(Encetem un micaco vergonyós…)
Sincerament, espero que no sigui veritat. He estat mirant de buscar altres fonts per contrastar la noticia i no les he trobat, així que no ho valoraré, però ho explicaré perquè no és el primer cop que hi ha declaracions en aquest sentit.
Llegeixo al Racó Català que Pilar Manjón ha explicat a Radio Euskadi que la presidenta de la Comunidad de Madrid (Espanya), Esperanza Aguirre li va dir que "tenia
molta sort perquè els 10.100 euros que m’havien donat per la mort del
meu fill als atemptats de l’11-M tenien més valor que la loteria,
perquè no cotitzen a hisenda".
Com ha he esmentat abans, no he sabut trobar cap altre font sobre aquesta noticia, així que no diré res més. Tot i així, hem semblaria d’allò més greu que aquestes declaracions fossin certes.
He volgut comentar això perquè hi ha una cosa que hem crida força l’atenció darrerament. L’altre dia va haver una manifestació de víctimes del terrorisme, però no de totes, només d’unes determinades víctimes del terrorisme. Ser víctima d’un atemptat terrorista és quelcom terrible, i és mereixen tota l’ajuda i respecte, però res els capacita per dir el que s’ha de fer lluitar contra aquest terrorisme. Això és tasca el Govern.
El pitjor de tot, però, és que hi ha uns certs polítics i uns certs mitjans que utilitzen aquestes víctimes com volen. Bé, això no és el pitjor, el pitjor és que menyspreen a aquelles víctimes que no els segueixen el joc (recordem les paraules de Pilar Manjón a la seva intervenció quan va recordar que alguns els deien "Meteos a vuestros muertos por el culo").
Això és el més greu, que per una certa gent, hi ha morts de primera i morts de segona. Morts que interessen i morts que no. Com potser que aquesta mateixa gent vagi dient que volen els mateixos drets per a tots ? Per aquesta gent, encara que no ho diguin, hi ha gent de primera i gent de segona, els que no pensen com ells som de segona, i només fem nosa.
Me’n vaig al badiu.
[@more@]
