(Encetem un micaco de barri…)
Surto a comprar el pa, és una passejada breu, no arriba a un quart d’hora. Ja se que tinc un forn més a prop, però m’agrada la qualitat del que està una mica més lluny i ja és on sempre m’he acostumat a anar.
Vaig a creuar un carrer quan escolto una música que s’apropa, és una mena de reggaetown o com es digui. De sobte, apareixen per la meva esquerra les versions quillocalorres de Verano Azul, 7 o 8 vailets en bicicleta amb estètica diguem-ne neochunguitera o postamayense seguint a un altre del mateix estil que portava a la seva bicicleta un radiocassette que era la font de la música. Anaven ocupant gairebé tota la calçada i en contra direcció, és clar.
Arribo al forn de pa, darrera meu entra una parella de rossos rossos molt rossos, quan es dirigeixen a la dependenta els costa demanar una barra de pa, ho fan bàsicament per signes.
De tornada cap a casa a la primera cantonada hem trobo 4 senyores vestides segons la tradició musulmana, tapades gairebé de cap a peus i just darrera seu dues vestides amb la tradició hindú, tapades però menys i amb teles més vistoses.
Arribant ja a casa passo pel costat d’un grup d’orientals que van parlant amb la seva llengua, arribo al meu portal i, com sempre, hem trobo el mateix grup de veïnes parlant amb el seu espanyol amb accent andalús.
Quan estic obrint la porta de casa m’apareix un somriure a la meva cara, no ho puc evitar, és en aquells moments quan més hem recordo d’aquells que es fiquen amb els catalans que defensem la nostra llengua i la nostra cultura, que ens diuen provincians i que diuen que excloem a tots aquells que venen de fora. Potser necessitarien acompanyar-me a comprar el pa de tan en tan per mirar d’entendre’ns una mica més. Potser no ens volen entendre, potser simplement tot això ja els hi sembla bé…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
Renoi! em pensava que el foraster era jo, quan pujo al tren cada matí i sóc l’únic “gaijin” (guiri, vaja). Jo, almenys sento parlar català cada matí, amb accent japonès, és clar, la meva companya és un geni.
Al final hi haurà més catalanoparlants al teu barri del Japó que al meu de Badalona !!
Si la llengua de comprensió entre orientals i els hindus, la parella de rossos rossos i els adolescents neo-veranoazul és el català… benvinguts siguin!
Benvolgut vull un festuc, la llengua entre els hindus i els rossos serà l’anglès, la segona llengua més parlada al carrer Sant Pau de Barcelona després de l’Urdu.
I els quillos parlaran “quillo” ni tant sols castellà.
Al meu poble de Japó, Hadano, a la biblioteca pública, hi ha més llibres en japonès per apendre català que altres idiomes europeus o orientals. Sense compentir amb el portuguès, o l’anglès, i el coreà.
Pel que fa a catalano-parlants, en som 2, perquè la meva filla encara no parla.
De totes maneres al Japó hi ha pocs “guiris”, i els que hi ha van per lliure, només es poden trobar barris de “forasters”, a Yokohama o Kobe, i són xinesos, com no. L’avantatge és que poden rotular en xinès hi no es nota, he, he…
Amic vullunfestuc, no voldria que hem mal interpretessis, cadascú s’ha de guanyar les garrofes on pot i hem sembla perfecte, com també estaria perfecte que s’integressin més en les costums del lloc on estan sense haver d’abandonar les pròpies, però això sembla ser que es demanar massa quan hi ha gent que ha vingut d’altres indrets de l’Estat i no ho ha fet.
Saps? Si sóc una mica malpensat, estic segur de que si orientals i els hindus, la parella de rossos rossos i els adolescents neo-veranoazul parlessin en català entre ells… iguals els expulsaven !!
La vida és bonica però complicada. Ho sento, no he pogut evitar posar el titol de la canço d’Els Pets.
Diga-m’ho a mi que estic en mig de 30 coreans, que a estones parlen en anglés i a estones amb coreà.
M’han agradat molt els comentaris de la gallineta al davant del Port de Barcelona, jo també la tinc inmortalitzada en fotografia. I la platja de Mongat, amb el B25 o el B30?
Redeu, que bòniques són les platjes de Badalona!!!!!!!!!!!!!!!!
Ja veus Raül, quan tornis no desentonaràs gens, encara que no sé si seran coreans eh?
Lo de la gallineta és que és de jutjat de guàrdia, ja sigui a València o a Barcelona, a tot arreu està igual… però el pitjor és que la gent ho veu “normal”.
A Montgat vam anar amb la B30, i vam tornar caminant (una bona passejada), encara que com més ens agrada anar és amb bicicleta.
No et preocupis que ja mirem de cuidar-te les platjes per a quan tornis 😉