(Encetem un micaco ventós…)
Aquest passat diumenge, a València ja és notava força l’ambient faller. A la plaça del Carme feien "el cant de l’estoreta" i vam anar a fer un cop d’ull. Cal dir que ahir a València no és notava només l’ambient faller, també és notava un fort vent que recorria tota la ciutat.
De camí cap a la plaça del Carme, vam passar per un carrer i vam veure a un costat una antena de satèl·lit arrencada pels forts vents. De seguida hem vaig recordar de les famoses, misterioses i disputades antenes de Montjuïc, aquestes si que aguanten el vent. Potser el vent que necessitem en aquest cas no és el meteorològic, sinó el d’una societat unida que ha de dir a aquells que li volen imposar unes condicions colonials que no les admetrà.
Ja ho canta Raimon "Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món." D’antenes al vent no diu pas res.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
