(Encetem un altre micaco)
Diuen que en aquest món
modern no hi ha lloc per fantasies o mitologies. Jo crec que no és
del tot cert. I a més, hi ha grans empreses que procuren que,
en alguns moments, et sentis com el protagonista d’alguna d’aquestes
històries…
[@more@]
Era un dia plujós,
fred i gris,… bé, no és del tot cert, la veritat és
que feia un dia esplèndid per a ser 6 d’octubre i jo, després
d’haver revisat diferents ofertes de diferents empreses de
telecomunicacions, vaig decidir demanar l’alta de forma online
a Jazztel, ja que vaig trobar la seva oferta comercial força
atractiva. En aquell moment no era conscient, però, al igual
que Ulisses quan va partir de Troia per tornar a la seva llar,
començava la meva Odissea.
Dies després, i
estranyat de no saber res, vaig trucar, i un amable noi hem va
comentar que no tenien constància de la meva petició i
que, si volia, podia fer l’alta per telèfon. Així ho
vaig fer i hem va comentar que uns dies després rebria a casa
el contracte per que ho signés i que ja el vindrien a buscar.
El contracte va arribar
però no el passaven a recollir, tot i que ja havia notificat
que el podien passar a buscar. Com no venien, vaig tornar a trucar i
hem van comentar que ja tenia data per fer la portabilitat (o sigui,
passar la teva línia de Telefonica a Jazztel, pas previ a
obtenir la tan anhelada connexió) i que en cas de que no
tinguessin el contracte tot es podria demorar.
Aquest cant de sirena va
fer que els envies jo, de forma certificada, el contracte (és
que no m’havia lligat com va fer l’Ulisses),… i no va servir per a
res, ja que poc després hem van tornar a trucar dient-me que
havien perdut el contracte i que m’enviaven un altre (sens dubte,
tenia la fura del Déus en contra meva). Aquest darrer, per
sort i gràcies a Hermes, si va arribar.
Continuarà….
Si hem necessiteu, estaré
al badiu
