(Encetem un micaco relaxat…)
Aquest cap de setmana l’hem passat a la casa de camp que tenen els pares de la meva promesa a Real de Montroi, un poblet de la comarca de la Ribera Alta a uns 30 km de València ciutat.
Han estat uns dies de desconnexió total i de tranquil·litat, bàsicament hem passejat entre tarongers amb les taronges encara verdes…
… i pels indrets propers a la casa …
… menjar paella de la bona…
… fer unes becaines de campionat …
… gaudir dels vespres …
… de les postes de sol …
… i de les fresques nits !!
O sigui, resumint, estiuejar de forma relaxada, ni més ni menys !!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
Alça noi!!! i jo per aquí per Bdn, en calor, plujes, els col.lectors embossats!!!
Sóc un seguidor del teu “badiu” m’agrada molt… Bones Vacances!!! (natros aviat anirem també cap al sud, al Baix Ebre….)
Hola Lte!! Ja vaig llegir ahir que a Bdn hi ha bandera vermella perquè la pluja va reventar canonades, aquí a València de pluja res de res (de moment), encara que demà jo torno cap a Bdn.
Vas al Baix Ebre ? Suposo que tornes cap a la teua terra (ho dic per lo de Tortosí expatriat ;)) Nosaltre ara fará un any vam anar de visita a Tortosa, sempre tinc pendent posar les fotos, a veure si les poso un dia d’aquests.
Gràcies per llegir el bloc, bon viatge i bones vacances.
Brisa, segur que aquest any no passa sense que les provis !!
Em recorda quan baixava amb la meva ex-xicota valenciana a Meliana, en mig de l’horta amenaçada per la construcció on els propietaris dels camps estaven desitjant que l’ajuntament els canvies les terres de rústiques, crec, a urbanitzables.
Tots estaven fent el compte de la lletera.
La veritat és que tinc enyorança de València, i veient aquestes fotografies encara més. M’encanta l’horta, aquests valencians no saben el que tenen.
M’encanten els valencians, sobretot els exiliats, com els agrada dir-se, a Catalunya. Són la rauxa que necessitem els catalans.
A tot arreu arriba la pela, Raül, encara que, com si fos el poblat d’Asterix, hi ha gent que resisteix.
Quan li vaig ensenyar les fotos al pare de la meva promesa i li vaig dir de conya “amb aquestes fotos s’omplirà això de turistes” es va molestar i va dir “calla calla que aquí s’està molt tranquil i no vull que canvii res”. Ell no canviaria els seus tarongers per cap urbanització.