John Blackthorne ( Chamberlain ) per fer emprenyar als jesuites portuguesos els diu “espanyols”, he, he…

  4. Carquinyol diu:

    La veritat és que d’aquesta minisèrie apart de que existeix poca cosa en sé… si sortís alguna nau espaial, algun complot o alguna cosa així segur que la cosa seria diferent, que anem a fer… sóc un friki !!

    En tot cas, de nou, ben curiós i oportú el teu comentari. És un luxe disposar de comentaristes així !!

    Moltes gràcies

Els comentaris estan tancats.