(Encetem un micaco britànic…)
Admeto que m’he passat amb el títol, que m’ha sortit massa sensacionalista… mea culpa!! Però és que hi ha coses que les llegeixes dos cops, tres cops,… i no acabes d’entendre quin "res cogita" pot haver generat tal pensament.
Resulta que el sr. Mas l’ha agafat gust al anglès. L’altre dia va fer pública la seva intenció de fer una desgravació del IRPF a aquella gent que demostri que parla una tercera llengua, ja que segons ell és "el govern de la Generalitat qui s’ha d’adaptar a l’economia catalana i no a l’inrevés" i aquesta mesura serviria per això. Per aquesta demostració caldria acreditar un coneixement suficient, com per exemple el "First Certificate". Avui ha continuat amb la tònica lingüística i ha dit que "com que avui dia a través de la televisió digital hi ha tants programes a desenvolupar, se’n podria crear un que parcialment oferís programes en anglès, perquè la gent s’anés habituant a un tercer idioma".
Què consti que jo penso que és molt important per a una persona el conèixer quantes més llengües millor, però clar,… veja’m… fins ara la cosa aquesta del IRPF anava de la següent manera : tu guanyes més, pagués més, tu guanyes menys, pagues menys, i es descomptaven despeses i altres càrregues. Simplificant, que el que pagaves ho determinaven les teves circunstàncies económiques.
Ara el sr. Mas diu que no, que ara també influiran els coneixements de la persona, però només els coneixements lingüístics. I jo hem pregunto… a l’economia del Principat només li serveixen els coneixements lingüístics? Perquè una persona que tingui un doctorant en física quàntica no pot desgravar com aquell que té el "first certificate"? És més important el "first", per exemple, en la economia del Principat que qualsevol altre coneixement? Quina economia vol potenciar el sr. Mas, la del turisme de sol i platja fent-nos a tots cambrers i recepcionistes?
Però aquí no acaba la cosa, ja que hi ha un detall que no he llegit per enlloc. El fet és que proposen presentar un document acreditatiu d’un tercera llengua, com el "first" per exemple. Bé, en aquest cas, el "first" ens diu que la persona té un cert nivell d’anglès… però només d’anglès!!! No sabem si aquesta persona té nivell de català o d’espanyol. Perquè no diu el senyor Mas "també demanarem que s’acrediti el coneixement de català i d’espanyol"? És de la única forma possible d’assegurar que aquella persona és, realment, trilingüe… o no? Vaja, per ser trilingüe has de demostrar que partes tres llengües diferents. Umm… un moment,… ara que penso… quina seria la reacció dels diaris espanyols davant d’un anunci així?
Potser al barri del sr. Mas és el més normal del món que la gent sàpiga dos i tres llengües, però que passi pel meu i veurà una situació ben diferent. Aquí si et poses una mica no és que acabis trilingüe, és que en quatre dies series pentalingüe o alguna cosa així, ja que hi ha molts monolingües de moltes llengües diferents… però sense contar en cap moment el català és clar, ja que d’aquesta llengua, al meu barri, s’escolta ben poc.
Ja és curiosa la situació de la nostra llengua, per una banda tenim els partits espanyols que ens volen fer cosmopolites parlant en espanyol, i ara tenim als regionalistes catalans que ens volen fer cosmopolites parlant en anglès… aps, i per una altra teníem al Maragall que ens volia ficar en la francofonia (aquest home sempre és cas apart!!). Vaja, que ens volen fer parlar de tot menys català!!
Sr. Mas, miri, si hem de ser una societat trilingüe, que ho siguem de debò, i això vol dir que primer s’ha d’aconseguir que sigui bilingüe realment, que això està molt i molt lluny de passar. En cas de dubtes, doni una volta a peu pel centre de Barcelona i entri a qualsevol cafeteria, restaurant o tenda (a ser possible que no sigui de luxe) i ho podrà comprovar còmodament.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Llàstima, ara que podria estalviar-me alguns calerons, sento molt estar en desacord amb tu però, com que jo parlo uns sis idiomes amb una certa fluidesa ja m’agradaria que em fessin algun descompte. Almenys pels diners invertits.
Bé, suposo que en el meu cas el premi, a part de la rebaixa del IRPF, seria un viatge al Raval de Barcelona per practicar idiomes nous, com urdu, àrab, xinès, filipí, vietmanita…, després Sant Gervasi a aprendre, hebreu, tot seguit cap a Pedralbes per refrescar el castellà, i de nit pels voltants del Camp Nou a practicar, el rus, el romanès, i el francès.
hehehe… no cal anar a Barcelona, per Badalona ara mateix ja pots anar practicant aquests idiomes per Artigues, Llefià, la Salut, Sant Roc… (hebreu igual no)
I que consti que jo no estic en contra de fomentar que la gent aprengui idiomes, ben al contrari, però hem molesta aquesta sensació de “amb el català ja està tot fet perquè tothom el parla” quan donant una volta per la corona metropolitana un pot comprovar fàcilment que això no és així. A més, altres coneixements també s’haurien de tenir en compte (a aquest per fer la declaració de la renda s’hauran de portar les notes del cole!!!)
L’any passat vaig anar a la recepció que feien els Prínceps d’Astúries en un hotel de Tòquio, val a dir que obligat per la meva parella que encara estava en estat i volia veue la “Leti”, coses d’embarassades. Vaig creure que era millor accedir als seus desitgos no fos cas que l’antull d’embarassada fes que la nena en sortis amb cara de Borbó. Bé, total, t’explico aquest rotllo perquè allí vaig conèixer una senyora catalana que feia més de trenta anys que vivia al Japó, es va casar amb un japonès. Aquesta senyora es va emocionar molt de sentir com l’Aya, la meva parella parlava català amb mí. Segons ella, el seu marit no li va deixar ensenyar català als seus fills perquè amb el català no es va enlloc.
Jo li vaig contestar al marit, que amb català es va a tot arreu, ja que tant ell com jo estavem a la mateixa recepció, ell avorrit, i jo fent feliç una catalana que no saber imposar-se quan calia.
Ja és com dius, estem en la situació que estem perquè sovint no ens hem sabut imposar.