(Encetem un micaco enganyós…)
Durant la Segona Guerra Mundial van fer viatjar a un alt oficial alemany al Quarter General per a que Hitler li donés ordres en primera persona. Aquesta persona va comentar, una vegada acabada la guerra, que en aquell moment va deixar de tenir fe amb el Fürher, ja que aquest havia estat preparant estratègies sobre un planell on hi havien representades les posicions d’unes unitats de combat que ja no existien i li havia donat instruccions per unes forces que ja havien estat eliminades. Hitler vivia en aquells moments "al seu món" però el món real era un altre ben diferent.
Això segueix passant avui en dia, només cal parar-se a mirar una mica que passa al nostre voltant. Avui mateix m’he assabentat que alguns pagesos de les terres de Lleida han començat la verema, quan aquesta no és comença generalment fins a mitjans de setembre. No és una dada aïllada, l’altre dia es comentava que el Mediterrani ha pujat fins a 8 graus la seva temperatura en alguns punts, el que pot comportar canvis radicals en la seva ecologia (o en el que queda d’ella). En definitiva, la Terra ens va avisant que estem modificant massa el seu entorn, però nosaltres seguim sense fer-li cas.
L’altre dia parlava al bloc sobre la sostenibilitat del model de creixement que s’estava donant al País Valencià, però no és un model que es doni allà només. Fa uns dies, sense anar més lluny, va saltar la noticia que el consistori de Tortosa va aprovar construir un camp de golf, un hotel i una urbanització de mil habitatges a unes terres on es practicava l’agricultura de secà. Els republicans i els d’Iniciativa van votar en contra per no veure’l sostenible. Socialistes, convegents i populars a favor dient que és una oportunitat per al desenvolupament.
Desenvolupament… tothom té dret a aquest desenvolupament, que els diran ara quan els demanin aigua pels seus camps de golf des d’altres punts dels PP.CC.? No hauria de donar exemple la classe dirigent d’aquesta zona precisa de com gestionar racionalment l’aigua? No deixa de ser curiós que a les Terres de l’Ebre, que tan van lluitar per evitar el Pla Hidrològic, hi hagi gent que no els importi res aquestes polítiques (per sort, molta més gent si que ho està, encara que, lamentablement, no manen). Està vist que els interessos econòmics sempre es posen d’acord entre ells, els representi qui els representi i encara que, de cada a la galeria, sempre estiguin enfrentats.
I és que amb la paraula "desenvolupament" al capdavant, moltes vegades ens imposen el món econòmic sobre el món real. El món econòmic només veu inversions, despeses, guanys, llocs de treball, però no veu que la Terra és finita, que els recursos són finits, que allò que es fa repercuteix sobre el territori i que no es pot demanar a una terra tot allò que es desitja per obtenir guanys. Quan aquests recursos s’acabin, els llocs de treball es perdran i els guanys i les inversions es traslladaran a altres zones per a seguir la seva depredació, com una plaga de llagostes.
La humanitat en aquests moments és com un nen que està jugant amb una màquina que no entén del tot. Aquesta màquina s’anomena clima, i més val que comencem a pensar en no modificar-la gaire, perquè si ho fem, ara mateix no tenim els coneixements necessaris per a reparar-la. Ens hi va la vida en això, ja que no podem respirar ni menjar ni beure accions, ni euros, ni dòlars, ni or, ni habitatges, ni…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
Igual ens faria falta una màquina del temps per a poder enviar als nostres manaires de viatge al futur, així pot ser que de tornada al món real, es pensarien dues vegades les coses abans de fer-les. Molt bó el teu article.