(Encetem un micaco cancel·lat…)
Aquest matí m’he llevat i he llegit a El Periódico que Renfe no creia poder restabler el servei fins aquesta nit. Així que he trucat al telèfon d’informació i m’han confirmat que el tren estava cancel·lat, i que potser a les 14:00h sortis algun tren, encara que no era segur.
Així les coses, i saben que hem retornaven l’import íntegre, he anat a primera hora del matí a l’estació del Passeig de Gràcia i he anul·lat el billet. Tal com estan les infraestructures i tal com funciona Renfe és el més assenyat, tot i que sempre que la meteorologia hem te certa mania, ja que ara mateix a Barcelona llueix el sol.
Què farem!! Aquest cap de setmana toca soletat, aprofitaré per fer coses per casa i endreçar, i de ben segur quan passi pel costat del mar vindrà a la meva ment aquesta canço…
Avui tampoc he despertat,
avui encara no he parlat,
lluny de València,
rumb clandestí,
t’he recordat a prop del mar.
Avui també han assassinat les veus,
avui també han bombardejat els cors,
avui també en nom de la llibertat,
avui tot és soledat…
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
