El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco de paraules…)

Tenim una llengua que ens dona moltes opcions, així, per exemple, podem triar entre anar a la sortida o a l'eixida, entre fer un petó o un bes, acariciar a un gat o a un moix o menjar un plat de patates o de creïlles. I tot i aquesta rica varietat de paraules tenim unes quantes que, sovint per causes alienes a nosaltres, semblen estar prohibides en certs àmbits, fins al punt de que, com bé diuen els Obrin Pas a una de les seves cançons, sembla ser que vivim a uns "països sense nom".

De la mateixa forma que a la genial historieta de Jan "el señor de los chupetes" en Chuperl…perdó,… Superlópez acaba amb Tchupón pronunciant una frase màgica, sembla ser que pronunciar determinats mots en determinats ambients o moments hagi de provocar catàstrofes siderals. Ja ens ho van dir alguns dels nostres més il·lustres pensadors, com Joan Fuster, que un dels problemes nacionals que teníem era un problema de noms, tot i que el perill principal d'aquest problema no és tan nostre com d'aquells ques'en tussodeixen a fer-nos creure que musclo i clòtxina són paraules que pertanyen a idiomes diferents.

Així podem arribar al punt de trobar-nos amb tan notícies críptiques com aquesta …

… a on, tot i fer referència a un idioma, el nom de l'idioma no apareix enlloc !! I mira que no serà pas perquè no hi ha on triar. Doncs res, ni un. A més, remarquen, com si fos un fet excepcional, que a l'Institut d'Estudis Catalans "Les pareció natural y obvio, y se acpetó sin discusión" que a l'obra es fessin servir les variants valencianes d'aquesta llengua sense nom. Per sort, altres mitjans de comunicació són molt més clars …

Semblen mentida aquestes coses, que en ple segle XXI no és pugui dir clarament que la llengua parlada al País Valencià s'anomena català, i que també se li diu valencià per a fer referència a la modalitat de català pròpia de la zona. I encara sembla més mentida que tota aquesta polèmica sigui, en gran part, culpa d'aquelles persones a les que aquesta llengua no els importa un rave.

Nota nominal : L'altre dia llegia en aquesta notícia que la Real Academia de la Lengua Española ha sol·licitat el domini .esp per a fer, més o menys, el que fem els catalans amb el .cat. I a mi em crida l'atenció que a dins de l'Estat sembla haver una llei no escrita que fa que l'idioma que parlen els espanyols se li hagi de dir "castellà" quan, de portes en fora, queda clar que s'anomena bàsicament "español".

Nota Viquipèdia : Un gran sarau es va organitzar a Menéame al publicar la notícia que la Viquipèdia havia arribat a 100.000 articles. El sarau va estar originat en el fet que la notícia tenia el títol en català, tot i que estava escrita en espanyol. Sembla mentida el que poden arribar a fer unes paraules en aquest idioma !! Per cert, de rebot vaig conèixer l'existència de laUipèdia, una "Vikipedia" escrita utilitzant les anomenades "Normes del Puig" i que té, certament, uns articles de història força curiosos…

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco històric…)

Moltes vegades el nom dels llocs que coneixem tenen el seu origen en fets i costums d'èpoques anteriors, i ens poden donar indicis de que passa per aquella zona als vells temps. Així, per exemple, el carrer Daguers de Barcelona ens indica que en aquell indret eren nombrosos els establiments d'aquest gremi, o el carrer del Mar a València, que era l'antiga via que conduïa al portal de les muralles per on sortia el camí que anava cap enllà. Però el curiós ve quan ens hi trobem amb coses inesperades.

Així, per exemple a la ciutat provençal de Marselha ens trobem amb una "rue des catalans" al costat de la costa rocallosa propera a l'entrada del port vell, zona de la costa coneguda com a Platja dels Catalans, que es va començar a conèixer així vers el 1760 per que en aquell indret s'hi van anar instal·lant nombrosos pescadors catalans.

I la veritat és que els catalans no són pas motiu de gaires bons records per a la ciutat provençal, ja que, emmarcada a les guerres pel control de Nàpols i Sicília entre els Anjou, comtes de Provença i els Trastàmara, Reis d'Aragó i València i Comtes de Barcelona, Marselha va patir l'any 1423 l'atac i saqueig de la marina catalana comandada per Alfons el Magnànim. En aquest atac els catalans van trobar complicitats per part de les classes més pobres, que d'aquesta forma es rebel·laven contra els rics que manaven oligàrquicament la ciutat des de feia segles. De fet, després de l'atac, el consell municipal de la ciutat va acceptar nous plantejaments per part dels gremis.

Avui en dia encara podem trobar testimonis d'aquest fet, concretament a València, a la Seu, on penjades de les parets de la Capella del Sant Calze podem veure les cadenes que tancaven el port de Marselha i l'agulló que va ajudar a trencar-les…

… i fins temps moderns també podíem trobar un altre d'aquests testimonis, en concret a Barcelona, al Monestir de la Mercè, puix les antigues portes d'aquest monestir es tancaven amb una balda molt curiosa procedent de les portes de la ciutat de Marselha i portada pels barcelonins que van participar en la seua conquesta …

… i, la veritat, que aquest no és pas un fet puntual. La relació entre Barcelona i portes alienes mereix ser tractada a un altre apunt.

Nota: Una part important d'aquest apunt s'ha obtingut dels articles publicats sobre història de Catalunya per en Francesc Roca al diari gratuït 20 minutos.

Nota Informativa : Continuem parlant de catedrals, però en aquest cas de la de Barcelona. L'altre dia llegia aquesta noticia on ens explicava com el "Ministeri de Vivenda" (sic) anava a invertir 809.000 euros per rehabilitar les vidrieres de la Seu de Barcelona, cosa que trobo molt bé ja que s'ha de conservar el nostre patrimoni. El que ja no trobo tan bé és que l'Arquebisbat de Barcelona cobri per entrar a la catedral a determinades hores ( cosa que també passa amb les catedrals de València, Girona, Tarragona … ), i el que encara trobo pitjor és que sigui precissament el Ministeri d'Habitatge ( "vivenda" en Montillès ), ministeri que, penso jo, té molts llocs on gastar aquests calers i molts problemes per solucionar, a més, no estaria aquesta actuació més en l'àmbit del Ministeri de Cultura? O és que en aquest estat per a que et donin una ajuda per a l'habitatge has de ser Déu ?? En tot cas, penso que no és pot pas permetre utilitzar diner públic per després obtenir ingressos per a una entitat privada com és la Església. Molt bon cap de setmana per a tothom.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco tacat…)

No em deixarà de sorprendre mai veure com els polítics, aquesta gent que en teoria hauria de fer de l'honestedat la seva bandera, es dediquen a mentir-nos i a manipular-nos sense el més mínim rubor. De fet no em sorprèn que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí de tant en tant, la informació es poder, hi ha moltes coses que no sabem i ens la podem fotre per on vulguin que ni miolarem, però que ens vulguin fer veure el que és blanc negre en temes que estan àmpliament documentats ho trobo d'una audàcia extrema ratllant l'estupidesa.

Tot això ve al cas de la darrera discussió que vam poder veure al Congreso Español . Tot va començar quan el portaveu d'Esquerra, el sr. Joan Tardà, li va dir als senyors populars "Vostès no tenen cap credibilitat moral mentre tinguin de president d'honor Fraga Iribarne tacat de sang". Al sr. Zaplana, portaveu dels populars, es veu que això liv a molestar una mica i va dir que gràcies a la contribució important, entre altres, de Manuel Fraga, per aconseguir la llibertat, avui Tardà podia manifestar "les seves idees totalitàries i feixistes".

A tot això la vicepresidenta del Congreso Español, Carmen Calvo, que exercia la presidència, va mirar de calmar els ànims. I com ho va fer ? Doncs fent-li cas al PP que demana suprimir les paraules de Tardà del diari de sessions i fent esborrar les paraules "tacat de sang", però no les del sr. Zaplana, al que va dir que les podia retirar voluntàriament. Aquest va anar a parlar amb Tardà per veure si ell retirava l'acusació contra Fraga, i com es va negar Zaplana no va retirar les seves paraules, amb la qual cosa al diari de sessions del Congreso Español tenim una curiosa entrada on es parla de Fraga i dels republicans on, ( mira tu quines coses!! ), els que són totalitaris i feixistes són aquests segons i no el "ministro del régimen".

I el més fantàstic de tot, com deia l'altre dia en Vicent Partal , és que en Tardà té raó, ja que Franco, dies abans de l'assassinat de Julián Grimau , va demanar als seus ministres, un a un, si calia matar aquell comunista. Manuel Fraga Iribarne va dir que sí des del primer moment, i com a ministre de propaganda, va donar la cara davant els periodistes estrangers i va fer editar dos fulles per escarnir la memòria de l'assassinat. Així que si, és veritat, el sr. Fraga està tacat de sang, de la sang vesada a una execució vergonyosa que van haver de fer soldats de lleva perquè tant la guàrdia civil com els militars de carrera es van negar a afusellar a Grimau. I avui dia encara que hi hagi gent que,  tot i cridar a la "reconciliación de los españoles", no ho vol reconèixer. Per molt que ho vulguin amagar, aquestes taques solen marcar molt de temps.

I no voldria acabar sense fer referència a l'expressió del sr. Zaplana. Què algú com ara el sr. Churchill, capaç de fer declaracions de guerra com aquesta et titlli de totalitàri i feixista et deixa fet pols; ara bé, que ho digui algú que pertany a un partit dedicat a tancar cadenes de televisió perquè no les poden controlar, home, la veritat, rebaixa molt la força el missatge…, i si ho diu algú com el sr. Zaplana, bé…

Nota : El company Cucarella va parlar d'aquest tema just l'altre dia en un apunt molt interessant que us recomano llegir de totes totes.

Nota Personal : Em fa angunia contemplar les darreres manifestacions dels catòlics i la seva intenció d'apropiar-se de la idea de família i d'asimilar aquest terme al seu concepte de família, de forma que gairebé sembla que abans de que existís la religió catòlica no existien les famílies !! Cada cop que veig aquestes manifestacions em recorden als Ori : "aquells que rebutgin el camí a la il·luminació hauran de ser destruïts"

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco taronja…)

M'encanten les taronges, però no només menjar-les o fer-hi suc, no no, és més… m'agrada passejar-me pels camps de tarongers i olorar la tarongina, veure els arbres plens de boletes de color taronja que sorgeixen per tot arreu com gotes taronges que marquen el gairebé omnipresent verd de les fulles verd. Hi és que les taronges, encara que no ho sembli, ofereixen moltes possibilitats. Per exemple, les podem utilitzar a l'estil "Barri Sèsam" per explicar…

les agrupacions…

…les dispersions…

…la soledat…

…la família…

…l'equivalència…

.. i ho deixo ací ja perquè hi ha algú que em mira malament…

.. però no me n'aniré sense preguntar-vos a veure si sou capaços d'esbrinar quin era el meu plat la nit de cap d'any…

.. tot i que, cal dir, que aquella nit no van ser tot taronges !!

Nota Informàtica : Acabo de reestructurar els ordinadors de casa, de forma que ara els Windows que utilitzo són tots virtuals… i la veritat, no hi trobo diferència des de l'escriptori del meu flamant Ubuntu, és més, he sortit guanyant, això de tenir el windows en una finestreta només quan fa falta és tot un invent !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco meme…)

Comença fort aquest any en qüestió de memes ja que el passat dia 10 em va arribar el primer de la mà del paisà Uribetty. Bé, comencem…

1 – Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:

"d'autenticitat". ( he, ha estat curta eh?)

2 – Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?

Cap endavant, el monitor, evidenment…

3 – Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?

algun anunci…

4 – Sense mirar, quina hora és?

20:45

5 – Ara mira, quina hora és?

20:33 (ui, encara és d'hora…)

6 – Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?

Els del bar de sota que estan mirant el futbol…

7 – Quant de temps vas estar fóra el dia que va s estar més temps al carrer?

Considerant el mateix dia de sortida i entrada, unes 15 hores

8 – Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?

Prenent-me un té nadalenc amb la meva parella.

9 – Què portes posat ara mateix?

Pijama i bata

10 – Vas somiar ahir?

Si ho vaig fer no me'n recordo pas

11 – Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?

3 o 4 minuts, si és més m'asfixio !!

12 – Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?

A les parets? Una estel·lada, un guarniment pel vestit de mariner que es va fer mon pare, un quadre en fusta fet per un oncle meu i un poster de futbol americà que ja té masses anys…

13 – Has vist alguna cosa estranya últimament?

Defineix "estranya"…

14 – Quina és la última pel•lícula que has vist?

Sencera diria que "La Busqueda 2"

15 – Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?

Tots els bancs del món i un exèrcit !! Bé… si no fos possible un altre planeta habitable hehehe

16 – Alguna cosa sobre tu:

Tinc un bloc que s'anomena El Badiu dels Micacos… ah, i m'agrada fer fotos.

17 – Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?

Formatejar-lo sona massa radical oi ?

18 – T’agrada ballar?

Depèn de la música, de l'estat d'ànim i de la companyia.

19 – Què en penses d’en George Bush?

Ah… però es pot pensar més d'una cosa sobre ell ?

20 – Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?

La gent que té un nen es passa dies i dies per decidir un nom i vols que jo ho decideixi en un moment ??

21 – Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?

Go To 20 ( ja tenim un bucle infinit !! )

22 – T’agradaria viure a l’estranger?

Depèn.

23 – Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?

ei… m'agrada molt el teu bloc ( hehehe )

24 – Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test: cinc? no no, per començar l'any com a molt dos :

· Laia

· AhSe

Nota Personal : Ahir la companya Laia ens mostrava la magnífica sortida de sol que va haver. Per una d'aquelles casualitats de la vida jo també la vaig fotografiar i des d'on jo estava es veia així…

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de contrastos…)

Fa ja un temps vaig llegir la següent noticia al Menéame : "El PP cede espacio en una Feria para niños a un grupo ultraderechista y violento" on explicava que a la Fira de la Infància i la Joventut ( Expojove ) organitzada per l'Ajuntament de València participava el col·lectiu ultradretà i violent Grup d'Acció Valencianista ( GAV ), grup que té com a única ideologia un anticatalanisme furiós.

Això no seria, lamentablement, cap sorpresa a aquestes alçades. El que si que és curiós de veure és com ens volen explicar la realitat algunes persones. Així, entre els comentaris de la notícia havia un a on es podia llegir això …

M'agradaria remarcar això de "grupo cultural". Veiem els comentaris d'una de les seves darreres "obres"…

Entre els comentaris també podíem trobar un enllaç a Valencia Freedom, la plana web que utilitza aquesta "gent" per a "comunicar-se". Un dels lectors de la noticia al Menéame es va dedicar a tafanejar i va publicar el que va trobar que clarifiquen les inquietuds culturals d'aquesta agrupació …

… i la veritat és que el pobre home estava realment sorprès. Jo mateix, passejant per allà l'altre dia, vaig trobar aquesta mostra cultural certament memorable …

… que demostra l'alt nivell cultural d'aquesta associació. Des del meu punt de vista, la única disciplina cultural que atribuiria als membres del GAV seria una excessiva tendència a organitzar "ball de bastons". Sincerament, trobo indignant i insultant que grups com aquest puguin actuar amb tota impunitat.

Nota Remarcable : La darrera edició de la fira Expojove es mereix ser recordada, ja que a un altre lloc d'aquesta exposició, al pavelló d'història, i segons explicava el bloc de Congreso de Ratones ( via menéame ) hom podia llegir que "Los últimos seguimientos situan al Santo Grial en poder del pueblo judío, tan grandioso es su valor y simbolismo cristiano que da lugar a pensar que el holocausto que causó Hitler no fue racial, sino la consecuencia de la búsqueda de tan preciado tesoro". Quin lloc aquesta fira, negacionisme històric, lingüístic i nacional tot en un !! Un lloc altament recomanable per a portar als nens, sens dubte.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco apocalíptic…)

No fa gaire que hem començat un nou any, i com és costum la nit en que comença l'any nou és una nit plena de festa, diversió i d'esperança vers l'any que acaba de néixer. Però això no ha estat així sempre, ni molt menys, ja que hi ha hagut forces èpoques on l'entrada d'un nou any era motiu de pors de pànic.

Només cal recordar l'ambient que havia a l'entrada de l'any 2000 i el seu famós efecte per fer-nos una idea, ja que si alguns ja patien pors per l'efecte de canvi de mil·lenni enmig d'una societat tan tecnològica com la nostra, imagineu-vos el que devia passar a l'Edat Mitjana durant el canvi de mil·lenni o durant el traspàs d'un segle a un altre, dates associades sempre tradicionalment a la fi del món.

A les nostres terres, i segons diu la tradició, tenim un lloc on podem comprovar el temps que li queda al món, aquest lloc és…

… la porta de la Catedral de Tarragona. Les antigues històries afirmen que cada vegada que comença un nou segle un dels apòstols cau de la seva fornícula i que quan caiguin tots s'acabarà el món. De moment, però, sembla ser que anem prou bé, ja que encara que han caigut alguns…

… encara ens queda bastant marge. El que ja no sé és si hom ha tornat a posar dretes estàtues caigudes, ja que això ens podria descomptar , però prefereixo ser positiu i pensar que no. A més, estic segur que els companys tarragonins s'encarregaran de vigilar que no caiguin més de pressa del que toca… veritat ?

Nota Comunicativa : Arriben bones notícies des del sud, ja que un jutge de Castelló ha denegat el permís per tancar el repetidor de TV3 en terres de La Plana a la Generalitat de Baix. Tot i que potser el cas no és similar al d'Alacant, on un altre jutge si que ho va autoritzar, no puc evitar pensar que la justícia en aquest estat depèn massa de la persona encarregada d'aplicar-la, i si a això li sumem, com comentava l'altre dia, que segons qui sigui l'implicat la justícia no s'aplica igual, el dibuix que obtenim és francament preocupant. Bon cap de setmana a tothom.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco d'aniversari…)

Dos anys, 678 apunts, 2838 comentaris, innumerables fotografies i un veritable fotiment d'hores dedicades després ací estem. Qui ho anava de dir quan començava aquest bloc !! Dos anys després és curiós veure la seva evolució, que de centrar-se bàsicament en temes polítics ha derivat en altres temes, sense abandonar mai, però, la política, que està sempre ben present. Suposo que el petit polític, o més ben dit, petit observador de la política, que hi ha dintre meu ha deixat poc a poc protagonisme al petit historiador, petit fotògraf, petit guia, petit friki i petit folklorista que també estan dintre meu, intentant tots ells construir un bloc cada dia més divers i entretingut.

Perquè aquest és un dels objectius del bloc, entretenir uns instants a qui entri, contar alguna llegenda que m'ha semblat curiosa i que voldria evitar que es perdés, explicar el meu punt de vista d'aquells fets que veig al món que ens envolta i que em criden l'atenció, donar a conèixer perquè les coses són com són i com eren abans, denunciar allò que em sembla de jutjat de guàrdia i m'indigna, mirar amb uns altres ulls allò que viem quotidianament, ensenyar aquelles imatges que m'han agradat, en fi, mostrar una mica el meu món.

Però això estaria coix si no hi fóssiu vosaltres a l'altra banda del monitor, ja que vosaltres sou els que poseu l'ingredient bàsic a aquesta pàgina i convertiu el que és un monòleg més o menys avorrit en un diàleg, els que doneu punts de vista i apreciacions que poden enriquir i canviar allò explicat i els que, en definitiva, doneu vida a la pàgina. Perquè digueu-me… no és un veritable plaer veure que hi ha un comentari nou al bloc ? No és un magnífic premi al temps invertit en escriure un apunt ?

Moltes gràcies a totes i tots. Espero que ens puguem seguir llegint durant molts anys.

Carquinyol

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de lleis…)

L'article 14 de la Constitución Española diu que "Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social." Això el que vol garantir és que si realitzo una activitat il·legal el càstig que rebré és el mateix que rebrà qualsevol altre persona en la mateixa situació, i que si ho faig dues vegades el càstig i l'agreujant també serà el mateix.

Per la mateixa regle si realitzo una il·legalitat tretze vegades seguides el pal que em fotran serà d'escàndol, i, per tant, a un altre… depèn de què i qui sigui. Així, la Generalitat Valenciana ha ignorat tretze sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià on s'equiparà el català i el valencià i on, a més, es dóna validesa als dos termes per a anomenar a la llengua ( digui el que digui l'estatut valencià ) i tot i així els senyors de la Generalitat de Baix segueixen tan feliços com si la cosa no fos amb ells, és més, ja han anunciat que no pensen acatar la sentència. Mira de dir tu que no vols acatar una sentència i ja veuràs el que et passa!!

I són aquests que ara ignoren sentencies alegrement els mateixos que s'han passat mesos fent referència a les sentencies i a les il·legalitats per justificar el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. On estan ara tota la colla de blaverets que s'omplien la boca amb la legalitat i les sentencies? On estan quan hi ha, no una, sinó tretze sentències que avalen la unitat de la llengua, a més d'una altra del Tribunal Constitucional Espanyol i una altra del Tribunal Suprem espanyol ? On estan els màxims valedors de la legalitat a l'Estat ?

Es veu que per a ells hi ha dos tipus de lleis : les que els afavoreixen, d'obligat compliment per a tothom, i les que no, a les que no foten ni *puto* cas. I el més vergonyós de tot, ningú els hi fa complir ni diu aquesta boca és meva. Curiosa democràcia aquesta amb separació de poders on sembla ser que el judicial té un tractament diguem-ne curiós, és interessant veure com a una anomenada "democràcia madura" un dels seus òrgans de govern es situa per damunt de la llei i hom decideix mirar cap a un altre costat sense fer res. Faran el mateix si el lehendakari decideix convocar un referèndum a Euskadi ?

Nota Cremada : Com s'acosten temps electorals el PP ha decidit posar-nos un vestit de diana als catalans i dedicar-se a fer tir al blanc amb nosaltres, que això sempre dona vots. Es veu que ja és temporada de tornar a ficar-se amb la llengua que utilitzem a l'escola, i de tornar a escoltar aquells "lletraferits" arguments en defensa de l'espanyol a l'ensenyament amb la original i intel·lectual formula de "esto es España", i jo em torno a empipar perquè tornen a titllar la meva llengua de cosa inútil i miren d'acabar amb ella un altre cop, i m'emprenyo perquè em torno a sentir ciutadà de segona, i em cabrejo amb els que manen perquè no són capaços de parar tanta humiliació i ja estic fart, molt fart, d'haver de suportar això any rere any. Ja n'hi ha prou !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco d'imatge…)

… fos cartell, seria quelcom similar a això que es pot veure per València…

Penso que no cal dir res, parla per si sol. Fa vergonya que un govern es gasti els diners en coses com aquesta. Un altre dia tornaré a parlar d'això de l'aigua amb unes quantes dades curioses.

Nota Persona : Com costa agafar de nou el ritme després de les vacances !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet